Les diferents polítiques de repressió d'Internet als països totalitaris
Als totalitarismes no els agrada la xarxa. Per això despleguen totes les armes possibles per controlar a la seva població en l'ús d'Internet. Una ONG nord-americana ha patrocinat un estudi on es posa de manifest aquest control. La Xina i Cuba són els models en què es basen per fer les explicacions pertinents. La Xina és un país amb una economia de lliure mercat on es vigilen els continguts de moltes maneres: amb filtres, amb censura i amb detencions. Cuba, que encara segueix un model econòmic comunista, prefereix controlar la xarxa pels accesos i només des de determinats organismes s'hi pot accedir. De tota manera, l'ampli desconeixement de l'anglès entre els ciutadans dels dos països ja és una gran limitació.
2 min
Encara que les autoritats de la Xina i Cuba controlen l'accés de les seves poblacions a Internet, les estratègies que tots dos règims segueixen per a aquest control són molt diferents. Mentre Cuba controla estretament l'accés de la seva població a Internet, la Xina ha intentat limitar els potencials canvis que podria aportar la xarxa mitjançant una combinació de filtrat, vigilància, detencions clau i promoció de la censura. A aquestes conclusions ha arribat un estudi denominat "Internet en els règims autoritaris" i que ha estat patrocinat per Carnegie Endowment for International Peace, una organització sense ànim de lucre nord-americana que estudia el fenomen de la globalització. Encara que tots dos països han mantingut un sistema polític tancat i autoritari, la Xina ha abraçat amb entusiasme les reformes en la seva economia, motiu pel qual, segons l'informe, "necessita promoure ampli accés a Internet encara que mantenint el control per altres mitjans". Contràriament, Cuba "ha introduït reformes econòmiques només on era absolutament necessari, i per això ha preferit renunciar als potencials beneficis econòmics d'un accés ampli a Internet i adoptar unes mesures més defensives de control". Per això, el país caribeny ha restringit l'accés individual a Internet i ha escollit acuradament les organitzacions controlades oficialment des de les quals es pugui accedir als continguts de la xarxa, potencialment perillosos i desestabilitzadors pel seu sistema polític. La Xina, encara que oficialment promou l'ús massiu d'Internet per a tota la població, prefereix optar per promoure l'autocensura als continguts llegits i escrits a través de la xarxa mitjançant detencions selectives de personatges rellevants, així com mitjançant la vigilància i el filtrat dels continguts als quals pot accedir la població des de l'interior del país. En tots dos casos, un dels factors que més limiten l'acció d'Internet és el desconeixement de l'anglès, atès que la immensa major part dels continguts a Internet estan escrits en aquest idioma i, no obstant això, la majoria de xinesos i cubans el desconeixen. Cuba i la Xina han estat els dos models escollits per l'estudi per analitzar l'impacte d'Internet als països amb règims autoritaris i la manera com aquests sistemes intenten detenir l'acció del lliure intercanvi d'idees a través de les xarxes electròniques.
