L'osteoporosi, una malaltia infradiagnosticada que pot tenir conseqüències greus
L'osteoporosi és una malaltia infradiagnosticada i que pot tenir greus conseqüències si no es tracta correctament. Afecta els ossos, que es fan més dèbils, sobretot en les dones després de la menopausa.
Els experts diuen que cada vegada n'hi ha més persones amb osteoporosi, per l'augment de l'esperança de vida. Calculen que el 2031 el creixement serà exponencial.
Tot i que afecta principalment les dones, també hi ha homes que la pateixen. Però en aquest cas, els homes són "els grans oblidats perquè se'ls fa menys estudi i menor abordatge", explica Laia Gifre Sala, reumatòloga de l'Hospital Germans Trias i Pujol.
Una malaltia infradiagnosticada, però amb conseqüències que poden ser gravíssimes. Quan es tenen més de 50 anys, un dels signes d'alerta és que hi hagi un trencament ossi per una caiguda de poca o nul·la alçada.
Una caiguda, un esforç, fins i tot hi ha gent que amb un esternut es pot fracturar una vèrtebra, explica Xavier Nogués, cap de Medicina Interna de l'Hospital del Mar.
La prova per determinar la salut dels ossos és una densitometria. Quan hi ha osteoporosi l'esquelet és més fràgil i té risc de trencar-se amb facilitat.
La doctora Laia Gifre alerta que "un 70% dels pacients ja fracturats no són estudiats i no són tractats de forma adequada". Aquests pacients, assegura, tenen un risc molt elevat de tenir una segona fractura en els següents dos anys.
En gent gran, l'osteoporosi pot provocar una fractura de fèmur. Com explica Xavier Nogués, és una "conseqüència final de l'osteoporosi que té una mortalitat molt alta. Seguim tenint una mortalitat d'un 20% al cap d'un any de la gent que s'ha trencat un fèmur".
Cada vegada més hospitals tenen unitats específiques per detectar i tractar aquests pacients precoçment. Però per no arribar a l'osteoporosi, el millor sempre és la prevenció.
Els experts aconsellen deixar de fumar, deixar de prendre alcohol, tenir un índex de massa corporal correcte i assegurar que es pren prou calci per la dieta i, si no, prendre un suplement. I, per últim, tenir uns bons nivells de vitamina D, perquè tot i ser un país assolellat, hi ha molta població amb nivells baixos.
