
Les seqüeles físiques de la fam: com la desnutrició condemna les generacions futures de Gaza
La desnutrició a la Franja de Gaza ha provocat desenes de morts i afecta el desenvolupament dels infants amb conseqüències irreversibles
Utilitzar la fam com a arma de guerra no és ni nou ni exclusiu de Gaza. Però, a la Franja, la desnutrició aguda generalitzada se suma a una desnutrició crònica, i això comporta conseqüències molt greus per al moment present, però també per a tota la generació que ve.
"Es viu una situació de nens que ja estaven al límit i ara, que no tenen accés al menjar, estan perdent pes i es tornen molt més vulnerables", explica el coordinador del Comitè d'Experts en Cooperació Internacional de l'Organització Mèdica Col·legial d'Espanya, Pascual Caballero.
Aquesta desnutrició extrema els fa molt més dèbils i pot provocar la mort en un espai molt breu de temps, especialment en infants: "O la reverteixes o et mors."
Com afecta la desnutrició crònica
La desnutrició crònica --menjar poca quantitat i de poca qualitat durant un temps prolongat-- afecta el creixement físic i neuronal.
Quan són menors d'edat els que la pateixen, creixen amb un cervell atrofiat i un coeficient intel·lectual i una productivitat més baixos.
"És una càrrega de per vida. Seran persones més petites, amb menys força i més vulnerables a malalties", assegura la membre del grup de Cooperació Internacional de l'Associació Espanyola de Pediatria Vicky Fumadó.
A Gaza, l'alimentació ja era, sovint, nutricionalment precària. Però, després de 158 dies de bloqueig israelià, les conseqüències són fatals i, en molts casos, irreversibles.

Tota una societat marcada per la fam
Més enllà de les implicacions a curt termini, negar l'accés a l'alimentació és "negar el futur d'una societat i, sobretot, d'una infància", diu Fumadó. És una estratègia que compromet l'avenir de tots els ciutadans i la productivitat de tot un país.
"Els adults que han patit desnutrició de petits no tenen ni la mateixa força muscular ni la mateixa capacitat intel·lectual, és castigar una societat", afegeix. Segons Caballero, perquè creixen amb un desenvolupament neurològic insuficient.
"En un futur, seran persones amb capacitats minvades".
Si en ple procés de creixement l'alimentació no és completa, les cèl·lules i les neurones no es multipliquen correctament. Això és especialment greu en fetus o durant els primers anys de vida.
A nivell cognitiu, un nen amb un estat nutricional deficitari tindrà afectat el desenvolupament motor, amb problemes com dificultats en la memòria, alteració del processament visual i verbal i disminució de la capacitat d'atenció.
Actuar abans que sigui irreversible
La desnutrició crònica, lligada a la pobresa, ja és estructural a la Franja. En canvi, la desnutrició aguda permet fer intervencions immediates. Les conseqüències de la fam provocada per la guerra a Gaza "encara es poden revertir si es permet l'accés de totes les persones en risc a aliments terapèutics alts en energia", diu Caballero. Una situació que a hores d'ara sembla una utopia.

"Que mori qualsevol persona per un fet que es pot prevenir, en ple segle XXI, quan la ciència i la humanitat han demostrat que és evitable, és molt dur", afegeix.
Segons el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, s'ha agreujat especialment en l'últim mes: "Al juliol, gairebé 12.000 infants menors de cinc anys van ser diagnosticats amb desnutrició aguda." Una situació que sense la implicació d'actors internacionals sembla difícil de revertir.
El que sí que ja no es pot canviar són les 201 morts de fam des que va començar la guerra, 98 dels quals són infants.