Mor l'actor Juan Diego als 79 anys
L'actor Juan Diego ha mort a Madrid als 79 anys després d'una llarga malaltia. Ho ha confirmat la família a El País, que ha avançat la notícia.
Nascut prop de Sevilla el 1942, va pujar de jove a alguns escenaris de la capital andalusa, però la seva carrera es va iniciar en diversos programes dramàtics de TVE, especialment Estudio 1.
Va començar a destacar al cine als anys 80, amb "Los santos inocentes", "Viaje a ninguna parte", "Dragon Rapide" --en què interpretava el paper de Franco-- i "El rey pasmado".
Als anys 90 va tornar al teatre, amb obres com "El lector por horas", al costat de Jordi Dauder i Clara Sanchis. Però en la nova dècada tornava a les pantalles amb "París-Tombuctú", que li va valer un dels tres premis Goya.
Entre molts altres guardons, Diego també el va rebre quatre vegades la Bisnaga de Plata del Festival de Màlaga, i la seva interpretació a "Vete de mi" li va valer la Concha de Plata de Sant Sebastià.
El 2017, Juan Diego va formar part del repartiment d'"Incerta glòria", d'Agustí Vilallonga.
A la televisió va triomfar amb la sèrie "Los hombres de Paco", i posteriorment va tornar a protagonitzar amb pel·lícules com "Vete de mí" --en què feia de pare del personatge que interpretava el jove Juan Diego Botto, amb qui no eren família--, fent de general Armada a "23-F", i d'un anarquista desarrelat a "Anochece en la India".
Compromès amb la política i amb el col·lectiu d'actors
Juan Diego va combinar sempre la feina al teatre i a les pantalles amb el compromís polític i amb la defensa del col·lectiu professional dels intèrprets.
De jove ja s'havia compromès amb el Partit Comunista, i el 1975 va ser capdavanter de la vaga d'actors en defensa d'una reducció dels horaris de feina.
El 1986 va participar en la fundació de la Unió d'Actors, que ha confirmat a Twitter la seva mort:
Justament la Unió d'Actors el va premiar el 2003 en una gala des d'on va fer campanya contra la guerra de l'Iraq.
L'any 2013 va aparèixer el seu nom en un manifest per la independència de Catalunya, i va haver de negar rotundament que es tractés d'ell. El signant era una altra persona amb el mateix nom i cognom.
