Neix amb vida el primer mico quimèric: què és i quina importància té?
A la mitologia grega, una quimera era un monstre imaginari que tenia cap de lleó, ventre de cabra i cua de drac. Un concepte que, en part, la biologia ha adaptat al seu camp d'estudi. I és que es consideren animals quimèrics els creats a partir de cèl·lules de diferents embrions i, per tant, genèticament diferents.
Una fita que fins al moment, només s'havia aconseguit en rates i ratolins. Ara, un equip de científics xinesos junt amb l'investigador espanyol Miguel Ángel Esteban publiquen un estudi a la revista "Cell" en què anuncien el naixement per primer cop d'un mico quimèric viu.
L'avenç científic s'ha assolit extraient cèl·lules mare d'un blastòcit (un embrió d'uns 7 dies) i injectant-ne unes quantes en altres embrions. A continuació, s'han implantat els embrions en femelles d'aquesta espècie de macaco.
Això ha donat lloc a 12 embarassos i sis naixements vius, segons l'estudi, però només un es pot considerar realment un animal quimèric. I és que només en aquest cas, el mico tenia per tot el seu cos cèl·lules que van créixer a partir de les injectades. L'animal, però, va morir al cap de deu dies.
Què es considera animal quimèric?
Cal assenyalar que les cèl·lules mare injectades són pluripotents. És a dir, tenen capacitat per desenvolupar-se en tots els òrgans d'un organisme.
En aquest sentit, i tal com explica Esteban, en intents previs, la contribució d'aquestes cèl·lules en el desenvolupament del mico era molt petita: "Només hi havia algunes cèl·lules escampades pel cos, sense una aportació clara a la formació d'estructures". És per això, que el científic afirma que no es podia qualificar d'animals quimèrics "estrictament parlant".
En aquest naixement, Esteban assegura que hi ha un "nivell molt alt de contribució de les cèl·lules donants":
Formen gran part dels teixits i estructures complexes a tot el cos, incloent-hi la línia germinal (la que transmet el material genètic a la descendència), el que és molt important.
I per detectar aquestes cèl·lules, els investigadors han fet servir proteïnes que aporten una fluorescència verda. D'aquesta manera, han vist quins teixits contenen cèl·lules derivades de les injectades.
La importància de l'avenç
Tot i això, segons els investigadors, és un avenç significatiu en l'àmbit biològic, però a la pràctica no és tan innovador, ja que es van crear 206 embrions i només un va sobreviure amb una alta contribució quimèrica. A més, és una tècnica que ja es fa servir de manera eficient en ratolins des de fa quaranta anys.
Amb tot, són estudis que porten implícits dubtes ètics. En aquest sentit, Esteban destaca que el projecte s'ha realitzat "seguint totes les regulacions internacionals", en aquest cas les de la Societat Internacional de Recerca amb Cèl·lules Mare (ISSCR).
