Lorenzo Silva refà la memòria històrica del desastre del Marroc

GENÍS CORMAND Els soldats de la fotografia mostren la cara de la derrota. Els van enviar a un país que els era estrany i hostil a lluitar per una causa en què no creien. Els van armar malament. Quasi no tenien aigua, menjaven poc i, de mica en mica, anaven caient malalts. De fet, la mort es va convertir en un company més de batalla. Entremig, hi havia l'avi d'un escriptor. Lorenzo Silva era un camperol de Màlaga que va poder sortir viu del desastre del Marroc. Era el 1921. Lorenzo Silva, escriptor "Yo no soy nieto de los generales, no soy nieto de los reyes, ni de los governantes. Yo soy nieto de uno de los pobres desgraciados que enviaron allí. Mi homenaje no es sólo al desgraciado concreto que era mi abuelo, sino a todos los desgraciados que son lo que a mí me habría tocado ser si yo hubiera vivido entonces." Aquesta derrota militar es coneix amb el nom del desastre d'Annual. Va ser un episodi tràgic i oblidat. L'exèrcit espanyol va enviar vint mil soldats al Marroc a lluitar contra el caid Abd el-Krim, que es va revoltar a diverses ciutats. La desfeta va ser terrible. Van morir quatre mil soldats. Lorenzo Silva "El origen de muchas narraciones está en lo que un padre -en este caso mi abuelo- le cuenta a su hijo -en este caso mi padre- y muchas de estas cosas no estan en los libros." A partir del record i la transmissió oral del seu avi, el guanyador del Premi Nadal del 2000, Lorenzo Silva, es va començar a documentar sobre l'episodi. I, finalment, l'ha convertit en la novel·la "El nombre de los nuestros". L'obra mostra les pors i les debilitats dels homes en un territori tan cruel com és el de la guerra. Però Silva també ha volgut fer del llibre una lluita contra l'oblit, per donar llum als racons foscos de la memòria històrica. Lorenzo Silva "Ellos vivieron entonces -tuvieron que vivirlo- y no han tenido a nadie que los recuerde, porque la historia no suele recordar a esta gente. Por lo menos, ya que no tuvieron ninguna voz, que tengan la mía, por pequeña que sea." El record també és el punt de partida del segon llibre que presentem. Moltes dones que van viure el franquisme recorden l'ensenyament com pobre, trist i insignificant. No els van ensenyar a pensar: només memòria i costura. A més, la presència de l'Església i la religió era molt forta: tot era pecat,absolutament tot. Sentien que vivien en una mena de repressió dels sentiments. En definitiva, el franquisme va empobrir la vida de les deu dones que ha entrevistat l'escriptora Maria Mercè Roca. "El món era a fora" és el testimoni de deu dones d'entre seixanta i noranta anys que han explicat la seva vida quotidiana durant els anys del franquisme. Un de les dones recorda que en aquella època totes eren com personatges d'una comèdia que s'anava interpretant. "El nombre de los nuestros" Lorenzo Silva Ediciones Destino 2.800 pts. "El món era a fora" Maria Mercè Roca Col·lecció Ramon Llull Editorial Planeta 2.200 pts.