Les revolucions tenen un manual d'ús que es descarrega a internet
Tot aquell que vulgui organitzar amb una certa garantia d'èxit una revolució per enderrocar un tirà ha de llegir obligatòriament "De la dictadura a la democràcia".
2 min
Es tracta d'un llibret de poc més de 100 pàgines, completament gratuït perquè es pot descarregar a internet i que ha estat traduït a una vintena d'idiomes, malauradament no pas encara al català. L'autor és el vell professor nord-americà Gene Sharp. Contràriament al que es pugui pensar, Sharp no és un home d'acció, a l'estil Lawrence d'Aràbia; és una altra cosa, és un pensador. Tampoc és un home modern. Viu a Boston en una vella casona en companyia del seu gos lladrador i d'unes quantes orquídies. Internet no li fa el pes i cada vegada que ha d'escriure un correu electrònic ha de seguir les instruccions que la seva secretària li ha apuntat en una xuleta. Va escriure el llibre l'any 1993 per ajudar el moviment opositor birmà, que liderava la premi Nobel Aung Sam Suu Kyi.
La violència, mai
El seu treball parteix de dues premisses que eleva a la categoria d'axiomes: que les dictadures sobreviuen perquè els pobles obeeixen i que en el moment que un moviment revolucionari opta per la violència, "està triant per lluitar la millor arma del seu enemic".
A partir d'aquí Sharp ofereix una llarga llista de fins a 198 maneres per aplicar l'acció no violenta. N'hi ha de protesta (vagues i boicots), de simbòliques (utilització de colors per identificar els moviments de protesta i celebració de funerals simulats), d'originals, per cridar força l'atenció (manifestacions de gent nua), i de profundament desestabilitzadors (revelar la identitat dels agents secrets).
Al llibre se li atribueix el mèrit d'haver fet caure diverses dictadures (Sèrbia, Bòsnia i Estònia, per exemple) o d'haver posat contra les cordes moltes altres (Veneçuela, Zimbàbue i Birmània). Més recentment, ha tingut molt a veure en les revoltes de Tunísia i Egipte, com ho demostra el simple fet que el moviment dels Germans Musulmans el tenen penjat al seu portal d'internet.
El desfici dels dictadors
El "New York Times" i la BBC, que han entrevistat recentment Gene Sharp a propòsit precisament de la influència del seu pensament en les revoltes àrabs, informen que alguns cables secrets esbombats per Wikileaks posen de relleu que molts dictadors tenen un autèntic desfici en contra del llibre. S'ha sabut, per exemple, que la policia de fronteres russa té ordres de requisar tots els exemplars que se'n vulguin introduir clandestinament al país, les autoritats islàmiques iranianes i les militars birmanes han vinculat públicament Sharp amb la CIA, i el veneçolà Hugo Chávez n'ha parlat molt càusticament en el seu programa televisiu.
A Gene Sharp sembla que l'aclaparen tant elogis. Ell sosté que només ha fixat les bases teòriques de la revolució no-violenta i que "han de ser els revolucionaris els que han d'entendre com funciona aquesta lluita, de manera que puguin dur-la a terme per si mateixos".
La violència, mai
El seu treball parteix de dues premisses que eleva a la categoria d'axiomes: que les dictadures sobreviuen perquè els pobles obeeixen i que en el moment que un moviment revolucionari opta per la violència, "està triant per lluitar la millor arma del seu enemic".
A partir d'aquí Sharp ofereix una llarga llista de fins a 198 maneres per aplicar l'acció no violenta. N'hi ha de protesta (vagues i boicots), de simbòliques (utilització de colors per identificar els moviments de protesta i celebració de funerals simulats), d'originals, per cridar força l'atenció (manifestacions de gent nua), i de profundament desestabilitzadors (revelar la identitat dels agents secrets).
Al llibre se li atribueix el mèrit d'haver fet caure diverses dictadures (Sèrbia, Bòsnia i Estònia, per exemple) o d'haver posat contra les cordes moltes altres (Veneçuela, Zimbàbue i Birmània). Més recentment, ha tingut molt a veure en les revoltes de Tunísia i Egipte, com ho demostra el simple fet que el moviment dels Germans Musulmans el tenen penjat al seu portal d'internet.
El desfici dels dictadors
El "New York Times" i la BBC, que han entrevistat recentment Gene Sharp a propòsit precisament de la influència del seu pensament en les revoltes àrabs, informen que alguns cables secrets esbombats per Wikileaks posen de relleu que molts dictadors tenen un autèntic desfici en contra del llibre. S'ha sabut, per exemple, que la policia de fronteres russa té ordres de requisar tots els exemplars que se'n vulguin introduir clandestinament al país, les autoritats islàmiques iranianes i les militars birmanes han vinculat públicament Sharp amb la CIA, i el veneçolà Hugo Chávez n'ha parlat molt càusticament en el seu programa televisiu.
A Gene Sharp sembla que l'aclaparen tant elogis. Ell sosté que només ha fixat les bases teòriques de la revolució no-violenta i que "han de ser els revolucionaris els que han d'entendre com funciona aquesta lluita, de manera que puguin dur-la a terme per si mateixos".
