Què busca Israel amb l'estratègia de les pauses tàctiques i l'ajuda aèria a Gaza
El diumenge 27 de juliol, Israel va tornar a obrir l'aixeta de l'ajuda humanitària a Gaza. Des de llavors, i en comptagotes, ha permès l'entrada de camions amb subministraments i el llançament d'ajuda des de l'aire.
Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) també han anunciat "pauses tàctiques" de l'activitat militar de deu hores diàries a Al-Mawasi, Deir al-Balah i Ciutat de Gaza, tres zones on no opera l'exèrcit.
Rutes segures cada dia entre les sis del matí i les onze de la nit per "permetre el pas segur dels combois de l'ONU i de les organitzacions humanitàries que lliuren i distribueixen aliments i medicaments a la població de la Franja de Gaza" és una altra de les mesures anunciades per l'exèrcit israelià.
Quan ja s'han superat els 60.000 morts des de l'inici de l'ofensiva israeliana sobre la Franja, l'octubre del 2023, i la situació humanitària i de fam empitjora dia a dia, organismes internacionals, experts i ONG dubten si aquestes últimes accions d'Israel responen a una intenció real de revertir la crisi humanitària o són maniobres de distracció per la creixent pressió internacional.
Més de 60.000 morts, a mans d'un dels exèrcits més ben preparats
"El que ens indica aquesta xifra és que des de l'octubre del 2023, quan Hamas va perpetrar l'atac terrorista en territori israelià contra ciutadans i efectius militars, Israel ha anat molt més enllà del que s'englobaria dins del principi d'autodefensa", explica al 324.cat Mariano Aguirre, investigador sènior no resident del Cidob i membre associat del Chatham House de Londres.
El dret a defensar-se de Hamas i d'alliberar els ostatges capturats, que en aquell moment va ser acceptat per la comunitat internacional de manera pràcticament unànime, "avui és un argument que s'ha ensorrat", assenyala Aguirre.
"Israel al·lega que Hamas es refugia entre la població civil. Sens dubte, això pot ser, però no l'eximeix, tenint en compte la seva capacitat tecnològica i d'intel·ligència militar, de prendre les màximes precaucions", indica l'analista.
Per Aguirre, Israel no evita els morts civils, ni té interès a fer-ho:
És una operació de càstig massiu contra la població civil perllongada en el temps. Els vol demostrar que, per haver acceptat Hamas com a dirigents, mereixen ser castigats.
Tal com explica l'analista, Israel ha demostrat durant dècades que quan vol matar un líder de Hamas o de Hezbollah ho pot fer d'una manera quirúrgica. "En una ciutat densament poblada com Beirut, Israel pot apuntar, disparar i matar dos o tres líders d'un grup armat amb una precisió absoluta."
Les "pauses tàctiques" militars i l'ajuda des de l'aire
Pel que fa a les últimes mesures anunciades per Israel, com les "pauses tàctiques" de l'activitat militar de deu hores diàries en tres zones on fins ara no operava l'exèrcit israelià o el "pas segur" de combois amb ajuda humanitària, Mariano Aguirre dubta del compliment i la finalitat d'aquestes disposicions:
Una aturada temporal no és una suspensió de les operacions militars.
A més, afegeix: "No hi ha cap certesa, perquè fa més de tres anys que no hi poden entrar mitjans de comunicació."
ONG com Metges sense Fronteres (MSF) han criticat durament la gestió que Israel està fent de l'accés de l'ajuda humanitària a la Franja.
"Les carreteres hi són, els camions hi són, els aliments i els medicaments hi són, tot està a punt per portar ajuda humanitària a Gaza, que és a només uns quilòmetres de distància. L'única cosa que cal és que les autoritats israelianes decideixin facilitar-ne l'arribada", exigeix Jean Guy Vataux, un dels coordinadors d'emergències d'MSF a Gaza.
Vataux demana a Israel que agilitzi els tràmits d'autorització, permeti l'entrada de mercaderies a gran escala i es coordini per permetre que la recollida i entrega siguin segures.
"Només llavors podrem començar a resoldre la gana que estem veient", assegura el treballador d'MSF.
Amb relació al llançament d'ajuda humanitària des de l'aire, Jean Guy Vataux considera que "és ineficaç i perillós".
"Transporten molt menys subministrament que les 20 tones que es poden portar en un camió. A més, dos milions de persones estan atrapades en un petit tros de terra, que només representa el 12% de tota la Franja. Si alguna cosa cau en aquesta zona, és inevitable que hi hagi ferits", alerta el coordinador d'emergències d'MSF.
"Si els llançaments aeris cauen en àrees on Israel ha emès ordres de desplaçament, la gent es veurà obligada a entrar en zones militaritzades, arriscant una vegada més la vida per aconseguir menjar", explica Vataux.
Sobre la intenció real de les accions d'Israel, Mariano Aguirre creu que la diplomàcia israeliana és especialista a "embolicar la troca", perquè quan li interessa segueix els preceptes del dret humanitari internacional i, quan no, els viola i ataca sistemàticament organismes com les Nacions Unides.
El dret internacional humanitari expressa la prohibició d'atacar i penalitzar la població civil.
Denuncien que l'ajuda arriba en mal estat
El periodista palestí Alam Sadeq denuncia que part de l'ajuda humanitària aportada per Espanya s'està revenent a preus desorbitats a mercats improvisats de la Franja. Segons explica, gent necessitada fa l'impossible per aconseguir els paquets d'ajuda que cauen en paracaigudes per a després revendre'ls a comerciants que en multipliquen els preus.
Aquest mateix periodista ha compartit un vídeo en què es mostra una ració diària de menjar de l'ajuda humanitària llançada per un avió espanyol amb el contingut en mal estat i completament florit.
La fam com a arma de guerra
La Integrated Food Security Phase Classification (IPC), un observatori global de la gana que compta amb el suport de les Nacions Unides, ha alertat aquesta setmana que Gaza està al límit d'arribar a una "epidèmia de fam".
L'organització assegura que la situació a la Franja no té precedents aquest segle, i reclama actuar immediatament per evitar "morts a gran escala".
Amb relació a la utilització de la fam com a arma de guerra, Mariano Aguirre detalla que "la gana no sobrevé un dia per l'altre". L'analista sosté que "la fam es genera, és una producció política".
"Per arribar a la situació de fam, hi ha un fenomen previ de manca d'accés, no només al menjar, sinó a l'aigua potable, d'accés a hospitals, que són destruïts pels bombardejos, d'accés a infermeres i metges perquè són assassinats", apunta.
La pressió internacional i el reconeixement de l'estat palestí
I mentre Israel continua l'ofensiva militar a Gaza, la pressió internacional creix. Aquest dijous els ministres d'Afers Estrangers d'una quinzena de països occidentals han emès una declaració conjunta animant la comunitat internacional a reconèixer l'estat palestí i amb l'objectiu de reactivar la solució dels dos estats per posar fi al conflicte històric entre Israel i Palestina.
L'anomenada "Crida de Nova York" l'ha fet pública arriba tot just després de la conferència especial de l'ONU, organitzada per França i l'Aràbia Saudita, és especialment rellevant perquè alguns d'aquests signants, com ara Austràlia o Portugal encara no han anunciat formalment el pas de reconèixer Palestina com a estat.
Després de l'anunci de França de reconèixer l'estat palestí, països com el Regne Unit, el Canadà i Portugal també han manifestat públicament la intenció de fer-ho abans que s'acabi l'any.
"Reconèixer l'estat palestí és un gest polític i simbòlic important. És un gest de desafiament a Israel i als Estats Units, que es neguen totalment a fer-ho", assenyala Aguirre.
L'investigador sènior no resident del Cidob i membre associat del Chatham House de Londres destaca que aquests reconeixements evidencien el creixent aïllament internacional d'Israel: "A Netanyahu i els seus socis de govern d'ultradreta sembla que tant els fa quedar aïllats, però hi ha polítics i altres sectors de la societat israeliana que ho veuen amb una preocupació creixent."
Tot i aquest reconeixement i l'augment de les crítiques, principalment per part de països europeus, Aguirre creu que aquestes accions queden limitades al camp del simbolisme si no venen acompanyades d'altres decisions:
Si els països de la Unió Europea no prenen la decisió d'aturar la venda d'armes a Israel o deixen de tenir un tracte preferencial en matèria econòmica o tecnològica, els efectes del reconeixement són limitats.
En aquest sentit, Aguirre assenyala estats com els Països Baixos, que han anat un pas més enllà prohibint l'entrada al país a dos ministres israelians d'extrema dreta.
El titular d'Exteriors neerlandès, Caspar Veldkamps, ha justificat aquesta prohibició afirmant que els dos ministres israelians "han incitat repetidament a la violència dels colons contra els palestins, han promogut l'expansió il·legal dels assentaments i han demanat la neteja ètnica a Gaza".
