Les Falles del Pirineu s'estenen a més de 30 pobles després del reconeixement de la Unesco

Tret de sortida aquest cap de setmana a Durro, a la Vall de Boí, de la temporada de Falles del Pirineu. Una festa ancestral del foc que avui viu un moment d'expansió sense precedents, gràcies al reconeixement que en va fer la Unesco ara fa just deu anys. 

Més de 30 pobles s'hi han afegit o han recuperat la tradició en la darrera dècada. I la màgia del foc continua encenent l'orgull de comunitats de muntanya de Catalunya, Aragó, França i Andorra.

La declaració de la festa de les Falles, Haros i Brandons com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat va arribar el desembre del 2015. 

En aquell moment, el reconeixement incloïa 63 pobles repartits pels Pirineus, amb una tradició documentada de celebrar el solstici d'estiu amb baixades de torxes flamejants i rituals col·lectius. Deu anys després, aquesta llista s'ha ampliat fins als 94 municipis.

L'impacte de la declaració va ser immediat. Per a molts pobles, va suposar un incentiu per recuperar una festa que havia quedat aturada o s'havia perdut. És el cas de Sort, al Pallars Sobirà, que va reinstaurar les falles el 2018. 

Una altra recuperació notable és la d'Alàs i Cerc, a l'Alt Urgell, que recentment ha tornat a fer falles després de la descoberta d'un document històric datat del 1543 que en deixava constància. En aquest cas, la festa es va recuperar gràcies al treball d'arxiu i a la voluntat de la comunitat local.

Quan no hi ha tradició documentada

Però no tots els municipis que celebren falles avui tenien una tradició prèviament documentada. La majoria dels nous pobles fallaires no ho fan per recuperar una pràctica perduda, sinó per sumar-se a una celebració que s'ha convertit en símbol de pertinença i identitat. És el cas de Llavorsí, que l'any passat va celebrar per primera vegada la festa del foc.

Per alguns, com en Xavier Llor, mestre fallaire d'Alins, és bo incorporar nous municipis sempre que es faci amb respecte per l'essència de la festa: mantenint l'esperit col·lectiu i el vincle amb el territori.

"D'ençà de la declaració de patrimoni, han sortit molts pobles a fer falles. Alguns, com Alàs i Cerc, perquè han recuperat una tradició documentada, i és fantàstic. D'altres són de nova creació: han pujat al carro perque és una festa patrimoni, és un boom i ara tothom en vol fer".

Per a Llor, la festa no és només un espectacle visual, sinó una expressió comunitària profunda que connecta generacions, paisatge i identitat. I aquest és precisament un dels efectes més valuosos que ha tingut la declaració de la UNESCO: l'enfortiment dels vincles locals i la revitalització cultural de molts pobles de muntanya.

Balanç positiu... amb matisos

La valoració global d'aquests 10 anys de reconeixement internacional és molt positiva. La festa ha guanyat visibilitat i projecció, s'ha convertit en un pol d'atracció turística de qualitat i ha contribuït a dinamitzar econòmicament molts pobles petits. A més, ha servit per enfortir el sentiment de pertinença a les comunitats locals i per recuperar formes de sociabilitat lligades a la tradició.

Ara bé, aquest èxit també ha comportat nous reptes. Un dels riscos més evidents és la massificació de determinades falles, especialment en municipis petits amb capacitat d'acollida limitada. 

És el cas de Durro, a la Vall de Boí, que cada any rep centenars de visitants en un sol vespre per veure la baixada de falles. Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Boí, reconeix que cal regular millor l'afluència i garantir que la festa es pugui viure amb autenticitat i seguretat:

"Ens encanta que vinguin, això ens dona visibilitat i també retorn econòmic. Però és cert que som poblacions petites, amb poques places d'aparcament, i en algunes dates hi ha algun col·lapses, per això hem de dirigir bé els fluxos, i demanem responsabilitat a la gent."

També hi ha preocupació per la possible folklorització de la tradició. És a dir, que la festa perdi el seu caràcter ritual i es converteixi en un mer espectacle per a turistes. 

Ramon Farrero, fallaire de Durro, ha fet una trentena de falles per a amics i familiars, i celebra que es popularitzi la festa, però alhora defensa que "fer falles no és una exhibició, és una manera de sentir-se part del poble".

"Ja va bé que vinguin, és bo per a la vall. Allotjaments, restaurants... tots plens, i bé hem de viure. Però em sap greu que molts no entenen que aquest és el dia més important per nosaltres, no només és la foto, hi ha molt de sentiment. Ja no es fan les falles com abans, quasi ningú en sap... i això no s'ha de perdre."

A la Vall d'Aran, la declaració internacional ha estat clau per revaloritzar la festa, que ja tenia una gran força simbòlica en pobles com Arties o Les. Lina Fanlo, presidenta de l'EMD d'Arties, assegura que el reconeixement "ha servit per consolidar la festa com a element identitari i per implicar encara més els joves en l'organització i la participació".

A Les, la festa de les falles forma part del calendari festiu des de fa generacions. Andreu Cortés, alcalde del municipi, explica que aquests darrers anys han notat un augment de l'interès turístic, però sobretot un reforç de l'orgull col·lectiu. "Hi ha més participació, més ganes, i una consciència més clara que és una festa que ens fa únics", afirma.

Andorra també s'encén

Fora de Catalunya, un dels casos més destacats és el d'Andorra. Aquest 2025 serà el primer any, des de fa més de mig segle, que les 7 parròquies del país tornaran a baixar falles. 

Una fita que, segons Albert Roig, portaveu de la Taula Nacional de Falles de les Valls d'Andorra, ha estat possible gràcies a l'impuls de la declaració de la UNESCO i a la feina sostinguda de moltes entitats i col·lectius locals. 

Roig subratlla que la clau ha estat el treball de base: formació, transmissió i voluntat de fer les coses ben fetes:

"Hem fet molt treball de picar pedra, i és evident que la declarcio de la UNESCO ens ha ajudat, però ho hem aconseguit, les 7 parròquies tindran falles: aquest any Andorra cremarà pels 4 costats!".

Els nous municipis que s'hi han incorporat ho fan, en general, amb rigor. Molts han apostat per una recuperació fidel a les pautes tradicionals: preparació de les falles en col·lectiu, elecció del fadrí major, pujada al faro, encesa col·lectiva i baixada ritual fins al poble. Altres pobles han adaptat la festa a la seva realitat local, però sempre mantenint l'esperit de comunió i de foc compartit.

En un moment en què moltes festes tradicionals es desdibuixen o es banalitzen, les falles del Pirineu s'han convertit en un exemple de com es pot recuperar i transformar una pràctica cultural sense perdre l'arrel ni el sentit. El repte ara és gestionar aquest creixement amb cura, garantir-ne la sostenibilitat i evitar que la mateixa popularitat posi en perill allò que ha fet gran la festa: la seva autenticitat.