L'Espanyol aprèn a sobreviure lluny de la zona de descens fent-se fort a Cornellà-el Prat
Tots els anhels de la soferta afició blanc-i-blava estan convergint a Cornellà-el Prat. Després de dotze temporades d'exili forçat de Montjuïc, el nou estadi periquito s'està convertint en tot allò que necessitava l'Espanyol per aixecar el vol i deixar de ser un equip condemnat a lluitar any rere any per eludir el descens. En la primera temporada a la nova llar, a l'Espanyol li ha costat més del compte acomplir amb aquest objectiu però tal com va quedar demostrat en el derbi amb el Barça sembla que l'equip ho està aconseguint. Els de Pochettino s'estan fent forts com a locals i aquest ja és un primer pas més que important.
3 min
Cornellà-el Prat ha de ser el factor determinat al qual ha de recórrer l'Espanyol per aspirar a objectius més ambiciosos. L'equip necessita desprendre's de tant patiment i deixar de ser un equip menor de la Lliga. És cert que enguany està sent una temporada decebedora en quant a l'expectació generada però en aquesta segona volta sembla que el conjunt periquito està trobant el camí a seguir en un futur. I ja és molt.
Deixant de banda la penosa imatge quan juga fora de casa, l'equip ha recuperat l'esperit del vell Sarrià fins a convertir-se en un rival temible com a local tal com va quedar palès dissabte a la nit en el derbi català. Així ho diuen les estadístiques, que demostren que els de Pochettino no perden a Cornellà-el Prat des del passat 6 de desembre, quan el Racing de Santander va imposar-se amb un vergonyós 0-4. A més, l'equip blanc-i-blau encadena set jornades consecutives sense encaixar cap gol rival al seu estadi.
Dissabte al vespre, doncs, l'Espanyol no va fer res més que confirmar el seu bon moment com a local amb el mèrit afegit d'aconseguir neutralitzar el futbol del millor equip del món. Per segon cop aquesta temporada, el Barça va acabar un partit sense marcar un gol. Els blaugranes no en van anotar cap però és que només van xutar un cop amb cert perill a la porteria contrària.
Hauria de ser sempre així
I veient l'exhibició blanc-i-blava davant el Barça i recordant el bon partit contra l'Atlètic és lògic preguntar-se perquè un rival com el Racing va sortir de Cornellà-el Prat amb una victòria tan contundent o com, per exemple, rivals com el Xerez, el Valladolid o l'Sporting han arrencat un punt en les seves visites al camp espanyolista.
És cert que la motivació de vèncer el Barça o d'empatar-hi per fer-li la guitza a la Lliga no és la mateixa que la d'altres partits però també és exigible que l'equip de Pochettino, més enllà de celebrar com una victòria un empat amb el Barça, sàpiga plantar cara a rivals de menor entitat amb el mateix esperit.
Això no només serviria perquè l'equip s'estalviés un patiment innecessari sinó que ajudaria l'entitat a mirar cap a fites molt més ambicioses. El derbi, doncs, ha de marcar el camí a seguir en aquest final de Lliga.
Deixant de banda la penosa imatge quan juga fora de casa, l'equip ha recuperat l'esperit del vell Sarrià fins a convertir-se en un rival temible com a local tal com va quedar palès dissabte a la nit en el derbi català. Així ho diuen les estadístiques, que demostren que els de Pochettino no perden a Cornellà-el Prat des del passat 6 de desembre, quan el Racing de Santander va imposar-se amb un vergonyós 0-4. A més, l'equip blanc-i-blau encadena set jornades consecutives sense encaixar cap gol rival al seu estadi.
Dissabte al vespre, doncs, l'Espanyol no va fer res més que confirmar el seu bon moment com a local amb el mèrit afegit d'aconseguir neutralitzar el futbol del millor equip del món. Per segon cop aquesta temporada, el Barça va acabar un partit sense marcar un gol. Els blaugranes no en van anotar cap però és que només van xutar un cop amb cert perill a la porteria contrària.
Hauria de ser sempre així
I veient l'exhibició blanc-i-blava davant el Barça i recordant el bon partit contra l'Atlètic és lògic preguntar-se perquè un rival com el Racing va sortir de Cornellà-el Prat amb una victòria tan contundent o com, per exemple, rivals com el Xerez, el Valladolid o l'Sporting han arrencat un punt en les seves visites al camp espanyolista.
És cert que la motivació de vèncer el Barça o d'empatar-hi per fer-li la guitza a la Lliga no és la mateixa que la d'altres partits però també és exigible que l'equip de Pochettino, més enllà de celebrar com una victòria un empat amb el Barça, sàpiga plantar cara a rivals de menor entitat amb el mateix esperit.
Això no només serviria perquè l'equip s'estalviés un patiment innecessari sinó que ajudaria l'entitat a mirar cap a fites molt més ambicioses. El derbi, doncs, ha de marcar el camí a seguir en aquest final de Lliga.
