Mas creu que acceptar Catalunya com a nació implica reconèixer la bilateralitat amb Espanya
La represa dels debats sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya i l'avanç en alguns mitjans de comunicació del que podria dir l'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional han portat el líder de CiU, Artur Mas, a insistir que no s'ha de tocar ni una coma de l'Estatut. Mas considera que no tindria sentit que el TC acceptés el preàmbul de l'Estatut, en què s'estableix que Catalunya és una nació, però negués la bilateralitat de les relacions amb Espanya, tal com avancen algunes informacions periodístiques. Per ell, una cosa porta implícita l'altra. Des de les files del PP català es demana "treure" del preàmbul de l'Estatut la paraula "nació" si el TC considera que no té efectes jurídics.
1 min
El president del PP català, Daniel Sirera, també s'ha referit a aquesta qüestió. Ho ha fet, però, per instar a "treure" la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul de la reforma estatutària si es confirma l'argumentació del Tribunal Constitucional, que donaria per vàlid el preàmbul perquè aquest "no té efectes jurídics". Creu que l'Estatut "és una llei, no un manifest" i que, per tant, tot el text, inclòs el preàmbul, té valor jurídic. Així, si el Constitucional no vol reconèixer Catalunya com a nació el que s'ha de fer és, diu Sirera, és reclamar canvis en la definició de Catalunya.
Per Sirera, l'esborrany del TC dóna la raó als populars en els aspectes que van fer que hi recorreguessin: el tema de la nació i la inconstitucionalitat de la bilateralitat entre Catalunya i Espanya. El president del PP català també ha demanat als magistrats que no intentin salvar la cara al tripartit i al govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Per Sirera, l'esborrany del TC dóna la raó als populars en els aspectes que van fer que hi recorreguessin: el tema de la nació i la inconstitucionalitat de la bilateralitat entre Catalunya i Espanya. El president del PP català també ha demanat als magistrats que no intentin salvar la cara al tripartit i al govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
