Més del 30% dels càncers són evitables amb hàbits saludables: què recomanen els experts
Experts de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron reclamen posar el focus de la recerca en la prevenció, més enllà del diagnòstic i el tractament
El càncer és, en bona part, una malaltia evitable, però requereix grans canvis d'estil de vida. Així de clar ho asseguren els especialistes. Els més prudents parlen d'un 30% i els més optimistes d'un 45%, dels casos, però coincideixen en la manera: cal mantenir uns hàbits saludables.
Està molt clar en el cas del tabac, que causa el 20% de les morts per càncer. Ho diu l'oncòloga Enriqueta Felip, cap de Tumors Toràcics de l'Institut d'Oncologia Vall Hebron (VHIO): "Hauríem d'aconseguir eliminar el tabac de la nostra societat."
Quins són els factors de més risc?
El tabac és el responsable de més del 80% dels càncers de pulmó. És el que es coneix més, però no és l'únic. En més o menys mesura, està relacionat amb més de 15 tipus de tumors diferents: laringe, bufeta, orofaringe, esòfag, boca, fetge, estómac, nasofaringe, còlon, ovari, úter, pàncrees, leucèmia, nas i ronyó.
Tot i que ja fa molt de temps que es coneix bé l'efecte cancerigen del tabac, "hi ha un 20-25% de població que fuma cada dia", recorda la doctora Felip.
"Encara que la gent ho sap, potser no interioritzem aquest problema i el que més preocupa és la gent jove."
Després del tabac, el que més impacte té en el risc de desenvolupar un tumor és l'obesitat i tot el que fa referència a una alimentació inadequada. Dietes riques en greixos, altes en sucre, amb molta carn vermella o baixes en fibra s'associen a més del 30% dels càncers.
Són dades que apareixen a la revista científica Pharmaceutical Research.
Què caldria evitar?
"El més immediat és agafar menjar ultraprocessat, preparar-lo al microones i amb dos minuts el tens llest; això no és saludable", Josep Tabernero, director del VHIO i oncòleg especialista en càncer colorectal, reivindica la necessitat de dedicar mitja hora a cuinar per a cada àpat.
No és habitual sentir parlar especialistes de nivell internacional, com el doctor Tabernero, en aquests termes tan quotidians sobre la importància de la prevenció --o almenys no ho era fins fa relativament poc.

"Quan hi ha malaltia, l'hem de diagnosticar i tractar cada cop millor", explica, però també fa autocrítica.
"El més important és que no hi hagi càncers, almenys els que són evitables. Això que conceptualment és molt bo, en la realitat ho hem fet poc."
Josep Tabernero enumera el que caldria evitar:
- El consum excessiu d'alcohol
- El consum deficient de fibra
- El consum excessiu de carn vermella i de greixos
- L'obesitat
- La falta d'activitat física
"Tot això forma part del mateix paquet i el paquet és gros", assegura el director del VHIO.
Més enllà de la genètica
Els tumors apareixen sovint per factors genètics, però influïts en molta mesura per factors externs.
Només entre un 5-10% dels càncers són atribuïbles únicament a trets genètics que s'hereten de pares a fills. En la resta, la predisposició genètica està influïda per agents externs, com químics (aquí s'inclou la dieta i l'alcohol, a banda de la contaminació i, evidentment, el tabac), radiacions (com la solar) i infeccions per virus o bacteris, que causen lesions que acaben derivant en càncer, per a les quals, en algun cas, hi ha vacuna, com la del virus del papil·loma humà.
Evitant aquestes exposicions, per tant, es redueix molt el risc de càncer. Però modificar comportaments és terriblement difícil, assegura Josep Tabernero.
"La píndola de l'hàbit saludable no existeix."
Per què no es prohibeixen els productes cancerígens?
És difícil, no per una falta de voluntat individual, sinó perquè no ens ho posen fàcil. Enriqueta Felip demana que "ningú se senti culpabilitzat per aquesta situació".
Hi està d'acord el biòleg Marcos Malumbres, també del VHIO, on és el cap del grup de recerca en el Cicle Cel·lular del Càncer: "És molt important en prevenció no culpabilitzar la persona, si no canviem regles socials, no hi ha manera d'aconseguir-ho."

Però prohibir o limitar l'ús d'un producte no és tan fàcil, encara que hi hagi indicis clars que afavoreix l'aparició del càncer: "Has de demostrar inequívocament causa-efecte, que una cosa fa l'altra", explica el doctor Tabernero. En aquest cas, caldria demostrar que un element és la causa directa del tumor.
I ni així està assegurat i l'exemple és el tabac. Aquí sí que s'ha demostrat científicament que provoca càncer i, tot i això, prohibir-lo ni es planteja i limitar-lo costa.
Fa anys que es parla de no permetre fumar a les terrasses de bars i restaurants i encara no s'ha aprovat la mesura per les reticències del sector.
La clau: més recerca en prevenció
En altres casos, "és difícil de vegades establir aquesta causa efecte", reconeix Enriqueta Felip. Tot i que se sap que "l'impacte de l'excés de greix, l'excés de sucre o la carn vermella" hi juga un paper, "la causalitat, no numèrica, sinó de mecanisme, no està ben establerta", admet Josep Tabernero. Cal, per tant, fer més recerca.
"Claríssimament hem d'investigar en prevenció."
El cas és que, fins i tot quan la relació està molt clara, cal pensar molt bé quina és la millor manera d'actuar, perquè pot ser pitjor el remei que la malaltia.
Ho explica, amb un exemple, el biòleg Marcos Malumbres: "Hi ha un estudi que va mirar quantes vides salvaríem si eliminéssim l'oli de palma --i serien centenars de milers-- i, en paral·lel, quantes morts causaríem pels efectes econòmics d'eliminar l'oli de palma --i són com cinc cops més".

"No pots regular per decret llei perquè això és l'únic que no funciona", n'està convençut Tabernero.
"Per regular has de demostrar i per demostrar has d'investigar."
Però fer recerca en prevenció i trobar finançament per fer-la és difícil "perquè, número 1, normalment va en contra de l'estatus econòmic i, número 2, és a molt llarg termini", afegeix Malumbres.
La raó és que, com puntualitza l'oncòleg Josep Tabernero, "la lectura dels resultats [en prevenció] sempre és a més llarg termini que no l'impacte d'un tractament nou per la malaltia".