"Quan arriba la penombra", l'últim llibre del Cabré més fosc
Sis anys després de "Jo confesso", Jaume Cabré torna a les llibreries, i ho fa amb el seu últim llibre de relats. Es tracta de "Quan arriba la penombra", un recull de contes incisius i passionals. Unes històries connectades per un fil comú:
- Respecto els morts fins i tot quan encara estan vius.
- Li juro que va ser un accident.
- Morir no és tan difícil.
Amb aquestes tres cites no costa d'endevinar que la mort (en molts casos, violenta) és el fil conductor dels relats que conformen el recull. Ens trobem davant del Cabré més negre?
Sí, por ser, però són coses que no les faig de manera racional.
I, al capdvall, afegeix Cabré amb sornegueria, als seus llibres sempre hi ha baixes. En aquest cas, originades per uns personatges que transiten pel cantó més fosc de la vida.
L'home és perillós per a l'home
El calaix dels contes de Cabré sempre s'omple de mica en mica perquè, normalment, aquest escriptor està embarcat en alguna novel·la a la qual dedica molts anys.
I, aleshores, faig parèntesis i faig aquell conte... Però allò que veig que ja és un conte, el guardo perquè vagi bullint i vagi fent, i vagin creixent solets.
El què també creixen són les traduccions perquè l'obra de Cabré, amb versions en una trentena de llengües, cada cop té més ressò internacional.
Només a Alemanya, de la novel·la "Les veus del Pamano", ja se n'han venut mig milió d'exemplars.
És divertit. El que passa és que llavors has de prendre distàncie en el sentit que la meva feina és aquí.
Un ofici en què, com a bon exguionista de televisió, Cabré aconsegueix atrapar el lector des del principi.
Si em sorprenc a mi mateix, també sorprendré els altres.
