Pops cruspint-se crancs blaus: nous aliats al Delta contra l'espècie invasora

El pop pot ser un dels depredadors que permetin controlar l'expansió del cranc blau al delta de l'Ebre i altres territoris. Així ho suggereixen les primeres proves fetes a la Ràpita, on s'ha vist que pops de més d‘un quilo capturen crancs de totes les mides.

L'estudi el fan investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i de la Universitat Politècnica de València (UPV) en el marc del projecte ECESIS, que estudia l'ecologia tròfica i els impactes a l'ecosistema del cranc blau. També hi col·labora l'Oceanogràfic de València.

El cranc blau americà, de nom científic Callinectes sapidus, viu en aigües de badies, llacunes costaneres, estuaris i desembocadures dels rius i a les platges de poca profunditat. Des del 2017 se'n coneix la seva presència a Catalunya, on s'ha establert a tot el delta de l'Ebre. També se'l troba a les llacunes de Santa Pola i el Fondo, al País Valencià, i en algunes zones de les Illes Balears, entre altres espais.

En el Delta, el cranc blau ha anat colonitzant els ecosistemes. S'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos i algues autòctones i això altera l'equilibri ecològic. També ha perjudicat la pesca artesanal, perquè ha provocat una davallada important de peixos com el fartet i el joell i del cranc verd mediterrani.

Un dels problemes és que té una taxa de reproducció molt alta, com explica Patrícia Prado, investigadora del programa Aigües marines i continentals de l'IRTA:

"En cada posta arriba a pondre de 700.000 a 2.000.000 d'ous."

El 2017 es va iniciar el seguiment científic del cranc blau amb la creació del Comitè de Cogestió del cranc blau de les Terres de l'Ebre, que integra membres de confraries de pescadors, científics, ecologistes i la mateixa administració. L'estratègia seguida s'ha basat en què la pesca professional pot ser l'eina principal per controlar el cranc blau, degut al seu interès gastronòmic i al valor que té en alguns mercats.

Si bé l'estratègia ha donat resultats molt positius, no ha permès mantenir les poblacions de cranc blau en nivells prou baixos. I, com s'ha vist en altres punts del Mediterrani, no és possible erradicar-lo per complet.

Buscar depredadors

Una estratègia complementària, doncs, és buscar potencials depredadors naturals de l'espècie. Quan una espècie exòtica colonitza un nou territori és complicat saber quins poden ser-ho. En el cas del pop, però, se sabia que era un depredador natural en les zones originàries del cranc blau, a la costa atlàntica americana.

Els experiments a les instal·lacions de l'IRTA de la Ràpita es van fer amb pops des d'un quilo, pes a partir del qual es consideren adults, i fins a dos quilos, que són les talles comercials. Les proves mostren que el pop, l'Octopus vulgaris, podria ajudar els pescadors en l'objectiu de mantenir a ratlla el cranc blau. En els vídeos enregistrats a l'IRTA es pot veure l'acció contundent del pop:

Segons Patrícia Prado, les imatges "demostren que el pop té força i habilitat de sobres per aturar les pinces del cranc" que, pel que sembla "són una de les seves preses preferides".

També s'ha vist que no tenen preferència per individus grans o petits. I que fins i tot els pops més petits s'atreveixen a depredar crancs més grossos que ells. L'activitat d'un sol individu és impressionant, explica Prado:

"Un sol pop es pot arribar a menjar fins a un 33% del seu pes en carn de cranc en un sol dia."

Dintre del projecte s'estudiaran les possibilitats d'altres depredadors. A la UPV estudiarà el potencial de peixos grossos com les anguiles i a l'Oceanogràfic faran el mateix amb les tortugues babaues. Se sap que aquests animals són depredadores dels cranc blau americà en els llocs on és endèmic.