El projecte busca produir en grans quantitats sang compatible amb tipologies rares (NHSBT)

Sang creada al laboratori: primeres transfusions en humans en un assaig clínic

És la primera investigació a nivell mundial en què s'injecta a persones sanes glòbuls vermells produïts in vitro

Virgínia Arqué NuenoActualitzat

Al Regne Unit estan fent un assaig clínic per cultivar sang en laboratoris a partir de cèl·lules mare i no dependre sempre que algú s'arremangui i doni sang per poder salvar vides.

Sobretot en els casos de gent amb grups sanguinis poc habituals, el que s'anomena tenir "sang rara", amb molt pocs donants compatibles.

És la primera prova d'aquest tipus a nivell mundial que s'està fent en persones, segons els investigadors Ashley Toye i Jane Frayne de l'Institut de Biodisseny de la Universitat de Bristol, que la duen a terme.

El projecte --en què hi treballen unes 30 persones en equips de Bristol, Cambridge, Londres i de l'NHS Blood and Transplant-- se centra a produir glòbuls vermells, encarregats de transportar l'oxigen dels pulmons a la resta del cos, modificats genèticament.

D'una donació normal en poden sortir fins a 15.000 milions de glòbuls vermells (NHSBT)

Com funciona el procés?

El procés comença amb una donació de sang habitual de la qual s'extreuen cèl·lules mare flexibles que poden convertir-se en glòbuls vermells. La selecció d'aquestes cèl·lules es fa gràcies a unes perles magnètiques.

Després, aquestes cèl·lules mare es repliquen al laboratori, on es reprodueixen en grans quantitats. Per fer-ho, s'ha investigat com funciona aquest procés de creació de cèl·lules mare a la medul·la òssia.

I finalment, es converteixen aquestes cèl·lules sanguínies altament compatibles en glòbuls vermells modificats gràcies a una tècnica d'edició genètica.

Els investigadors reconeixen que el procés encara és molt car (NHSBT)

En tres setmanes es poden convertir 500.000 cèl·lules mare en 50.000 milions de glòbuls vermells, 15.000 milions dels quals estarien, després de filtrar-se, en una etapa de desenvolupament adequada per ser trasplantats, segons explica el doctor Ashley Toye.

"Volem fer tanta sang com sigui possible en el futur. La meva visió és la d'una habitació plena de màquines que produeixen contínuament a partir d'una donació de sang normal."

L'objectiu inicial era fabricar grups sanguinis "vitals", difícils d'aconseguir, per ajudar persones amb pocs donants que depenen de transfusions regulars per sobreviure --per exemple, perquè pateixen anèmia falciforme.

Actualment hi ha identificats al món fins a 343 grups sanguinis diferents --més enllà dels coneguts A, B, AB i O. Es calcula que 1 de cada 10.000 persones tenen el que s'anomena "sang rara", un tipus de sang molt poc habitual que no té el 99,99% de la població.


Dues dècades d'investigació

El projecte de la Universitat de Bristol va arrencar fa més de 20 anys, el 2009, quan es van començar a cultivar glòbuls vermells al laboratori i també es va començar a buscar una fórmula per fer-los tan compatibles com fos possible amb qualsevol tipus de sang.

La fórmula la van trobar fa 4 anys, el 2018, en aconseguir generar in vitro glòbuls vermells personalitzats segons el grup sanguini del pacient, per evitar reaccions de rebuig.

I ara, després d'anys de proves i assaigs, han començat les transfusions a persones de sang produïda en laboratori, per veure com reacciona el cos.

Imatge d'un glòbul vermell modificat al laboratori per a ser replicat (NHSBT)

En l'assaig hi participen, d'entrada, 10 voluntaris sans que rebran dues donacions del mateix donant de 5-10 ml amb almenys 4 mesos de diferència, una de sang normal i l'altra de sang cultivada al laboratori.

Als dos primers voluntaris ja se'ls n'ha injectat una primera dosi, l'equivalent a "dues cullerades petites" --segons expliquen els investigadors-- d'una sang marcada amb una substància radioactiva que s'utilitza sovint en procediments mèdics, per poder veure quan de temps dura al cos.

Tots dos es troben bé i sense efectes secundaris.

Imatge al microscopi de les cèl·lules preparades per a ser "restaurades" (NHSBT)

Normalment, els glòbuls vermells duren uns 120 dies abans de ser reemplaçats al cos. Els de les donacions de sang només es conserven 42 dies.

Una donació habitual conté una barreja de glòbuls vermells joves i vells, mentre que la sang cultivada en laboratori és tota nova i, per tant, s'estima que pot durar més o, com a mínim, els 120 dies complets.

Això permetria, expliquen els investigadors, donacions més petites i menys freqüents en el futur.


Un procés molt car

Si se supera aquesta etapa i es demostra la compatibilitat d'aquesta sang un cop injectada a l'organisme humà, el següent repte és abaratir el procés, que és molt car.

Els investigadors demanen per a això més inversió en bioreactors que els permetin automatitzar el procés i fer grans produccions de sang modificada i filtrada que facin viable la seva aplicació clínica i terapèutica.

Asseguren que si el sistema es demostra segur i efectiu, "la producció de glòbuls vermells pot revolucionar els tractaments de les persones que pateixen desordres sanguinis i per als qui tenen un grup sanguini rar, amb pocs donants."

Crida del Banc de Sang

A Catalunya, el Banc de sang i teixits està fent una nova crida a la ciutadania perquè vagi a donar sang. Les reserves estan baixant i el ritme de donacions no és prou alt per refer-les.

Es calcula que es necessiten 1.100 donacions al dia per poder atendre les peticions dels hospitals, i la previsió per a aquest dilluns, per exemple, és de 649 donacions. Una sang que, a més, caduca en pocs dies.

ARXIVAT A:
SalutRecerca científicaRegne Unit
Anar al contingut