Les noves amenaces per les abelles i altres pol·linitzadors: què pots fer per ajudar-los

Els canvis agrícoles en països en guerra, la reforestació mal feta i els microplàstics són les principals noves amenaces per a les abelles i altres pol·linitzadors, i s'afegeixen als pesticides i a altres amenaces més conegudes i estudiades.

És la conclusió d'un informe fet públic aquesta setmana elaborat per l'ONG Re:Wild i la Universitat de Reading, després de consultar els màxims experts mundials en pol·linització.

Al capdamunt de la llista hi ha també els antibiòtics, l'agricultura en hivernacle, la contaminació de l'aire amb ozó i òxid de nitrogen, la mineria de metalls com el liti o el cobalt i la contaminació lumínica.

No només pol·linitzen les abelles

A més de les abelles, a la natura també fan funció de pol·linitzadors molts altres insectes, com les papallones i les arnes, una llista a la qual als climes tropicals s'hi han d'afegir espècies d'ocells i de ratpenats.

Pel que fa a les abelles, per a la pol·linització són tan importants les domesticades en ruscos per produir mel, com les espècies silvestres que viuen lliures a boscos, prats i camps.

Per a la majoria d'espècies vegetals la pol·linització és un moment crític en el qual intervenen decisivament aquests animals, i si falla afecta ecosistemes sencers i, de retruc, als humans que hi viuen o en depenen.

En aquest sentit, el 75% dels cultius d'aliments i el 90% de les plantes amb flors al món en depenen, de manera que les amenaces als pol·linitzadors afecten a tota la cadena alimentària.

Què es pot fer per ajudar els pol·linitzadors?

Els autors de l'informe han demanat als experts consultats que els diguin quines noves amenaces poden perjudicar-los en les pròximes dècades i també que les classifiquin de més perilloses a menys.

Per contra, també han identificat quines són les accions que poden afavorir la funció dels pol·linitzadors, i han elaborat una llista en la qual es proposa, per exemple, omplir de flors els parcs fotovoltaics.

Aquest informe forma part de la campanya Bee:wild --traduïble com a "abella salvatge"-- que vol salvar els pol·linitzadors, tot alertant dels riscos que les amenacen i proposant solucions per evitar-los.

Segons ha dit al diari The Guardian l'autor principal de l'informe, Simon Potts, de la Universitat de Reading, "protegir els pol·linitzadors significa protegir-nos a nosaltres mateixos".

Objectiu: revertir un procés ja força avançat

Per la seva banda Deepa Senapathi, coautora de l'informe, ha animat a la gent en general a col·laborar per "mantenir, gestionar i millorar els hàbitats naturals per crear espais segurs per als pol·linitzadors":

La motivació per als autors de la recerca és que en les últimes dècades les poblacions de pol·linitzadors han baixat molt, i la situació és força preocupant: "La disminució del nombre d'abelles i pol·linitzadors no és només un problema per als agricultors, sinó que afecta tota la indústria alimentària, que ha d'intensificar els seus esforços per protegir-los."

Recuperar les plantes mediterrànies

Moltes de les recomanacions que fa l'informe són de gran abast, però també n'hi ha d'altres més modestes que pot fer gairebé tothom, sobretot qui visqui a prop del medi natural.

La conservadora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Berta Caballero López proposa, per exemple, recuperar el que anomena "els horts (o jardins o patis) de les àvies".

Això es pot aconseguir amb plantes mediterrànies que estan una mica oblidades i que en molts casos han estat substituïdes per altres amb flors més vistoses, però que duren molt poc i aporten poc aliment als pol·linitzadors:

Són plantes molt conegudes, com el romaní, la farigola, la sajolida, la menta o les melisses, que tenen l'avantatge que són plenament autòctones i, per tant, estan adaptades tant al clima com als pol·linitzadors.

Llaurar la terra el mínim possible

Una altra recomanació bàsica que fa aquesta especialista en artròpodes és cuidar els sòls, i que la millor manera de fer-ho és deixar-los en el seu estat natural, llaurant-los el mínim possible:

En aquest sentit, recomana no preocupar-se excessivament per les males herbes "oportunistes", que afirma que surten, precisament, quan s'ha despullat la terra de tota la vegetació:

Respectar els períodes de floració

Segons Caballero, si malgrat tot es vol "netejar" d'herbes zones com marges i altres, recomana no fer-ho abans dels períodes de floració, perquè s'estarà privant els pol·linitzadors d'uns recursos que necessiten:

En general Berta Caballero creu que, per potenciar la funció dels pol·linitzadors i protegir-los, l'horticultura i l'agricultura hauria de recuperar mètodes i maneres de fer que es van abandonar a mitjans del segle XX:

Les 12 noves amenaces

Aquesta és la llista de les 12 amenaces més importants de l'informe de Re:Wild, ordenades segons un criteri que valora tant la magnitud que poden arribar a tenir com la necessitat d'estudiar-les en profunditat:

1. Simplificació dels cultius a causa dels conflictes: en els països en guerra els usos de la terra habitualment canvien, i es redueix la varietat de cultius, cosa que pot perjudicar els pol·linitzadors silvestres.

2. Contaminació per microplàstics: se n'han trobat en ruscos d'abelles de tots els països de la UE, sobretot procedents de PET, i s'ha descobert que els afecten molt i els escurcen la vida.

3. Reforestació mal planificada: plantar molts arbres pot perjudicar els pol·linitzadors, depenent del tipus d'arbres plantats i d'on, però ben gestionada, la reforestació pot afavorir la pol·linització.

4. Contaminació per antibiòtics: hi ha indicis que els antibiòtics utilitzats per tractar malalties humanes i vegetals arriben a les abelles i els fan reduir l'activitat recol·lectora.

5. Contaminació de l'aire: la contaminació per ozó o gasos dièsel, fins i tot en nivells moderats, poc afectar força la salut dels insectes i reduir tant el creixement com la reproducció i la mateixa supervivència.

6. Augment de l'agricultura d'interior: la tendència a cultivar aliments en espais tancats, per eficiència i estalvi de recursos, està alterant les àrees habituals de pol·linització, i això pot afectar negativament.

7. Mineria de metalls: l'augment de la demanda de materials com el liti i el cobalt per l'electrificació fa que s'intensifiquin les explotacions mineres, i això afecta els pol·linitzadors dels entorns.

8. Còctels de pesticides: es coneixen força bé els efectes negatius dels herbicides, insecticides i fungicides en els pol·linitzadors, però ara s'està descobrint que aquests efectes creixen exponencialment quan es combinen.

9. Contaminació lumínica: s'està descobrint que les arnes i altres insectes nocturns són pol·linitzadors molt més importants del que es pensava, i també que la llum artificial fa baixar més del 60% les visites a les flors.

10. Contaminació per metalls pesants: s'ha descobert que el plom afecta l'olfacte de les abelles, i els dificulta el trobar menjar, el mercuri els afecta el sistema nerviós i el cadmi el sistema immunitari.

11. Incendis forestals: amb l'escalfament planetari els incendis forestals són més virulents i afecten més superfície, i això trenca l'equilibri dels ecosistemes dels pol·linitzadors, que veuen limitats els seus hàbitats.

12. Pèrdua regional del control de pesticides: hi ha països pobres que estan deixant de fer seguiment de l'ús de pesticides, i això fa que no es verifiqui si són eficaços, i es posen en risc les poblacions de pol·linitzadors.

12 mesures per recuperar els pol·linitzadors

Quines mesures estan en marxa o caldria posar en marxa perquè les poblacions de pol·linitzadors es recuperin? Els experts també les han classificat amb els mateixos criteris que les amenaces:

1. Lleis més estrictes sobre antibiòtics: Se sap que on hi ha un seguiment i un control forts de l'ús d'antibiòtics ha limitat que arribin al medi, i que si no n'hi ha, els residus dels antibiòtics contaminen els ruscos d'abelles.

2. Electrificació del parc mòbil: la substitució dels vehicles que funcionen amb combustibles fòssils redueix força l'ozó, el diòxid de sulfur i altres contaminants que afecten molt el cicle vital dels insectes.

3. Plantes millorades per facilitar la pol·linització: la modificació genètica de cultius vegetals pot afavorir la pol·linització, tot i que els transgènics també poden ser un amenaça si es busca fer servir més pesticides.

4. Flors a parcs de plaques fotovoltaiques: parcs solars instal·lats en terrenys agrícoles pobres es poden convertir en hàbitats idonis per a pol·linitzadors si es gestionen bé amb plantes de flor que els atraguin.

5. Pesticides basats en ARN: els pesticides que s'estan desenvolupant d'acord amb la interferència d'ARN ataquen només la plaga que es vol combatre, de manera que no afecten gens els pol·linitzadors.

6. Intel·ligència artificial: la recollida de dades amb sensors i càmeres i el processament amb eines d'IA està millorant molt el seguiment dels cicles de vida dels pol·linitzadors, cosa que ha d'ajudar a protegir-los.

7. Promoció de productes sense pesticides: les polítiques comercials i agrícoles que afavoreixen l'agricultura sense pesticides poden ajudar molt a millorar la qualitat ambiental dels hàbitats dels pol·linitzadors.

8. Protecció de l'apicultura: una legislació ben dissenyada pot ajudar que l'apicultura no afecti els pol·linitzadors salvatges i evitar així que s'hi propaguin malalties i hi hagi excessiva competència pels recursos.

9. Restaurar ecosistemes sencers: els esforços en reforestació habitualment se centren en plantar arbres i plantes, i caldria fer-ho tenint en compte tot l'ecosistema que es vol restaurar, inclosos els pol·linitzadors.

10. Protegir les 500 espècies d'abelles sense fibló: a més de les abelles de mel, també cal protegir les salvatges, moltes espècies de les quals estan en perill, i es pot fer restaurant àrees urbanes i protegir els seus hàbitats naturals.

11. Normatives i iniciatives d'abast mundial: les agències de l'ONU i àrees com la UE estan promovent iniciatives i reglaments que comminen i inciten els estats a promoure la protecció dels pol·linitzadors amb pràctiques agrícoles menys perjudicials.

12. Solucions basades en la natura: estudiar cada ecosistema com un tot i proposar solucions que incloguin els pol·linitzadors, cosa que fins ara no s'ha fet gaire. Per exemple, s'ha descobert que posant plantes autòctones en plantacions de blat de moro o de soja, la biodiversitat augmentava de manera exponencial.