Per què els homes viuen menys que les dones? La resposta, en el cromosoma sexual masculí
És ben sabut que els homes tenen una esperança de vida més baixa que les dones. I ara s'ha vist que una de les causes pot ser la pèrdua progressiva, amb l'edat, del cromosoma sexual Y en algunes cèl·lules de la sang, perquè això provoca més problemes cardíacs i circulatoris. Al mateix temps, el descobriment obre vies per a prevenció o nous tractaments.
La recerca l'ha feta un equip internacional encapçalat per Soichi Sano, de la Universitat de Virgínia i de la Universitat Metropolitana d'Osaka. S'ha publicat a la revista Science.
El sexe ve determinat pels cromosomes sexuals. En els humans, les donen tenen dos cromosomes X (XX) i els homes un de cada (XY). Com que el cromosoma Y és petit i té relativament pocs gens, sempre s'ha pensat que servia per determinar el sexe i poca cosa més. Però també hi havia qui creia que podia ser un indicador potencial de la salut masculina.
Això darrer es basa en el descobriment, fa més de mig segle, que molts homes no tenen el cromosoma Y en alguns leucòcits (glòbuls blancs) i que la pèrdua s'incrementa amb l'edat. El 40% dels homes de 70 anys no tenen el cromosoma Y en algunes de les cèl·lules del seu sistema immunitari que circulen per la sang. Això es coneix com a pèrdua en mosaic del cromosoma Y o mLOY.
De ratolins i homes
Per comprovar quin efecte podria tenir això, els autors van experimentar amb ratolins. Fent servir la tècnica CRISPR-Cas9, van crear ratolins modificats que tenien mLOY. Després van observar que en només un any aquests ratolins presentaven mortalitat més elevada que els seus congèneres i que tenien més propensió a fibrosi cardíaca i a disminució de la funció del cor.
En la fibrosi es forma o es desenvolupa en excés el teixit connectiu d'un òrgan, en aquest cas el cor. Tal com expliquen els investigadors, s'estima que aquest procés, usual durant l'envelliment, contribueix al 45% de les morts en els països desenvolupats i que la fibrosi del miocardi, una de les membranes del cor, està associada sovint a falla cardíaca.
Però el que havien vist en ratolins podia produir-se també en humans? Els autors van fer una anàlisi prospectiva amb dades de 223.173 homes extretes del BioBank del Regne Unit. Es tracta d'una gran base de dades creada per investigar les contribucions de la predisposició genètica i de l'exposició ambiental a diverses malalties.
Els resultats indicaven que en un període mitjà d'11,5 anys, els homes amb una disminució del 40% o més de cromosoma Y en els leucòcits tenien un 31% més de risc de morir per problemes cardíacs.
A part de constatar aquest efecte de l'mLOY en humans, els autors creen que el seu descobriment pot dur a plantejar assaigs clínics amb grups de pacients amb pèrdua del cromosoma Y:
A la vista d'esforços recents per tractar fallada cardíaca, fibrosi pulmonar idiopàtica i alguns càncers amb antifibròtics, els homes amb mLOY podrien representar una subpoblació que exhibiria una resposta superior a aquesta classe d'agents terapèutics.
En un comentari publicat al mateix número de Science, Andreas Zeiher, de la Universitat Goethe de Frankfurt, i Thomas Braun, de l'Institut Max Planck de Recerca en Cor i Pulmó, valoren el treball, però també afirmen que cal més recerca per comprendre els mecanismes que fan perdre el cromosoma Y amb l'edat i per saber si això passa només en les cèl·lules de la sang o també en les d'òrgans sòlids.
Entre els projectes futurs dels autors del treball hi ha investigar si els efectes de perdre el cromosoma Y són diferents en individus que en presenten dos, és a dir, que són XYY.
La síndrome XYY és un trastorn rar. En general, els que la tenen solen ser més alts però el seu desenvolupament físic i sexual pot ser normal. Tot i així, també poden presentar retards lleus en el desenvolupament de la parla i tenir més dificultats per aprendre a llegir. Altres efectes, en alguns casos, poden ser problemes de comportament, com ara temperament explosiu, hiperactivitat I impulsivitat.
