Per què a la Xina cada cop es casen menys: economia i masclisme, les claus

El 2024, a la República Popular s'han casat un 20,5% menys de parelles que l'any anterior, un contratemps per al govern xinès, que associa casament a fertilitat i que veu com el jovent no s'anima a tenir criatures. Els costos creixents, l'entorn econòmic menys dinàmic i la resiliència del masclisme tradicional dissuadeixen moltes dones de llançar-se al matrimoni.

Especialment els caps de setmana, a qualsevol monument, parc, recinte de temple imperial, llac o pont de marbre, escenaris icònics de la cultura xinesa, s'hi desplega el ritual de les fotos per al casament.

Desenes de parelles vestides com si fos el dia de la cerimònia passen llargues hores sota l'objectiu hiperactiu d'equips de fotografia que també maquillen i van canviant indumentàries. Ara el vestit de núvia blanc a l'estil occidental, més tard el vermell intens de la tradició xinesa.

A l'extrem nord-oriental del fossar de la Ciutat Prohibida, els fotògrafs enquadren les torres de guaita, la muralla vermella i la posta de sol, en un decorat de postal ideal per als somnis de futur.

L'Stephen Li i l'Etta Liu --prefereixen utilitzar els seus noms occidentals-- han esgotat totes les posicions amoroses que la seva fotògrafa els ha ordenat.

Es casen, tot just entrant a la trentena, segurs que han trobat l'ànima bessona. "Senzillament ell és Mister Right", diu l'Etta barrejant l'anglès.

Però la tendència ara mateix a la Xina és no tenir-ho tan clar.

La Yi Lin és una agent d'assegurances amb un bon sou en una multinacional. Als 37 anys, no ha vist la urgència de casar-se malgrat les pressions familiars. Asseguts en un dels milers d'establiments de la cadena nord-americana de l'estrella on un cafè a la Xina val l'equivalent de quatre euros i mig, sosté que la clau principal de la caiguda dels casaments és l'economia.

Els costos de casar-se

"Casar-se comporta comprar un cotxe, comprar un pis, fer un banquet de boda, i després criar la canalla en el futur, el cost de l'educació, que és considerablement alt. Per tant, a la pràctica, molta gent jove no pot fer front a un cost semblant, i decideixen no fer-ho..." assegura.

En la mentalitat tradicional xinesa, en el sentit del que explica la Yi Lin, per poder-se casar, un jove xinès, l'home, ha de proveir cotxe i casa. Si no... és el que es coneix com a "mei che, mei fang, mei laopo", "no cotxe, no casa, no dona".

La conjuntura a la segona economia mundial s'ha complicat des de la pandèmia. El PIB creix, al voltant del 5% anual, però més enllà de la macroeconomia la vida diària és més complicada: hi ha més atur i pitjors perspectives per als joves amb estudis superiors.

Per tant, no sempre és fàcil oferir el paquet bàsic d'automòbil i propietat immobiliària. I encara que es puguin presentar aquestes precondicions, no hi ha prou dones.

La política del fill únic va implicar feminicidi, per la preferència tradicional pels nens. Moltes nenes no van arribar a néixer o van ser abandonades. En segons quins col·lectius existia el dret a tenir un segon fill si el primer era una nena.

Resultat: hi ha 117 homes per cada 100 dones.

Una Xina urbana menys masclista

El desenvolupament econòmic accelerat de la República Popular des de les reformes capitalistes llançades el 1978 ha generat una millora de la qualitat de vida que no té comparació possible probablement en la història, per la magnitud i la profunditat.

És cert que ha generat desequilibris, però en particular a les grans ciutats està evolucionant cap a una societat equiparable al món desenvolupat.

A la mentalitat tradicional li costa més seguir el ritme de la modernitat, però igualment la igualtat entre homes i dones està fent passos de gegant.

De la mateixa manera que moltes nenes no van arribar a néixer, les filles úniques són socialment molt poderoses perquè eren l'única descendència dels seus progenitors i els ho han donat tot: estudis, oportunitats professionals, propietats immobiliàries.

Moltes dones de la Xina urbana gaudeixen d'un nivell i qualitat de vida que no tindrien en una societat occidental gràcies a l'èxit del model xinès, del miracle xinès.

I, en conseqüència, moltes dones com la Yi Lin no volen abandonar la carrera professional, ni la gran llibertat que els donen els diners, per casar-se, quedar-se a casa, cuidar criatures i aguantar els sogres, en una societat on la dona passa a integrar-se en la família del marit.

A la pregunta de si renunciaria a la feina, a la seva carrera professional, per complir aquest rol tradicional de la dona xinesa, la Yi Lin esclata en una rialla espontània: "no ho faria... No!"

Més casaments, més criatures?

El govern xinès associa més matrimonis a increment de la fertilitat. És a dir --i aquí rau la importància de la caiguda del nombre de casaments--, si les parelles es casen més, poden tenir més fills i frenar l'envelliment galopant de la població. I això, malgrat la creixent tendència de molts homes i dones joves a rebutjar la descendència, també sovint, però no només, per motius econòmics.

La forta competitivitat social, la pressió per exhibir èxit, per donar als fills la millor educació han generat rebuig en part del jovent xinès, que vol viure la vida i no condemnar-se a una feina rutinària sense incentius però de gran exigència en horaris i resultats. És el fenomen conegut com "els ajaguts", els que fugen de pressions socials i professionals.

Amb l'objectiu de protegir els matrimonis ja existents, la Xina ha modificat la llei de manera que sigui més difícil divorciar-se. Des del 2021, el Codi Civil preveu que, un cop acceptats els tràmits de divorci, hi hagi un període de 30 dies de reflexió per part de la parella destinat a repensar realment si es vol tirar endavant.

La mesura va ser polèmica quan es va implantar perquè, particularment en cas de violència masclista, la dona queda en indefensió durant un mes suplementari, sota la pressió del maltractador, perquè s'ho repensi.

Per bé que la nova legislació pretenia frenar els divorcis, no ho ha fet. El 2024 els divorcis van créixer, poc, però van augmentar, 28.000 més que el 2023. Van iniciar els tràmits del trencament definitiu del matrimoni 2,6 milions de parelles xineses.

Dificultar la dissolució del matrimoni pot dissuadir encara més les dones que tinguin dubtes, en el sentit que hi vegin un parany: saps quan hi entres, però no si en podràs sortir en cas que la cosa no vagi bé.

En l'àmbit local, hi ha algunes compensacions econòmiques per part de l'administració per casar-se, però una de les iniciatives més complexes adoptades per les autoritats per incentivar el matrimoni són els casaments col·lectius.

Abaratir els casaments

Les organitzen comitès locals. Les parelles no paguen convit, participen en una cerimònia conjunta d'estètica tradicional a la qual només assisteixen els pares dels futurs cònjuges.

L'administració es fa càrrec de les despeses de manera que les parelles no necessiten muntar un costós banquet multitudinari i convidar desenes i desenes de parents i coneguts.

S'eliminen així els comportaments més ostentosos que han portat en les dècades passades a grans disbarats, com ara llogar avions per portar els convidats des de l'altre extrem del país.

Totes les parelles iguals, en un sistema que pretén també combatre la persistència del dot, grans sumes de diners que per tradició la família del nuvi ha de pagar a la de la núvia i que, si no es tenen, és impossible tirar endavant l'enllaç.

Tampoc aquests bodes col·lectives semblen poder frenar la caiguda del prestigi social del matrimoni en aquesta Xina en procés de transformació social accelerada, amb joves criats en l'abundància, i sovint el luxe, compartint pis amb l'àvia, que va néixer i créixer en les penúries del maoisme.

Generació Z i millennials xinesos urbans veurien bé la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, un canvi que podria contribuir a incrementar la descendència. El matrimoni homosexual és legal a Taiwan, independent de facto de la Xina.

Però, tot i que el col·lectiu LGTBI+ no està oficialment perseguit a la República Popular, està lluny de casar en la visió tradicional del matrimoni i la família pròpia del Partit Comunista, que avantposa l'estabilitat a obertures de conseqüències imprevisibles per al seu control absolut de l'ordre social.

A la Xina no es casava tan poca gent en un any des que va començar l'estadística el 1986. El 2024 hi va haver la meitat de casaments que el 2013, no fa tant, doncs, quan se'n va assolir el pic.

La falta de perspectives de futur, la tradició, el masclisme, l'aversió a la diversitat per part del règim... Tot plegat genera un clima opressiu que ofega una generació jove que probablement ni tan sols necessitaria casar-se per tenir criatures. Una opció, la descendència, que ara moltes parelles rebutgen o ajornen pel pes de les incerteses i les feixugues obligacions socials, com l'inesquivable afany competitiu, que els neguen la felicitat.