Què és l'anell d'Einstein, l'insòlit fenomen espacial observat per la missió Euclid

Quan la llum d'una font lumínica massiva viatja per l'espai tendeix a corbar-se al voltant dels objectes que s'interposen al seu camí. Així ho va sentenciar Albert Einstein a la Teoria General de la Relativitat. El resultat d'aquest efecte és conegut com l'"anell d'Einstein", un cercle de llum perfecte que indica l'existència d'aquests sistemes que, d'una altra forma, estarien ocults.

La missió Euclid ha observat un anell d'Einstein que la mateixa Agència Espacial Europea (ESA) defineix d'"impressionant". Aquest cercle de llum s'amagava darrere de la galàxia NGC 6505, registrada des de l'any 1884 i és a 590 milions d'anys llum de la Terra. En termes astronòmics: una distància assequible.

Però la llum que envoltava l'NGC 6505 provenia d'una altra galàxia, situada a 4.420 milions d'anys llum del nostre planeta. No s'havia observat mai i encara no ha rebut cap nom, segons ha assenyalat l'ESA. L'investigador Bruno Alteri, que observa les dades d'Euclid a mesura que van arribant, va trobar indicis d'aquest fenomen espacial:

"Després que Euclid va fer més observacions de la zona, vam poder veure un anell d'Einstein perfecte. Per mi, que tota la vida m'he interessat per les lents gravitacionals, va ser formidable."

Francisco Javier Castander, investigador de l'IEEC a l'Institut de Ciències de l'Espai-CSIC i de la missió Euclid, declara:

"La galàxia que fa de lent i la galàxia que hi ha darrera estan en la mateixa línia. Tenir dos objectes que estan en la mateixa línia de visió no és gaire probable. Aquest efecte és molt més alt quan més lluny estàs, i haver-ho trobat en una galàxia que és tan a prop nostre no deixa de ser una mica sorprenent."

La troballa arriba un any i mig després de l'enlairament de la missió Euclid, que pretén desxifrar els enigmes de l'univers desconegut. I és que el 80% del cosmos no es veu, és el que es coneix com "matèria i energia fosques", mentre que el 20% restant l'ocupa matèria visible, com són les estrelles.

"Aquestes lents són una de les maneres més eficients i més precises de mesurar aquesta massa. Aleshores es pot veure quina és la proporció de massa d'estrelles i la proporció de massa deguda a la matèria fosca", afegeix Castander.

A més, aquest anell d'Einstein suposa un nou laboratori per als científics, ja que estudiar els efectes gravitatoris pot ajudar a un dels objectius bàsics de la missió: conèixer l'expansió de l'univers. Aquest propòsit podria ser possible gràcies a la gran quantitat i resolució d'imatges que capta el telescopi, construït amb la col·laboració de centres catalans com l'Institut de Física d'Altes Energies i el de Ciències de l'Espai. 

Tot i això, encara que aquest descobriment és esperançador, el treball principal de l'Euclid és trobar els efectes gravitacionals més subtils, on les galàxies apareixen lleugerament deformades o desplaçades. Per portar a terme aquesta tasca, es necessitarà l'anàlisi de milers de milions de galàxies i, després de sis anys d'activitat, acabarà oferint el mapa més gran en 3D fet mai de l'univers.