Quatre anys buscant el misteriós intrús d'un casament a Escòcia
Sembla un esquetx de la pel·lícula "Quatre bodes i un funeral", però es tracta d'un cas real.
Uns nuvis han passat quatre anys investigant la identitat del misteriós convidat de pedra al seu casament que apareix a moltes de les fotografies de l'enllaç, però que no forma part de la llista de familiars i amics que van rebre la invitació.
Michelle Wylie i el seu marit John es van adonar de la presència de l'intrús quan van rebre l'àlbum amb les fotos del casament. Un home alt, amb un vestit fosc i camisa blanca apareixia a moltes, amb cara de circumstàncies i sense interactuar amb ningú.
Després de la sorpresa inicial, la Michelle, encuriosida, es va proposar esbrinar la identitat del misteriós no-convidat. Primer va preguntar a familiars i amics si algú sabia qui era, també va contactar amb el personal de l'hotel Carlton de Prestwick, on van celebrar el convit. Tot sense resultat.
Va posar les fotografies al seu Facebook per si algú en podia donar alguna dada. I tampoc.
Decidida a resoldre el misteri, va contactar amb el conegut influencer escocès Dazza per si podia donar-li un cop de mà i difondre el cas entre els seus milers de seguidors. I això sí que va funcionar.
Pocs dies després, el misteriós intrús va fer un pas endavant i es va identificar.
Es tracta d'Andrew Hillhouse. I l'explicació de la seva presència al casament de la Michelle i el John té molt a veure amb la pel·lícula protagonitzada per Hugh Grant.
Com li passa al Charles, el protagonista, l'Andrew acostuma a arribar tard i a correcuita als casaments dels seus amics: "escuro el temps, com és habitual en mi", va explicar a la BBC Scotland.
I, en aquesta ocasió, anar amb el rellotge en contra li va jugar una mala passada.
Va arribar al lloc on teòricament es feia el casament amb cinc minuts d'antelació. Alleugerit, va veure que encara entraven els gaiters i altres convidats. Per un cop no feia tard. Decidit, va entrar i es va asseure en un lloc privilegiat per tenir una bona perspectiva de la cerimònia, al passadís central i a les primeres files.
El problema és que quan va entrar la núvia no era qui l'Andrew esperava veure: "Déu meu, aquesta no és la Michaela".
En mirar el seu voltant, no va reconèixer cap dels assistents: "M'he equivocat de casament". Però era massa tard: la cerimònia havia començat i no podia sortir de la sala sense que tothom se n'adonés.
Va aguantar el tipus estoicament durant la mitja hora que va durar la cerimònia, intentant passar desapercebut malgrat la seva alçada i el lloc central que ocupava.
El seu pla era marxar tan bon punt acabés i buscar on s'estava fent el casament al qual sí que l'havien convidat.
Però el malson encara va durar una mica més. Quan ja estava a punt de marxar, el fotògraf va insistir que s'afegís a totes les fotos de grup al costat de la Michelle i el John.
En acabar, es va escapolir i va buscar l'adreça del casament correcte, el de la seva amiga Michaela, a Ayr, a tres quilòmetres de distància.
Explica que va passar la nit comentant l'anècdota als seus coneguts i rient. Mai hauria imaginat, però, que l'altra núvia, la que sí que tenia fotografies seves a la cerimònia, l'hagués estat buscant tant de temps.
Ara la Michelle i l'Andrew s'han conegut. Per a la Michelle ha estat un descans saber a la fi qui era el misteriós convidat desconegut: "Ens preguntàvem si era un assetjador boig".
