L'"Homo sapiens", més vell del que es pensava
Un grup de científics ha descobert que l'"Homo sapiens" va viure fa 195.000 anys, 35.000 anys abans del que es creia. L'estudi, publicat per la revista "Nature", posa de manifest que l'home hauria viscut més de 150.000 anys sense materials culturals. Dues calaveres d'"Homo sapiens" trobades a Etiòpia els anys seixanta han estat analitzades mitjançant un estudi geològic dut a terme amb una tècnica de datació radioactiva. El descobriment dóna encara més força a la teoria que Àfrica va ser el lloc de naixement de l'espècie humana.
1 min
L'estudi conclou que Omo I i Omo II -així és com s'anomenen els fòssils estudiats- són "el llegat anatòmic més antic de l'home modern que s'ha trobat mai", amb la qual cosa s'endarrereix l'origen de l'"Homo sapiens". Els resultats de l'estudi, dut a terme conjuntament entre la Universitat Stony Brook de Nova York i la Universitat Nacional Australiana, els ha publicat la revista científica "Nature". Un dels coautors de l'estudi, el geòleg Frank Brown, ha declarat que el descobriment indica que hi va haver almenys 150.000 anys d'"Homo sapiens" "sense evidència de desenvolupament cultural, com la utilització d'eines, l'ús d'instruments musicals o la capacitat de pescar". L'estudi coincideix amb l'anàlisi genètica de l'origen de les poblacions modernes, que suggereixen que l'"Homo sapiens" va aparèixer a Àfrica fa uns 200.000 anys. Els fòssils analitzats van ser descoberts el 1967 a Kibish, un indret pròxim al riu Omo d'Etiòpia, pel llegendari antropòleg Ricard Leakey.
