Anàlisi
Miquel Barceló, amb la vida no n'hi ha prou
Un estudiant americà, Michael Damiano, s'acosta a Miquel Barceló i aconsegueix despullar intimitats que no havia explicat mai a ningú.
Periodista de Catalunya Ràdio i escriptor
2 min
"Perquè la vida no basta", publicat per Empúries en català i per Anagrama en castellà, és una curiosa i intensa aproximació a la vida del pintor Miquel Barceló feta per l'estudiant nord-americà Michael Damiano.
Graduat l'any 2010, s'ha passat els últims quatre anys treballant en la figura del pintor mallorquí. Primer ho va fer a partir de treballs, estudis, llibres i material ja editat i, per fi, gràcies a una barreja de casualitat i perseverança, contactant de manera directa amb l'artista. A partir d'aquí ha tingut accés a manuscrits personals del pintor, al seu cercle íntim i ha pogut, fins i tot, viure en un apartament del mateix edifici de París on Barceló té el seu taller.
Un projecte que va començar amb una beca per escriure un assaig d'aquells que "ningú no llegeix" s'ha acabat convertint en un llibre que retrata l'univers més íntim i personal del pintor. Barceló se li va obrir i li va presentar els seus amics però també els seus enemics, un seguit de contactes que han permès a Damiano brodar un tapís insòlit sobre la seva personalitat.
Episodis desconeguts que només es poden explicar com a fruit de la complicitat i la manera de concebre l'art i la vida de Barceló analitzats per la mirada d'un estudiant que, sense caure en l'elogi fàcil defineix la personalitat del pintor amb l'adjectiu "vampíric". Qualifica la seva personalitat d'insadollable i el defineix com a contradictori, amb un costat generós i l'altre egoista, amb una part dolça i una part amarga i perillosa.
Només la llista d'agraïments del llibre ja dóna una idea de la quantitat de gent amb qui Damiano ha parlat. Amics, companys, marxants, galeristes, crítics, exparelles, clients, admiradors, detractors, mecenes. D'aquí surt la convulsa i complexa relació amb el seu pare, el paper que les dones han tingut en la seva obra, portant-lo fins o tot a deixar les pintures blanques i a començar a treballar en la sèrie dedicada als toros per una crítica d'una de les seves parelles.
Un llibre valent, poc corrent i arriscat que ens permet descobrir Barceló al mateix ritme de Damiano, buscant el sempre complicat equilibri, cercant les llums i també les ombres, defugint la mitificació que no interessa a l'investigador i que l'investigat no necessita.
Graduat l'any 2010, s'ha passat els últims quatre anys treballant en la figura del pintor mallorquí. Primer ho va fer a partir de treballs, estudis, llibres i material ja editat i, per fi, gràcies a una barreja de casualitat i perseverança, contactant de manera directa amb l'artista. A partir d'aquí ha tingut accés a manuscrits personals del pintor, al seu cercle íntim i ha pogut, fins i tot, viure en un apartament del mateix edifici de París on Barceló té el seu taller.
Un projecte que va començar amb una beca per escriure un assaig d'aquells que "ningú no llegeix" s'ha acabat convertint en un llibre que retrata l'univers més íntim i personal del pintor. Barceló se li va obrir i li va presentar els seus amics però també els seus enemics, un seguit de contactes que han permès a Damiano brodar un tapís insòlit sobre la seva personalitat.
Episodis desconeguts que només es poden explicar com a fruit de la complicitat i la manera de concebre l'art i la vida de Barceló analitzats per la mirada d'un estudiant que, sense caure en l'elogi fàcil defineix la personalitat del pintor amb l'adjectiu "vampíric". Qualifica la seva personalitat d'insadollable i el defineix com a contradictori, amb un costat generós i l'altre egoista, amb una part dolça i una part amarga i perillosa.
Només la llista d'agraïments del llibre ja dóna una idea de la quantitat de gent amb qui Damiano ha parlat. Amics, companys, marxants, galeristes, crítics, exparelles, clients, admiradors, detractors, mecenes. D'aquí surt la convulsa i complexa relació amb el seu pare, el paper que les dones han tingut en la seva obra, portant-lo fins o tot a deixar les pintures blanques i a començar a treballar en la sèrie dedicada als toros per una crítica d'una de les seves parelles.
Un llibre valent, poc corrent i arriscat que ens permet descobrir Barceló al mateix ritme de Damiano, buscant el sempre complicat equilibri, cercant les llums i també les ombres, defugint la mitificació que no interessa a l'investigador i que l'investigat no necessita.
