Què passarà amb els veïns de la Casa Orsola? La lletra petita de la compra

Amb l'adquisició de la Casa Orsola, l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una nova estratègia en matèria d'habitatge: l'aliança amb una entitat social per comprar conjuntament un immoble on diversos inquilins vivien sota l'amenaça de desnonament.

L'alcalde Collboni ha indicat que és una "experiència inèdita", i Carme Trilla, presidenta de la fundació Hàbitat3, ha dit que va "en el camí de garantir el dret a l'habitatge".

Quan s'hagi fet efectiva la compra, conviuran diferents tipus de lloguer sota un mateix sostre: renda antiga, lloguer social i lloguer fixat per l'índex de referència. 
 

En mans de qui queden els pisos?

L'Ajuntament i l'entitat Hàbitat3 van a mitges --cada part tindrà al voltant del 50% de la propietat-- i s'han repartit els pisos de la manera següent, segons dades del consistori:

Per una banda, l'Ajuntament es queda 17 unitats: 4 locals comercials, 2 pisos buits, 7 que tenen contractes de lloguer de temporada, 3 en què els inquilins tenen obert un procés judicial o de demanda i un que no és habitable.

D'altra banda, la fundació social obté un soterrani, 7 pisos de renda antiga, 5 amb un contracte de lloguer vigent i 2 amb un procés judicial o de demanda obert.

En total, 27 habitatges que seran tots gestionats per Hàbitat3.

Què canviarà?

D'entrada, s'aturaran els desnonaments previstos a la Casa Orsola, composta per un edifici al carrer Consell de Cent i un altre al carrer Calàbria.

Fins a cinc veïns tenen el contracte vençut i una data de desnonament fixada. Josep Torrent n'era el primer.

"Se suspendran immediatament els llançaments previstos; es cancel·laran els desnonaments sol·licitats", ha afirmat Jaume Collboni aquest divendres.

L'altra gran novetat és que els dos pisos que ara estan buits i els set que tenen contractes de lloguer de temporada passaran a la borsa de lloguer social de la ciutat.

Els que estan buits ho podran fer a curt termini, mentre que els de lloguer temporal --que com a màxim pot durar un any-- hi aniran a mesura que quedin disponibles.

L'empresa propietària, Lioness Inversiones, va reformar aquests últims habitatges per destinar-los a lloguer de temporada i demanar-ne més de 2.200 euros al mes, el triple del preu anterior.
 

I la resta de pisos?

Segons l'Ajuntament, tots els veïns podran continuar vivint a l'edifici. 

Els habitatges amb renda antiga continuaran sent-ho. "Estic molt contenta", ha celebrat Rosa Figueras, una veïna en aquesta situació, en declaracions a TV3. 

Pel que fa als inquilins amb contracte vigent, es mantindran o renovaran d'acord amb la llei d'arrendaments urbans.

El mateix passarà amb els que tenen el contracte vençut: se'ls en farà un de nou que complirà l'actual índex de lloguers.

Crítiques del Sindicat de Llogateres

Josep Torrent, primer veí de la Casa Orsola amb data de desnonament, ha dit que l'operació de compra aporta "una mica d'esperança", però ha fet diverses crítiques al consistori. 

En concret, Torrent ha advertit que "no quadren" algunes dades que ha donat l'Ajuntament, en particular la quantitat de pisos amb lloguer de temporada i els inquilins amb processos de demanda vigents.

A banda, ha lamentat que el govern de Collboni "no s'ha posat en contacte amb els veïns" i que no els ha tingut en compte com a interlocutors durant el procés de negociació.

En la mateixa roda de premsa aquest divendres, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha carregat en la mateixa línia:

"Ni el síndic de greuges, ni Hàbitat3, ni l'Ajuntament han posat mai un peu a la Casa Orsola ni han parlat mai amb cap dels veïns, ni han compartit amb el sindicat el que estaven treballant d'amagat."

En canvi, durant una roda de premsa aquest divendres, el síndic de greuges de la ciutat, David Bondia, ha afirmat que ha mantingut converses discretes "amb totes les parts i en tot moment".

Amb tot, aquest nou experiment de l'Ajuntament de Barcelona "no és una solució estructural ni pot ser reproduïble en tots els casos", ha avisat l'alcalde.