Les mones udoladores del Brasil, víctimes de pors infundades sobre la febre groga
Deu ser difícil que la mona udoladora passi desapercebuda. El seu nom ja indica que se la pot sentir de lluny encara que no se la vegi. Però ara gairebé no se'n troben a zones del sud-est del Brasil, on fins fa pocs anys eren molt abundants.
La raó és la febre groga, una malaltia que els afecta i que pot fer disminuir les poblacions. Però, a més, moltes persones tenen por que aquests primats transmetin la malaltia -cosa que no poden fer- i per això els persegueixen i contribueixen a la seva desaparició progressiva.
Al Brasil, els brots de febre groga es produeixen habitualment entre el desembre i el maig. En els períodes 2016-12017 i 2017-2018 n'hi va haver un gran increment de casos en humans. I en el 2018-2019 hi va haver almenys 75 casos, amb 19 morts.
Des de fa 30 anys, Juan Carlos Guix efectua estimacions poblacionals de primats al sud-est del Brasil, en col·laboració amb companys de la Universitat de Barcelona i de la Fundação Florestal de l'estat de São Paulo. Fa només uns mesos, va estar buscant mones udoladores -anomenades també aluates o guaribes- a les selves de la Serra de Paranapiacaba i a la Vall do Ribeira, al sud-est de l'estat de São Paulo. Les seves conclusions no són gens positives:
Després de dos mesos a la selva vaig arribar a la conclusió que la situació de les mones udoladores és molt preocupant. Pràcticament no es troben grups d'aquests primats en aquesta i altres regions del sud-est del Brasil on, abans del brot de febre groga de 2016-2019, eren força freqüents i abundants.
Això és un drama per a l'espècie i, més concretament, per a la subespècie de nom científic Alouatta guariba clamitans, però també per als boscos d'aquesta amplia regió. Aquests primats arborícoles es troben entre els principals dispersors de llavors i grans de la selva, perquè s'alimenten dels fruits i les fulles d'un gran nombre d'espècies d'arbres i palmeres i les escampen amb els excrements.
Guix acaba de contactar amb un dels guardaboscos que treballa a la Serra de Paranapiacaba. Li ha confirmat que continuen sense veure o detectar mones udoladores en aquesta zona. Això confirma els seus temors sobre la delicada situació del primat, que sol viure en grups d'entre 2 i 11 individus.
En aquest vídeo del naturalista local Renato Paiva es pot veure un mascle de mona udoladora que integrava un dels grups a l'entorn del Parc Estadual Intervales. Es va gravar el 2015.
També hi ha males notícies a la zona de l'Horto Florestal, a la Serra da Cantareira, on altres investigadors monitoraven 17 grups d'aquesta espècie. Des de fa mesos no s'ha vist ni s'ha sentit cap grup ni cap individu. Guix en va buscar l'abril del 2019 i "tampoc en vaig trobar cap". Sí que hi va veure alguns grups d'altres espècies de primats arborícoles (Sapajus nigritus i Callithrix spp.), que semblen menys vulnerables al virus de la febre groga.
Però si bé la febre groga els afecta, Guix pensa que hi ha un altre motiu preocupant per a la davallada:
Hem detectat que per por i la manca d'informació sobre el cicle del virus, part de les poblacions humanes que viuen a prop de zones selvàtiques estan matant mones udoladores i altres espècies de primats arborícoles, la qual cosa augmenta encara més el risc per a la conservació d'aquests primats.
Però tal com explica Guix, "els primats arborícoles no transmeten aquesta malaltia forana -probablement originària d'Àfrica-; ells són les víctimes".
Vacunes per a humans
És un tipus de comportament inesperat, perquè hi ha hagut campanyes d'informació que ho expliquen i que remarquen la necessitat d'estar vacunat. Precisament els humans compten amb una vacuna efectiva, però no n'hi ha cap per als primats arborícoles.
La febre groga la transmeten mosquits dels gèneres Haemagogus i Sabethes. La malaltia ha entrat amb molta força al sud-est del Brasil, fins hi tot a les zones de boscos al voltant de la ciutat de São Paulo, probablement procedent de l'Amazònia.
Però a banda de la febre groga, en els últims anys s'han escampat altres malalties infeccioses, com dengue, zika i chikungunya. Aquestes tres estan provocades per virus transmesos per mosquits tigre de l'espècie Aedes aegypti. Molts investigadors que treballen amb salut pública creuen que l'expansió d'aquests virus i els seus vectors ha estat afavorida per l'escalfament global, perquè produeix condicions ideals perquè els mosquits s'escampin cap a nous territoris.
Afectació als humans
Al març de l'any passat, un equip d'investigadors encapçalat per Sadie J. Ryan, de la Universitat de Florida, va publicar a la revista "PLOS Neglected Tropical Diseases" un article en què assenyalava que en la segona meitat del segle fins a mil milions de persones podrien afegir-se a les que ara estan exposades a la transmissió de virus per mosquits del gènere Aedes.
En el Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya es preveu que les taxes de desenvolupament, supervivència i reproducció dels organismes de sang freda, com els mosquits, augmentin amb l'increment de la temperatura. Per això, a Catalunya hi pot haver en el futur casos autòctons, no importats, de malària -que ja s'havien produït en altres èpoques- i de malalties que fins ara no havien estat presents al nostre territori, com el chikungunya.
