L'FMI rebaixa les previsions econòmiques al món per la guerra comercial, a excepció d'Espanya

La guerra aranzelària desencadenada pel president dels Estats Units, Donald Trump, i la incertesa que provocarà en l'economia continuarà tenint repercussions en l'economia mundial, segons el Fons Monetari Internacional.

L'FMI ha retallat aquest dimarts mig punt la previsió de creixement econòmic global per a aquest any, fins al 2,8%, a causa de l'efecte contagi que tindrà en totes les economies la política aranzelària de l'administració Trump:

"Preveiem que el fort augment des del 2 d'abril tant dels aranzels com de la incertesa comportarà una desacceleració significativa del creixement mundial a curt termini."

L'organisme considera que els efectes de la guerra comercial afectaran especialment els Estats Units, la Xina i Mèxic.

En el nou Informe de Perspectives Mundials (WEO), el primer que incorpora l'impacte de la guerra comercial, l'organisme preveu per als Estats Units una rebaixa de 0,9 punts, fins a l'1,8%.

Al Canadà, el veí del nord dels Estats Units, li rebaixa 0,6 punts la previsió, fins a l'1,4%.

Encara quedarà més tocat Mèxic, a qui l'FMI rebaixa les perspectives de creixement 1,7 punts i passa de l'1,4% del mes de gener a un -0,3%.

Per a la Xina preveu un creixement del 4%, sis dècimes menys que fa tres mesos.

Un creixement del 2,5% per a Espanya

Pel que fa a l'economia espanyola, la institució espera un creixement del 2,5% aquest 2025, dues dècimes més del que va anticipar al gener.

L'FMI, en canvi, manté igual l'expectativa d'expansió de l'1,8% per a l'any 2026.

Per l'FMI, això reflecteix un important romanent dels resultats del 2024, quan Espanya va créixer més del previst (un 3,2%) i per l'efecte de les activitats de reconstrucció després de la dana que va afectar el País Valencià.

Espanya se situa al capdavant del creixement europeu i és l'únic dels grans països del continent per a qui l'FMI millora la previsió. Dins de la zona euro, l'organisme preveu retrocessos del creixement a Alemanya, França i Itàlia. També redueix el pronòstic de creixement del Regne Unit.

En conjunt, el Fons Monetari Internacional rebaixa dues dècimes el creixement previst per a la zona euro, fins al 0,8%.

La crisi dels aranzels fa que s'enfili el preu de l'or

La incertesa pels aranzels està afectant l'economia i castiga el dòlar, el deute públic i les borses dels Estats Units. I, de retruc, està disparant el preu de l'or, que els inversors veuen com un valor refugi.

El preu del metall preciós ha tornat a marcar aquest dimarts un rècord històric i ha assolit els 3.500 dòlars l'unça, amb una pujada del 3% respecte al preu amb què va tancar el dilluns.

Aquest any, l'or acumula una revalorització de més del 30% i, des que el 14 de març va superar per primera vegada la barrera dels 3.000 dòlars, s'ha revalorat un 17%.

Segons els analistes, la política de Trump amb els aranzels resta confiança en els mercats financers, especialment des que s'està enfrontant al president de la Reserva Federal, Jerome Powell.