Operar una lesió del cervell amb el pacient despert per evitar possibles seqüeles
Intervenir quirúrgicament el cervell pot deixar seqüeles i provocar la pèrdua d'alguna funció. Per minimitzar-ne el risc, algunes d'aquestes operacions es fan amb la col·laboració del pacient despert.
Un equip de TV3 ha estat testimoni d'una intervenció de cervell a un músic.
Toca els bongos mentre li estan operant el cervell. Està sedat, però conscient. Els cirurgians necessiten que col·labori durant la intervenció per evitar tocar-li res que li pugui deixar seqüeles. La lesió que té és molt a prop de la zona que regula la coordinació dels moviments. Una funció bàsica per a la seva vida i la seva feina. És músic. Li fan el que s'anomena mapeig cerebral.
Andreu Gabarrós, cap de Neurocirurgia de l'Hospital de Bellvitge:
Fem mapes a la carta. Depenent de la professió del pacient, depenent dels hobbies del pacient, depenent del que el pacient ens diu -'a mi aquesta funció no m'agradaria perdre-la'- adaptem el tipus de mapeig o el tipus de tasca a cadascuna de les persones que tractem.
Una part d'aquesta feina es fa amb el pacient despert. Li van estimulant diferents zones del cervell per veure com reacciona.
Aquí també hi intervé la neuropsicòloga, controlant sobretot la funció del llenguatge. En una altra fase, el pacient pot estar adormit.
Isabel Fernández Conejero, cap de Neurofisiologia Intraoperatòria de l'Hospital de Bellvitge:
Nosaltres només operem els pacients desperts si és estrictament necessari. Però, si no, intentem estalviar aquesta situació al pacient, que és molt estressant, són moltes hores.
La neurofisiòloga monitoritza en temps real les funcions cerebrals, gràcies a uns elèctrodes connectats al cap i a diferents músculs del cos.
Nosaltres el que fem és guiar el cirurgià per les àrees que pot tocar i dir-los on no poden tocar perquè això generaria una seqüela al pacient. Avisem, parem, apliquem aquestes estratègies, el pacient no té cap seqüela i, en canvi, aconseguim l'objectiu principal, que és treure tota la lesió.
L'Hospital de Bellvitge és tan punter en aquesta tècnica que, mentre treballa, el cirurgià va transmetent en directe l'operació, que se segueix des de la sala d'actes de l'hospital i en "streaming" des de tot el món. Professionals d'arreu volen aprendre aquesta manera de treballar que requereix molta coordinació entre molts especialistes.
Andreu Gabarrós, cap de Neurocirurgia de l'Hospital de Bellvitge:
Durant molts anys hi ha hagut moltes lesions cerebrals que s'han deixat de tractar o s'han tractat malament. I la gent ho assumeix perquè estem fent una cirurgia cerebral, doncs assumim que això anirà amb una sèrie de conseqüències. Nosaltres això no ho assumim. El pacient que té una funció cerebral al costat d'una lesió, s'ha d'identificar i s'ha de preservar.
Dos mesos després
Han passat dos mesos des de l'operació, i Joan Pere Molina, professor de bateria i percussió del Conservatori de Vilanova, ja torna a tocar, tot i que en sortir del quiròfan no podia moure la mà esquerra. Tocar, precisament, li serveix per fer rehabilitació, perquè ell sent que encara li falta camí per tornar a ser el mateix d'abans.
Tocar, moure'm, activar-me, pensar. Perquè a més jo notava molt la falta d'agilitat a l'hora d'escriure tant a l'ordinador com al mòbil. A poc a poc va millorant. Tot això vas notant que va evolucionant.
I és que encara està en procés postoperatori. Les seqüeles que finalment quedaran, si és que n'hi ha, no se sabran fins que passin entre tres i sis mesos.
