Les fonts de Montjuïc, un segle d'oci popular

El castell de Montjuïc, ara amb accés de pagament i gestió privada, potencia l'oferta cultural amb exposicions fotogràfiques que retraten el passat de la muntanya. L'exposició "Baixant de la Font del Gat. Les fonts populars de Montjuïc" recorda en imatges i sons el temps en què la majoria d'habitants de la ciutat hi anaven a fer fontades i grans celebracions multitudinàries. Es podrà visitar fins al 30 de novembre. També s'hi pot veure una altra exposició, de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, "Montjuïc 1915, primera mirada" que mostra com es va transformar i urbanitzar la muntanya a principis del segle XX.

Desenes de milers de persones pugen cada dia a la muntanya de Montjuïc atretes per l'oferta cultural i per les grans vistes sobre Barcelona i el port, des de punts com el Mirador de l'Alcalde. Al mateix indret, l'any 1907, el fotògraf Frederic Ballell ja va retratar la gran multitud d'habitants de la ciutat que pujaven a la muntanya en un dia de festa, el Divendres Sant. Buscaven un aire més net del que hi havia a la trama urbana, atapeïda i contaminada.

Actualment la majoria dels espais de la muntanya estan enjardinats i urbanitzats. Però fa un segle, Montjuïc encara no havia començat la transformació. Era un paisatge amb pocs arbres i profundament marcat per les grans pedreres. Però era també la gran zona d'esbarjo de la ciutat, i la gent hi pujava en massa els dies de festa.

La gran atracció eren els llocs frescos i ombrejats que hi havia al voltant de les fonts. Com la font dels Tres Pins, la més alta de la muntanya, que mai ha deixat de rajar i que actualment es troba a l'interior del viver municipal de Tres Pins. Al voltant de la font hi havia una extensa zona de bosc de pins amb grans pedres, un paratge que encara es conserva en part malgrat la construcció de diversos centres educatius. Aquest bosc, un dels pocs que hi havia fa un segle, era el lloc d'esbarjo més concorregut de Montjuïc.

Pere Terol, del Centre d'Estudis de Montjuïc, explica que el bosc dels Tres Pins era el lloc per excel·lència on la gent de Barcelona de mitjans del segle XIX i la primera meitat del segle XX anava a passar els dies de festa: "Tal com descriu el cronista Sempronio, era com un immens menjador on cada pedra era una taula parada, aquí arribava la gent, posava les estovalles a sobre de les pedres, portava el cistell de vímet, les cassoles, els entrepans, i així passaven el dia."

L'exposició "Baixant de la Font del Gat" recull imatges de fotògrafs com Frederic Ballell, Josep Brangulí, Josep Sagarra o Carlos Pérez de Rozas, que permeten veure l'extraordinari ambient popular que hi havia a Montjuïc en els dies de celebració més destacats com l'enterrament de la sardina o la revetlla de Sant Joan.

A la vora de fonts com la dels Tres Pins van sorgir bars i restaurants populars on es feia ball fins a la nit, al so del piano de maneta. Alguns d'aquests locals es van fer molt cèlebres, com la Font del Gat, on encara avui hi ha un restaurant i que manté el seu aspecte poc alterat un segle més tard, integrat dins el conjunt de jardins més frescos de la muntanya, els jardins de Laribal. Uns jardins plens de jocs d'aigua, brolladors, fonts i cascades.

Amb la transformació i l'enjardinament de la muntanya que es va fer per a l'exposició de 1929, la majoria de les fonts populars de Montjuïc i tot un estil de lleure van anar desapareixent. Com explica Albert Domingo, de l'equip que coordina les activitats culturals al castell de Montjuïc, "amb la urbanització de la muntanya algunes fonts han quedat emboscades, altres s'han perdut o l'aigua s'ha contaminat. També, a mitjans del segle XX, amb els canvis de costums i amb la popularització del cotxe, aquest oci de la gent que pujava a Montjuïc es va perdre i la gent de classe baixa o classe mitja va començar a fer altres coses."

Queden pocs racons a Montjuïc on es manté l'atmosfera del passat i on perdura el rastre dels antics camins que portaven a alguna de les trenta fonts de la muntanya. Una de les més populars era la Font d'en Conna, situada al capdamunt del carrer Nou de la Rambla, al Poble-sec. Tenia un restaurant i berenador on també es feia ball, però va desaparèixer a partir de la construcció del funicular de Montjuïc.

Amb una vintena de parcs i jardins repartits per les 450 hectàrees de la muntanya, Montjuïc continua tenint un gran atractiu per als habitants de Barcelona, que hi busquen la frescor de l'aigua els dies més calorosos de l'estiu. Un segle després de l'època daurada de les fonts, segueix sent el lloc triat per les classes populars per anar a respirar aire pur o dinar a l'ombra dels arbres.