L'exoficial argentí Scilingo, condemnat a 640 anys de presó per crims contra la humanitat
L'Audiència Nacional ha condemnat l'exoficial argentí Adolfo Scilingo a 640 anys de presó pels crims contra la humanitat comesos a l'Argentina durant la dictadura del general Videla. El tribunal el considera culpable de la mort amb traïdoria de 30 persones, de detencions il·legals i de tortures. La sentència considera provat que va participar en els anomenats "vols de la mort", en què els opositors al règim eren llançats al mar des d'un avió.
1 min
Sis-cents quaranta anys per crims contra la humanitat, detencions il·legals i tortures durant la dictadura militar argentina. A un quart de dues del migdia s'ha començat a llegir la llarga sentència a l'Audiència Nacional. Adolfo Scilingo, de 58 anys, l'ha escoltat impassible. Fins a 71 testimonis han declarat en persona o per videoconferència en aquest judici, la majoria supervivents de les tortures. La fiscalia demanava més de 9.000 anys de presó i l'acusació, més de 6.000 anys per a aquest antic capità de corbeta. Quan va arribar a Espanya, l'any 1997, Scilingo va confessar al jutge Baltasar Garzón que havia participat en els anomenats "vols de la mort", des dels quals es tirava al mar presoners drogats. Scilingo va descriure perfectament el funcionament de l'Esma, un dels centres més grans de detenció i tortura argentins. Però en el judici, que va durar del 14 de gener al 10 de març, ho va desmentir tot. La primera tàctica de Scilingo va ser fer una vaga de fam i mostrar-se malalt per suspendre el judici, però quan els metges de l'Audiència Nacional van dir que estava en condicions d'afrontar el procés va canviar la tàctica i va passar a negar-ho tot i a dir que era un simple electricista que havia actuat per odi cap al seu superior, Emilio Massera. Ha estat la primera vegada que s'han jutjat els crims de la junta militar argentina fora del país i en presència de l'acusat.
