L'estratègia d'unes femelles de colibrí contra les agressions: dur plomatge de mascle
Moltes femelles d'una espècie de colibrí que viu a Amèrica han trobat una estratègia per evitar els atacs dels predadors: tenir plomes dels colors que tenen els mascles. Així ho revela un estudi fet durant cinc anys d'observacions per Jay J. Falk i Michael S. Webster, de la Universitat de Cornell a Ithaca, i Dustin R. Rubinstein, de la Universitat Columbia a Nova York. L'estudi es va publicar aquest dijous a la revista Current Biology.
Tot va començar quan els autors van constatar, després d'observar i sexar 436 colibrís de clatell blanc, que el 28% de les femelles adultes no tenien el plomatge característic de diversos colors, sinó el que distingeix els mascles.
Els ocells estudiats havien estat capturats a Gamboa (Panamà) entre juliol del 2015 i juny del 2019.
El colibrí de clatell blanc, de nom científic Florisuga mellivora, mesura 11 o 12 centímetres i pesa uns vuit grams. Té el bec i les potes negres, però mascles i femelles difereixen en el plomatge.
Així, els primers tenen el cap i el pit blaus, el clatell amb una ampla taca blanca, la resta del dors verd brillant i el ventre i la cua blancs. En canvi, en femelles el plomatge és molt variable.
En el seu compte de Twitter, Jay Falk ha explicat la seva recerca i ha mostrat un exemple de la coloració diferent de femelles (heterocroma) i de mascles (androcroma):
En aquesta espècie, tots els individus joves són androcroms --com s'anomena la coloració dels mascles. I quan es fan adults els colors es diferencien. Tret d'aquest percentatge de femelles que van descobrir els investigadors.
Menys agressions a les menjadores
Per crear més interrogants, van constatar que aquest plomatge masculí només el tenien durant la fase no reproductiva. Per tant, no podia ser una estratègia per buscar parella.
Una altra observació va començar a donar la clau. Tant mascles com femelles eren atacats per colibrís de la mateixa espècie o d'altres. I els atacants eren tant mascles com femelles.
Però hi havia una particularitat: els mascles de colibrí de clatell blanc i les femelles amb plomatge masculí rebien molts menys atacs.
Per comprovar si aquest canvi de colors era una estratègia de defensa, els investigadors van posar uns petits identificadors electrònics en 154 colibrís per controlar com es comportaven.
I els resultats indicaven que les femelles amb plomatge masculí accedien a les menjadores amb més freqüència i s'hi estaven durant més temps. No passava el mateix a les femelles amb coloració característica del seu sexe.
Això, però, tenia una contrapartida negativa: els mascles mostraven una clara preferència sexual per les femelles heterocromes. Però tal com assenyalen els autors, la necessitat d'alimentar-se mana aquí sobre la reproducció:
Per a les espècies amb més demanda metabòlica en relació a la massa que qualsevol altre vertebrat, la selecció dels trets que maximitzen l'obtenció de menjar enfront d'una competició intensa pels recursos amb qualsevol altre ocell --de qualsevol sexe o espècie- pot explicar per què el polimorfisme d'algunes femelles ha evolucionat tan sovint en colibrís i és tan rar en altres espècies d'ocells.
Per això, conclouen que comprendre el paper de la competència sexual i no sexual dins d'una espècie i entre diverses és clau per estudiar l'evolució dels trets en cada sexe.
