Lluís Llach recorda a Sant Sebastià la matança de Vitòria que el va portar a compondre "Campanades a morts"
Calorosa acollida del públic del Festival de Cinema de Sant Sebastià a "Llach: la revolta permanent", de Lluís Danés. Es tracta d'un documental que té el cantautor Lluís Llach com a fil conductor per explicar la mort de cinc obrers a mans de la Policia Armada en una església de Vitòria durant una jornada de vaga l'any 1976. Aquella nit, Llach va compondre el seu cèlebre rèquiem "Campanades a morts", amb què denunciava un "assassinat d'estat del postfranquisme". El film recorda els successos a través de la veu dels seus protagonistes: familiars dels obrers morts, ferits i activistes sindicals d'aquella època. També del llavors ministre de Relacions Sindicals, Rodolfo Martín Villa.
1 min
La matança de Vitòria va passar el 3 de març de 1976 en l'intent de desallotjar els més de 4.000 assemblearis reunits al temple de Sant Francesc de Vitòria durant una jornada de vaga general. La Policia Armada va llançar artefactes de gas a l'interior de l'església i això va provocar la sortida precipitada dels obrers. A fora, van ser rebuts a trets de foc real pels agents. Cinc d'ells van morir.
L'objectiu de rememorar aquells fets és, segons Andoni Txasco, una de les veus que parla en primera persona en la cinta de Danés, que la joventut conegui la veritat del que va passar i no només es quedi amb els informes oficials.
En la roda de premsa que van oferir els membres de l'equip a Sant Sebastià, Lluís Llach va lamentar que cap govern democràtic hagi volgut fer un acte de justícia per reparar, almenys en el pla ètic, la memòria dels afectats.
L'objectiu de rememorar aquells fets és, segons Andoni Txasco, una de les veus que parla en primera persona en la cinta de Danés, que la joventut conegui la veritat del que va passar i no només es quedi amb els informes oficials.
En la roda de premsa que van oferir els membres de l'equip a Sant Sebastià, Lluís Llach va lamentar que cap govern democràtic hagi volgut fer un acte de justícia per reparar, almenys en el pla ètic, la memòria dels afectats.
