"Rage bait", quan fer enfadar els usuaris serveix d'esquer per aconseguir interacció i diners

L'enfadament i la irritació són una gran estratègia per cridar l'atenció a les xarxes socials i, per tant, una font d'ingressos. El "rage bait", que en català ho podríem concebre com un "pesca-clics de la fúria" o que empra l'enuig com a esquer, és una estratègia que consisteix a crear continguts -articles, vídeos, posts, tuits- obertament provocadors que cerca una reacció airada en qui el veu perquè hi interactuï amb comentaris, m'agrada o comparticions.

Un exemple senzill de "rage bait" seria aquesta recepta que clarament és malbaratament alimentari:

@elainecarolskitchen Easy air fryer Italian dinner #food #foodie #yum #yylummy #cooking #home #italian #recipe #family #love #viral #fyp #foryou #usa #america ♬ original sound - Marty & Elaine👨🏻‍🍳💞👩🏼‍🍳

Però d'exemples relacionats amb el menjar n'hi ha a carretades i totes busquen les reaccions airades dels usuaris: cuinar una "paella tradicional"; fer dieta menjant desmesuradament; provocacions culturals italianes; provocacions culturals catalanes i valencianes.

L'analista i comunicadora Ofèlia Carbonell sintetitza que el contingut creat seguint l'estratègia de l'esquer d'enuig està pensat per aconseguir interacció a les xarxes socials a través de la ràbia, la indignació o confusió.

Si el "clickbait" o pesca-clics busca cridar la nostra atenció a través de la sorpresa o incògnita, aquesta modalitat intenta que cliquem, compartim i comentem un post per corregir-lo, denunciar-lo o exclamar-nos.

En aquest sentit, des del col·lectiu d'activistes digitals Proyecto Una afegeixen que el "rage bait" és "el trolleig de tota la vida, però amb intencions econòmiques, no només de prendre el pèl, provocar o molestar".

Els algorismes de les xarxes socials premien la interacció amb el contingut, per tant, quan un post o un article té molts comentaris, molts m'agrada o és compartit amb altres usuaris, les plataformes el mostren a més i més gent. Carbonell explica que aquesta estratègia "té èxit perquè apel·la directament a l'emocionalitat de l'usuari".
 

Interacció és igual a facturació

L'objectiu de tot això? "Fer calés", diuen els portaveus de Proyecto Una. Tant per part de les "big tech" com per part dels creadors de contingut, que facturen milions amb aquesta estratègia.

"A les xarxes comercials i els oligopolis digitals els és igual que el contingut sigui valuós o acurat. Només els importa que aconsegueixi trànsit i atenció per poder extraure dades dels usuaris".

En aquest sentit, Carbonell apunta que les empreses tecnològiques busquen "recollir dades d'usuaris i revendre-les a altres empreses en forma de perfils, arquetips o informació".

La manera més fàcil d'aconseguir aquestes dades és fer que l'usuari quedi atrapat en un post o publicació mitjançant emocions fortes. I si bé la propagació d'una idea o una ideologia hi pot anar vinculada, des del col·lectiu afegeixen que "la ideologia pot estar en consonància al contingut, però no necessàriament".

Vídeos de cuina i també racisme

De què tracten els vídeos que empren l'estratègia de l'esquer d'enuig? Els continguts que fan servir aquesta estratègia exploten estereotips, contenen manipulacions o inclouen provocacions culturals. A vegades es tracta de contingut molt evident, però altres vegades és més subtil.

"Normalment, tracten temes de moda, opinions clarament esbiaixades, vídeos falsos o manipulats", diuen els del col·lectiu d'activistes digitals.

En aquest sentit, l'analista puntualitza que "molt contingut de 'rage bait' és completament absurd: gent que cuina o neteja o fa qualsevol altra acció quotidiana de manera errònia o redundant, gent que fingeix ignorància o situacions rocambolesques".

Qualsevol cosa que provoqui sentiments aguts de confrontació.
 

Qui llança l'esquer d'ira?

Aquesta és una estratègia que han seguit els grans noms de YouTube que s'han enriquit i fet grans durant la dècada del 2010 i després ha arribat a totes les xarxes socials.

I en aquest brou l'extrema dreta s'hi sap moure molt còmodament. Quan un creador de contingut comença a fer proclames "políticament incorrectes", probablement l'objectiu és amplificar el seu discurs i, de retruc, embutxacar-se uns quants euros gràcies a la interacció.

Carbonell opina que "la manera més fàcil per crear interacció és aprofitar qüestions polítiques i portar-les a l'extrem per generar indignació". Per posar un exemple simple: si l'algorisme mostra a un usuari vídeos amb casos de violència entre immigrants (i hi interactua), l'algorisme n'hi mostrarà més i "acabarà pensant que el món ignora aquestes notícies premeditadament i que hi ha una conspiració que només pot remeiar compartint el contingut i afegint-hi la seva indignació", diu Carbonell.

Proyecto Una remarca que "el feixisme no és més que capitalisme sense cara amable. Les empreses no tenen cap problema a col·laborar amb l'extrema dreta mentre els vagi bé per obtenir beneficis. A més que els tecnòcrates de Silicon Valley comparteixen molts valors amb els ultraconservadors (darwinisme social disfressat de meritocràcia, masclisme, militarisme, etc.), les formes d'actuar dels reaccionaris a les xarxes comercials provoquen 'engagement' de moltes maneres. Ja sigui amb torrents de contingut barat, notícies falses, provocació i pesca-clics extremista que ens manté mirant les pantalles."

I tal com es va demostrar a les filtracions de Facebook, "l'empresa no està preocupada pel bé comú, només pels seus beneficis".
 

El verí d'internet

Aquesta tendència suscita preocupacions. Els algorismes amplifiquen les emocions negatives com la ira i el menyspreu, normalitzant-les i distorsionant la percepció del món en línia. El resultat és una disminució de la confiança en el contingut i una deterioració de les discussions serenes i significatives.

"Vivim temps de 'tecno-depressió', desconfiança cap al potencial d'internet i pànic moral. Però el problema no són les xarxes per se, sinó el model econòmic privatitzat i monopolístic basat en l'especulació i l'economia de l'atenció", diuen des de Proyecto Una.

Carbonell creu que la conseqüència de l'abús de l'esquer d'enuig és el pas d'un lloc d'intercanvi d'idees a un lloc de reacció constant i descontextualitzada: "El problema no és només anar-nos decantant cap a l'extrema dreta, empesos per la indignació, sinó que tot això passa perquè algú està especulant i enriquint-se a costa de la nostra ràbia."

"Qui aposta per algorismes que beneficien el "rage bait" ni tan sols té una agenda d'ultradreta, però sap que la ultradreta el pot fer ric".

"Estan jugant a la borsa amb l'angoixa de l'usuari i, de retruc, fent del món un lloc més hostil. Això, òbviament s'ajunta amb l'extrema dreta, a qui li va genial tenir el braç poderós dels multimilionaris de la seva part. És una relació simbiòtica", conclou.

Ara bé, Proyecto Una afirmen que sempre hi ha esperança i existeixen "alternatives, com la migració cap a espais coneguts com 'el bosc fosc' (xats privats, missatges directes, servidors no públics, etc.) o cap a xarxes no comercials com el Fedivers (Mastodon, Peertube, PixelFed) que demostren que la gent té ganes d'un altre internet, més humà i menys centrat en el capital".