Primer pas de l'Ajuntament de Barcelona per desallotjar les barraques de Vallcarca
Veïns i entitats critiquen el pla municipal i la falta de solució social per a les persones que viuen a l'assentament: "Els veïns hem fet la feina que hauria de fer la institució"
L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el procés administratiu per desallotjar quatre assentaments amb infrahabitatges situats al barri de Vallcarca, al districte de Gràcia. Es tracta d'un pas que posa fi a una situació que, remarca el consistori, estava "enquistada" des de feia anys.
La decisió afecta, d'acord amb l'últim cens fet pels serveis socials, disset persones que pernocten en el solar i tretze a les tres finques municipals. D'aquests, n'hi ha sis que són menors. Tot i això, les entitats veïnals asseguren que als assentaments hi viuen una setantena d'afectats.
La primera tinenta d'alcaldia i regidora del districte, Laia Bonet, ha explicat que s'han obert quatre expedients: un per a un solar ocupat situat sota el viaducte i tres per a finques de titularitat municipal que també han estat ocupades. La decisió de l'Ajuntament, explica Bonet, arriba després que s'hagin detectat condicions d'infrahabitatge que posen en risc la seguretat dels residents:
"Hem començat a actuar en aquells espais en què hem detectat manca de seguretat i un risc per a les persones que hi habiten."
Aquesta mesura arriba després que, el 20 de febrer passat, la Comissió de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona aprovés una proposició del PP per desallotjar els habitants de l'assentament al més aviat possible. La proposta va validar-se amb els vots favorables de PP, Vox i Junts i l'abstenció del PSC. Barcelona en Comú i ERC hi van votar en contra.
Tot i que el procés ja està en marxa, Bonet ha aclarit que es tracta d'una tramitació que "durarà mesos". Mentrestant, els Serveis Socials s'han compromès a fer un seguiment i oferir opcions residencials als afectats.
Un assentament en situació límit
Al solar sota el viaducte, l'escenari s'ha complicat encara més. A banda de ser un espai de pernoctació, també s'ha convertit en un punt de recollida i intercanvi de ferralla, fet que incrementa el moviment de persones a la zona.
Els informes tècnics de l'Ajuntament han conclòs que, tant el solar com els immobles ocupats presenten riscos estructurals i condicions d'habitatge deficients.
No obstant això, en el cas del solar, els intents d'inspecció han estat complicats. L'últim intent, l'11 de març amb una ordre judicial, va ser impedit pels residents i per grups de suport veïnals. Malgrat això, Laia Bonet ha assegurat que s'ha pogut avançar en el procés gràcies a proves recollides pels serveis tècnics.
Un desallotjament vinculat a la transformació urbanística
L'Ajuntament justifica l'obertura dels expedients no només per la situació d'infrahabitatge, sinó també perquè aquests assentaments ocupen espais clau per al futur urbanístic de Vallcarca.
El consistori té previst enderrocar les finques ocupades per donar pas a una remodelació del barri que inclou la creació del Parc Central de Vallcarca i una nova rambla verda.
El projecte preveu la construcció de més de 500 habitatges, un 40% dels quals seran de protecció oficial. A més, a principis de mes ja es va aprovar la creació de dues pistes de bàsquet al carrer a l'avinguda de Vallcarca, just a sobre dels espais ocupats per l'assentament.
Denúncies per falta d'alternatives socials
Les entitats veïnals i col·lectius de suport als habitants dels assentaments han criticat durament el pla municipal. El Sindicat d'Habitatge de Vallcarca, juntament amb Som Barri i l'assemblea llibertària Heura Negra, exigeixen una "solució social" per als afectats.
Manu, un dels membres del sindicat, ha denunciat el "cinisme" de l'Ajuntament, assegurant que el suposat acompanyament social anunciat des de 2019 no ha estat real:
"En cap moment s'ha demanat mantenir l'assentament o s'ha defensat que sigui un habitatge digne, el que s'ha reclamat és una alternativa social perquè no pot ser que vingui la policia i desallotgi aquesta gent que seguirà vivint en les mateixes condicions en un altre lloc."
També ha criticat que el consistori no hagi fet un cens real dels habitants dels assentaments ni hagi proposat alternatives residencials concretes:
"Som els veïns els que hem fet la feina que hauria de fer la institució."
El malestar entre els veïns s'ha traduït en demandes de diàleg amb el govern municipal. El 26 de febrer, diverses entitats veïnals van sol·licitar una reunió amb l'alcalde Jaume Collboni i la regidora Laia Bonet per buscar solucions pactades i evitar un desallotjament policial que, segons ells, només desplaçaria la problemàtica a altres zones del barri.
El futur dels assentaments de Vallcarca
L'Ajuntament de Barcelona estima que a la ciutat hi ha un total de 263 persones que viuen en diversos assentaments com el de Vallcarca, una xifra que les entitats del tercer sector qualifiquen d'il·lusòria, tal com va informar el "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio.
Tot i l'inici del procés administratiu, el desallotjament de les barraques de Vallcarca encara no té data concreta i es preveu un període de mesos fins que es pugui executar. Durant aquest temps, s'obrirà un termini perquè els afectats puguin presentar al·legacions, una estratègia que els col·lectius veïnals ja han anunciat que utilitzaran per retardar el procediment.
Mentrestant, els veïns i entitats socials continuen reclamant una alternativa real i un compromís més clar de l'Ajuntament per garantir que les persones desallotjades no quedin desprotegides.
El desenllaç d'aquesta situació no només determinarà el futur de les persones que viuen als assentaments, sinó que també marcarà el ritme de la promesa transformació de Vallcarca.
