Per què les nenes eren més baixes que els nens al neolític al nord d'Europa? La dieta, clau
La diferència d'alçada entre sexes suggereix que al nord d'Europa s'alimentava més bé als nens que a les nenes. És la principal hipòtesi a què ha arribat un complex estudi científic que assenyala la importància de les pràctiques culturals en l'alçada dels humans, a més de la dieta, els gens o l'entorn.
La investigació, publicada a la revista científica Nature Human Behaviour, se centra en l'alçada dels primers europeus que es van dedicar a l'agricultura en els inicis del neolític, i s'ha basat, entre d'altres, en dades de més de 1.200 restes humanes.
A partir d'aquí, els científics apunten que fa 8.000 anys els habitants del nord d'Europa ja eren més alts que els mediterranis. Però a més, afegeixen, la diferència entre dones i homes al nord era més gran que no pas al sud, cosa que indicaria, segons l'estudi, que hi havia un tracte preferencial cap a aquests últims.
Més enllà del dimorfisme sexual
El dimorfisme sexual -les diferències externes entre mascles i femelles d'una mateixa espècie- és constant en la gran majoria d'espècies de mamífers. També en els humans, ja des dels seus antecessors. Però com s'expliquen, llavors, les diferències entre unes poblacions que, tenint el mateix origen, van acabar assentades a diferents parts d'Europa?
Segons Iain Mathieson, un dels autors de l'estudi i expert en demografia i ADN antic de la Universitat de Pensilvània, això "no se sap":
No tenim la resposta. Podria ser genètic o podria ser algun altre factor ambiental que no hem mesurat. De fet, això mateix passa avui en dia. Els europeus del nord són més alts que els del sud i tampoc sabem per què.
A partir de l'anàlisi de l'ADN recuperat de centenars de restes i de la genètica de les comunitats estudiades (balcànics, neolítics del sud de Centreeuropa, habitants del nord i mediterranis), es va obtenir un resultat sorprenent: tot i que dins de cada un dels grups la ràtio de dimorfisme sexual és similar, les dones del nord eren més baixes que les mediterrànies. Com a dada, mentre que de mitjana el fèmur dels homes nòrdics és un 14% més llarg que el de les dones, en els mediterranis la diferència és només del 5%.
La importància de la dieta
Si la resposta a aquest fenomen no era a l'ADN, els científics van decidir buscar en els factors ambientals, el més determinant dels quals és la dieta. I amb les seves anàlisis en aquest àmbit van observar que hi havia diferències significatives entre els habitants del nord i la resta de grups. Tot i això, continuava sense haver-hi una explicació clara sobre l'acusat dimorfisme sexual del nord.
La investigació, però, va continuar centrada en l'àmbit de la dieta. Els investigadors van intentar descobrir, llavors, si hi havia una dieta diferent segons el gènere. Si això era així, hauria deixat senyals als ossos. I, efectivament, en estudiar l'esmalt de les dents, van comprovar que la meitat dels del nord presentaven hipoplàsia, una debilitat provocada per una mineralització deficient durant el desenvolupament de la dentadura. És a dir, quan eren infants.
L'estrès alimentari del nord
Però la investigació també va decidir parar atenció a una patologia anomenada hiperostosis poròtica, un tipus de lesió cranial, símptoma clar d'anèmia, que es dona, també, a l'època de creixement. Els experts ho relacionen amb un major estrès alimentari que haurien patit els habitants del nord d'Europa respecte dels del Mediterrani.
Les pitjors condicions climàtiques del nord per cultivar cereals i llegums van tenir repercussió en l'alimentació dels seus habitants. Menjaven pitjor, cosa que torna a posar damunt la taula la doble pregunta: per què els primers neolítics del nord eren més alts, però les dones eren més baixes que al sud?
Una altra de les autores de l'estudi, Samantha Cox, també de la Universitat de Pensilvània, diu que el tracte diferent segons el sexe és l'explicació més lògica, tot i que només és una hipòtesi:
Com que hi ha més estrès dietètic al nord, això faria que les dones del nord fossin encara més baixes perquè els recursos no es distribuïen de manera uniforme.
O sigui, que es prioritzaven els nens per sobre de les nenes. En concret, la ràtio de dimorfisme sexual, que entre els mediterranis era d'1,05, en els del nord era d'1,14. Una ràtio així és extremadament alta. En l'actualitat, només es donen ràtios superiors a 1,10 en societats que tradicionalment han afavorit els nens per sobre de les nenes, com per exemple a l'Índia.
