"Em va dir que em dutxés tot l'any amb aigua freda", la lluita per oblidar la teràpia de conversió
Ofensiva a Egipte per posar una bena als ulls de la premsa estrangera
Els aldarulls que s'estan produint des d'aquest dimecres al migdia al voltant de la plaça Tahrir del Caire ja no se centren només entre partidaris i detractors del règim del president Mubarak, sinó que cada cop més incorporen un tercer actor: la premsa. Grups pro Mubarak intenten forçar una apagada informativa. Els hotels no deixen sortir els periodistes de les habitacions ni treure el cap per la finestra, alguns els han evacuat a racons allunyats del centre, i en el pitjor dels casos agredeixen els professionals o fins i tot els detenen, com ha estat el cas de dos equips del "30 minuts" de TV3, amb Eduard Sanjuan al capdavant.
5 min
Incredulitat entre els periodistes davant les dificultats amb què es troben per informar des del Caire. Ni els més veterans en la professió com el corresponsal de "La Vanguardia" al Líban, Tomás Alcoverro, recorden haver estat víctimes d'una repressió tan contundent contra els informadors. Alcoverro ho ha dit en una entrevista al canal 3/24, que té dos enviats al Caire per cobrir la revolta per derrocar el règim de Hosni Mubarak. Joan Roura i Albert Elfa són a la capital del país i també han viscut en primera persona aquesta repressió, i ho han pogut explicar. Roura va ser agredit per un grup de partidaris del règim, que li van robar els diners i li pretenien prendre el mòbil. Albert Elfa també ha tingut un ensurt quan un tret de bala ha impactat contra la barana de la seva habitació d'hotel. Això, hores després d'una nit que no ha estat gens plàcida, com explica el mateix Elfa en aquest post al seu blog del 3cat24.
Qui també ha fet patir els serveis informatius de TV3 ha estat els membres del programa "30 minuts" amb Eduard Sanjuan al capdavant que han estat detinguts mentre rodaven un documental als afores del Caire. Després de 5 hores en una comissaria han sortit en llibertat. Lliures però conscients que l'ofensiva contra la premsa internacional és més que una evidència.
Els professionals han rebut cartes a les seves habitacions d'hotel on se'ls commina a mantenir-se dins les habitacions i no sortir a la finestra, o a no dir el nom de l'hotel on s'allotgen, i no fer fotos ni gravar al carrer. En el cas d'incomplir alguna d'aquestes ordres, diu la circular, seran expulsats del país. La pressió dels grups pro Mubarak ha fet també que dos tancs de l'exèrcit evacuessin una trentena de periodistes estrangers que s'allotjaven a l'hotel Ramses Hilton, molt proper a la plaça de Tahrir, i els acompanyessin a un altre hotel, a l'illa de Zamalek, més allunyada dels disturbis. Els periodistes que ho han volgut, però, s'han quedat a l'hotel més proper a les protestes.
"Campanya orquestrada"
Des dels Estats Units, el portaveu del Departament d'Estat, Philip J. Crowley, està convençut que aquesta actitud contra la premsa forma part d'una "campanya orquestrada" que estan patint els periodistes estrangers a la zona. També ha explicat que no poden confirmar que els atacs a periodistes siguin per ordre del Ministeri egipci de l'Interior però ha assenyalat que no són casuals. Des del govern egipci es nega que s'estigui coaccionant o instigant la violència, però el que diu el govern també s'hauria d'agafar amb pinces si s'atén, com a mínim, accions com la d'una presentadora de la televisió egípcia que ha decidit deixar la feina "per no haver de mentir més". I és que als EUA no han agradat imatges com les que ha publicat la CNN en les quals es pot veure com un dels seus periodistes estrella, Anderson Cooper, ha estat increpat juntament amb el seu equip.
A Espanya, la ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, ha demanat a les autoritats egípcies que garanteixin la seguretat dels periodistes espanyols, una demanda que ha fet extensiva a la premsa estrangera que treballa a Egipte. Jiménez ha condemnat els atacs a periodistes i ha afegit que Exteriors està en contacte permanent amb els corresponsals i enviats especials a la zona.
Divendres sense testimonis
Les intimidacions també les han patit periodistes del "New York Times", la revista "Time", la CNN, el "Washington Post", Al-Jazeera i la televisió sueca. I també la periodista de TVE, Rosa Molló, que un cop sana i estàlvia ha explicat que els atacs contra els periodistes miren d'evitar que puguin explicar el que passarà aquest divendres. I és que divendres s'esperava una gran manifestació a la plaça Tahrir que la premsa no podrà ensenyar si es manté aquesta repressió tan fèrria.
Aquesta sembla que sigui l'estratègia del règim de Mubarak: tapar els ulls a la premsa per poder diluir l'oposició i acabar amb la revolta. Sembla que sigui així però el govern ho nega per boca del seu vicepresident Omar Suliman, que demana calma i refusa les acusacions que el fan responsable d'instigar la violència. També ha aprofitat un cop més estendre la mà als Germans Musulmans i tota l'oposició per negociar, però la invitació ha estat refusada. El mateix president, Hosni Mubarak, ha volgut treure arguments als opositors refermant, en una entrevista a ABC News, que "està tip" de tants anys al poder i que se'n vol anar. Ell serà, segons deixa entreveure, qui marqui els "tempos".
Qui també ha fet patir els serveis informatius de TV3 ha estat els membres del programa "30 minuts" amb Eduard Sanjuan al capdavant que han estat detinguts mentre rodaven un documental als afores del Caire. Després de 5 hores en una comissaria han sortit en llibertat. Lliures però conscients que l'ofensiva contra la premsa internacional és més que una evidència.
Els professionals han rebut cartes a les seves habitacions d'hotel on se'ls commina a mantenir-se dins les habitacions i no sortir a la finestra, o a no dir el nom de l'hotel on s'allotgen, i no fer fotos ni gravar al carrer. En el cas d'incomplir alguna d'aquestes ordres, diu la circular, seran expulsats del país. La pressió dels grups pro Mubarak ha fet també que dos tancs de l'exèrcit evacuessin una trentena de periodistes estrangers que s'allotjaven a l'hotel Ramses Hilton, molt proper a la plaça de Tahrir, i els acompanyessin a un altre hotel, a l'illa de Zamalek, més allunyada dels disturbis. Els periodistes que ho han volgut, però, s'han quedat a l'hotel més proper a les protestes.
"Campanya orquestrada"
Des dels Estats Units, el portaveu del Departament d'Estat, Philip J. Crowley, està convençut que aquesta actitud contra la premsa forma part d'una "campanya orquestrada" que estan patint els periodistes estrangers a la zona. També ha explicat que no poden confirmar que els atacs a periodistes siguin per ordre del Ministeri egipci de l'Interior però ha assenyalat que no són casuals. Des del govern egipci es nega que s'estigui coaccionant o instigant la violència, però el que diu el govern també s'hauria d'agafar amb pinces si s'atén, com a mínim, accions com la d'una presentadora de la televisió egípcia que ha decidit deixar la feina "per no haver de mentir més". I és que als EUA no han agradat imatges com les que ha publicat la CNN en les quals es pot veure com un dels seus periodistes estrella, Anderson Cooper, ha estat increpat juntament amb el seu equip.
A Espanya, la ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, ha demanat a les autoritats egípcies que garanteixin la seguretat dels periodistes espanyols, una demanda que ha fet extensiva a la premsa estrangera que treballa a Egipte. Jiménez ha condemnat els atacs a periodistes i ha afegit que Exteriors està en contacte permanent amb els corresponsals i enviats especials a la zona.
Divendres sense testimonis
Les intimidacions també les han patit periodistes del "New York Times", la revista "Time", la CNN, el "Washington Post", Al-Jazeera i la televisió sueca. I també la periodista de TVE, Rosa Molló, que un cop sana i estàlvia ha explicat que els atacs contra els periodistes miren d'evitar que puguin explicar el que passarà aquest divendres. I és que divendres s'esperava una gran manifestació a la plaça Tahrir que la premsa no podrà ensenyar si es manté aquesta repressió tan fèrria.
Aquesta sembla que sigui l'estratègia del règim de Mubarak: tapar els ulls a la premsa per poder diluir l'oposició i acabar amb la revolta. Sembla que sigui així però el govern ho nega per boca del seu vicepresident Omar Suliman, que demana calma i refusa les acusacions que el fan responsable d'instigar la violència. També ha aprofitat un cop més estendre la mà als Germans Musulmans i tota l'oposició per negociar, però la invitació ha estat refusada. El mateix president, Hosni Mubarak, ha volgut treure arguments als opositors refermant, en una entrevista a ABC News, que "està tip" de tants anys al poder i que se'n vol anar. Ell serà, segons deixa entreveure, qui marqui els "tempos".