L'impacte del confinament en infants i adolescents, cinc anys després: "Hi ha ferides obertes"

El confinament per la covid, l'any 2020, va afectar totes les franges d'edat, però especialment els que en aquell moment eren joves i adolescents. 

Roger Ballescà, coordinador de l'àrea de salut mental infantil i juvenil de la Fundació Hospitalària Martorell, explica que aquesta franja d'edat va veure greument afectades les seves "rutines" i són "especialment vulnerables a l'aïllament social".

"És una època en què comença a tenir molt més pes la relació amb el nostre grup d'iguals. I això no ho podien tenir durant el confiament."

Sheila González, investigadora en desigualtat educativa de la Universitat de Barcelona, explica que el nivell d'afectació emocional varia "segons el que necessitem".

"Els més petits necessitaven la família, i la van tenir; en canvi, els adolescents necessitaven relacionar-se amb els seus iguals, i això va desaparèixer amb el confinament."

La Houda Abaila, estudiant de Relacions Laborals de 21 anys, en aquell moment cursava 2n de batxillerat. Recorda que al principi ho va encarar com "unes vacances", però quan va començar a veure que anava per a llarg, va experimentar "ansietat i depressió per no tenir els companys a prop". 

 Els alumnes que canviaven d'etapa educativa, els més afectats

Hem preguntat a joves d'entre 16 i 21 anys què recorden del confinament. Per als més joves, el record de la pandèmia és més borrós. Asseguren, però, que el que els va marcar més és que no van poder tancar l'etapa de primària com els hauria agradat.

"Portava 9 anys amb les mateixes persones i no vam poder fer el viatge de final de curs de sisè", diu l'Aina Tosca, que actualment té 16 anys i fa primer de batxillerat. La seva companya Eva Rodríguez afegeix que li hauria fet il·lusió poder celebrar la festa de comiat de primària. 

Perdre's els comiats de finals de curs, segons Ballescà, té un impacte emocional. 

"Els comiats, les festes, el fet de trobar-se, abraçar-se...  tot això són actes simbòlics que tenen una importància molt alta a nivell emocional. Són actes que no es poden substituir amb trobades online."

El Miquel Alberich i la Paula Soler, de 21 anys i estudiants de Dret, feien segon de batxillerat quan els van tancar a casa. Per ells va ser especialment "angoixant" haver de preparar la selectivitat en aquelles condicions, amb les aules tancades i fent classes telemàtiques. Ara bé, el més complicat, diuen, va ser "no poder fer vida social en plena adolescència". 

"No podies sortir de festa, no podies quedar amb els amics. Amb aquesta edat et toca viure certes coses, i tancat a casa te les perds." 

De fet, Sheila González apunta que el fet de no poder tancar etapes té conseqüències.

"Tots els processos educatius i socials necessiten un inici i un final. Totes les persones necessitem anar tancant etapes. Quan aquests tancaments no estan ben tancats, diríem que deixen ferides obertes, d'alguna manera, i fan que necessitem més suport o més acompanyament per poder iniciar noves etapes." 

Roger Ballescà afegeix que qualsevol moment de transició es converteix en una "etapa d'inseguretat", i precisament en aquests moments tots necessitem "estructures externes que ens donin seguretat". 

Més desigualtat educativa i pitjors resultats acadèmics

Sheila González també ha analitzat les desigualtats educatives que va comportar el confinament. 

Segons la investigadora, es va posar de manifest que algunes famílies podien acompanyar els seus fills en els estudis i d'altres no, i que no tots els alumnes tenien accés a les noves tecnologies o espais idonis on estudiar a casa.

Aquestes desigualtats socials i econòmiques, apunta González, s'han traslladat a etapes educatives posteriors i han fet baixar el rendiment acadèmic d'alguns alumnes.

"Aquells que van fer les proves a sisè de primària després de la pandèmia van obtenir pitjors resultats que aquells que les havien fet prèviament. Principalment en matemàtiques i en llengües." 

Es trenca l'estigma de la salut mental

Ballescà assegura que la pandèmia ha ajudat a disminuir l'estigma al voltant de la salut mental i, de fet, ha observat que els últims cinc anys els joves estan més disposats a parlar-ne. 

"Amb la pandèmia hem après que la salut mental és una part constituent i necessària de la nostra salut general, i per això s'ha disminuït l'estigma. Els més joves s'estan atrevint a posar sobre la taula temes de salut mental."

A llarg termini, apunta Ballescà, s'han evidenciat els efectes del confinament en la salut mental dels adolescents. Els últims cinc anys, el psicòleg ha notat un augment de la demanda de recursos en salut mental, i alhora una "complexitat més gran" en aquestes demandes. 

Lamenta, però, que els recursos per atendre aquesta demanda "no sempre són suficients". 

El psicòleg considera que la pandèmia va exercir com una mena de "catalitzador" de les "dificultats i els malestars associats a la infància i a l'adolescència."

L'Àlex Balaguer, estudiant de dret de 21 anys, en aquell moment cursava 2n de batxillerat, i recorda haver-ho passat malament pel fet de "no poder fer esport i alliberar tensions". Al final va optar per anar al psicòleg. "Després de tant de temps tancat, vaig notar que mentalment estava afectat".