Quatre pobles de les comarques de Girona, en peu de guerra contra una central fotovoltaica
Una central solar fotovoltaica de 93 hectàrees, amb la previsió de generar 52 megawatts de potència, es preveu que s'instal·li en diferents zones repartides en quatre poblacions del Gironès i Pla de l'Estany, cosa que preocupa tant a veïns com a ajuntaments.
Les localitats afectades per la futura infraestructura, amb el nom provisional de projecte Julia, són Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Vilademuls i Cornellà del Terri, i els veïns i consistoris s'estan mobilitzant per veure com hi poden fer front.
Tant ajuntaments com veïns s'han assabentat del projecte quan ja ha iniciat el tràmit d'informació pública. Va aparèixer al BOE el 24 de maig, sense que ni el Ministeri d'Indústria ni l'empresa impulsora, Atenea Capital Investments, hagués establert cap mena de diàleg amb entitats del territori.
Els alcaldes i alcaldesses dels municipis afectats pel projecte treballen des de principis de juny per establir una estratègia conjunta en les al·legacions. Consideren que la implantació "s'ha de fer amb els ajuntaments" per poder-hi traslladar les necessitats del territori i la seva gent, "seguint criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient" i sense posar en joc la salut de les persones.
Els veïns, per la seva banda, han començat una recollida de firmes en contra, com explica Gemma Martí Mercader, veïna de Raset de Dalt, a Cervià de Ter:
Estem recollint firmes, el que passa és que ja vam veure que això amb la MAT no va funcionar massa. També estem mirant si hi ha paràmetres legals per fer això, perquè ho tenim aquí adossat al nucli urbà de Rasset de Dalt.
Torres de més de 20 metres i 75.000 panells solars
El projecte Julia, amb un pressupost total d'uns 25 milions d'euros, preveu la instal·lació de 75.684 plaques solars repartides entre els quatre parcs fotovoltaics previstos, un en cada terme municipal afectat.
Per interconnectar la xarxa elèctrica, s'utilitzaran torres de més de 20 metres d'alçada que enllaçaran amb la subestació elèctrica de Juià.
La línia de mitjana tensió prevista per traslladar l'energia generada, que preveu trams aeris i trams soterrats, també afectarà, en el seu recorregut, altres pobles, com Viladasens, Sant Joan de Mollet, Bordils, Sant Martí Vell i Juià, com explica Teresa Geli, veïna de Cervià de Ter.
La inquietud és que ens hem trobat això de sorpresa, uns parcs que aniran junts amb unes línies de torres. Ja no és només l'impacte de les plaques en si, que visualment hi seran, sinó l'impacte que hi pot haver en tot.
Comença una "carrera judicial"
En la primera reunió entre els alcaldes i alcaldesses afectats pel projecte, el dimecres 4 de juny, van decidir presentar al·legacions comunes, fer públic el seu rebuig unànime, no descartar la via judicial i seguir mantenint reunions periòdiques per establir els passos següents.
També es va fer una consulta a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona "per tal d'obtenir una valoració tècnica i jurídica" sobre les opcions d'al·legacions disponibles i "el compliment de la normativa vigent".
Tal com expliquen els ajuntaments, els projectes de producció d'energia elèctrica fotovoltaica que superen els 50 MW "són competència de l'Estat" i, sota l'empara de "l'interès general i públic", sovint tiren endavant "sense que altres administracions inferiors, com ajuntaments o Generalitat, puguin intervenir-hi", com destaca Salvador Coll, alcalde de Cornellà del Terri.
Comença la carrera judicial per defensar ells legítimament que hi volen ser i nosaltres defensar la potestat municipal de decidir on es col·loquen les coses.
Alguns ajuntaments afectats també han enviat una carta a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en què demanen una reunió "urgent" amb la Generalitat i denuncien que el projecte s'ha fet "sense cap concertació prèvia" amb els municipis, que van rebre'n la comunicació "directament des del ministeri" i que tan sols disposen d'un mes per presentar-hi al·legacions.
