Qui era el savi català de la novel·la de García Márquez "Cent anys de solitud"?

"Cent anys de solitud", de Gabriel García Márquez, acaba de fer el salt a la pantalla en forma de sèrie. L'aclamada novel·la es considera la millor obra de l'escriptor colombià i una de les més importants de la literatura llatinoamericana de tots els temps.

En aquesta sensacional història hi apareix la figura del "savi català". Es tracta d'un personatge misteriós, un erudit, que viu envoltat de llibres i manuscrits i es passa el dia redactant a mà amb una ploma que deixa anar tinta de color violeta.

El que poca gent sap, però, és que aquest personatge està basat en un escriptor real, no pas de la ficció de Gabo. Es tracta de l'intel·lectual i escriptor de Berga Ramon Vinyes i Cluet, que durant molts anys va viure exiliat a Barranquilla, a Colòmbia.

L'erudit i difusor cultural va teixir una gran xarxa de seguidors i artistes en la seva etapa al país caribeny, fins al punt d'establir una estreta amistat amb l'escriptor Gabriel García Márquez, qui es considera el seu principal deixeble, i que va descriure d'aquesta manera el seu mestre a "Cent anys de solitud":

"Més que una llibreria, allò semblava un abocador de llibres usats, posats en desordre en els prestatges esdentegats pels tèrmits, en els racons plens de teranyines, i fins i tot en els espais que degueren destinar-se als passadissos. En una llarga taula, també atabalada de patracols, el propietari escrivia una prosa incansable, amb una cal·ligrafia habitada, una mica delirant, i en fulles soltes de quadern escolar. Tenia una bella cabellera platejada que se li avançava en el front com el plomall d'una cacatua, i els seus ulls blaus, vius i estrets, revelaven la mansuetud de l'home que ha llegit tots els llibres."

Es tracta d'una descripció literària generosa i creativa, que no coincideix del tot amb la realitat, com explica al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio el filòleg Jordi Lladó, un dels principals especialistes en la vida i sobretot en l'obra de Vinyes.

"Era un mite que va cobrar vida. Vinyes havia tingut una llibreria a Barranquilla, però es va cremar l'any 1923, molt abans que hi anés Gabriel García Márquez."

Era tan gran l'empremta que Vinyes va deixar en l'escriptor i en la vida cultural colombiana, que Gabo va decidir introduir la seva figura en la novel·la.

Barranquilla, la revista Voces i les tertúlies literàries

Ramon Vinyes va arribar a Colòmbia el 1913. Lladó explica que l'autor buscava fugir de Catalunya i la literatura catalana, perquè se sentia decebut per la poca repercussió que havia tingut amb les seves obres.

Un any més tard, el 1914, va establir-se a Barranquilla, on poc després d'arribar va obrir una llibreria amb el també català Xavier Auquer.

Aquest negoci li va permetre conèixer tota una colla de lletraferits i va decidir impulsar una sèrie de tertúlies literàries que li van fer guanyar notorietat i el respecte de la comunitat cultural del país.

També va fundar i dirigir la revista Voces, una publicació que divulgava l'avantguarda artística europea i que va esdevenir un referent cultural de Colòmbia.

"Va teixir una xarxa de contactes per tot Llatinoamèrica, i també a Catalunya, on mantenia correspondència amb Eugeni d'Ors", explica Lladó, que assegura que a Vinyes se'l va acabar considerant com un "escriptor colombià més".

La idea de Macondo i la influència sobre García Márquez

Al voltant de la revista i les tertúlies, es va consolidar un grup de literats que van acabar sent referents en la literatura llatinoamericana, entre ells Gabriel García Márquez.

Lladó explica que Vinyes va donar un cop d'ull "substancial" al manuscrit del que seria la primera novel·la de l'escriptor colombià, "La hojarasca".

Assegura que li va donar dos consells que acabarien sent claus en les obres literàries de Gabo: "D'una banda, li va dir que ajustés bé la qüestió del temps. Hi ha l'evocació constant d'un mite." El segon consell té a veure amb Macondo. En la primera versió de Gabo, la història estava ubicada a Barranquilla, però va ser Vinyes qui va convèncer l'escriptor de situar els fets en un poblat imaginari.

"Li va dir que no posés Barranquilla, perquè convé deixar marge i espai a la imaginació del lector. Aquesta barreja entre realitat i literatura, que Vinyes ja feia servir, la transmet molt clarament a García Márquez. El navegar entre el rigor i el somni, entre la realitat i la fantasia."

De les poques paraules que Gabo transcriu a "Cent anys de solitud" del "savi català" són renecs i també algun "collons". A les seves memòries, també va replicar expressions similars, evocant la figura de l'intel·lectual de Berga.

El que també ha declarat García Márquez és que va escollir Barcelona per venir a viure-hi a finals dels anys 60 perquè era la ciutat i el país de Ramon Vinyes, que era qui més l'havia influït en els seus inicis literaris.
 

Una obra destacada en el teatre i la poesia

Vinyes va ser un autor que va abastar diversos àmbits literaris. Als seus inicis, a Berga i a la Barcelona modernista, es va dedicar sobretot a la poesia, on va destacar per un estil "extrem, esteticista i sensorial".

Als anys 20 i 30 del segle passat, va centrar la seva activitat a escriure obres de teatre, que sovint van generar polèmica. Lladó explica que en aquesta època es va enfrontar a l'altre gran dramaturg del moment, Josep Maria de Sagarra, que li va acabar organitzant un boicot en contra, arran de l'estrena de "Llegenda de boires".

Vinyes bevia de la tradició dramatúrgica més avantguardista, amb referents com Bertolt Brecht, i amb vocació de representar un teatre revulsiu i expressionista. Fa uns anys es va recuperar una de les seves obres més aclamades, amb una readaptació al TNC de "Ball de titelles". Pel que fa a la narrativa de Vinyes, ara es troben poques coses editades, algunes a Edicions de l'Albí, i encara alguna més a l'editorial Males Herbes, com una nova edició dels contes compresos a "Sambes i bananes". Ara, però, a Edicions de l'Albí Jordi Lladó ha publicat un recull de textos que Vinyes va escriure entre el 1931 i el 1940, amb el títol "Sota l'escorça".

Malgrat la seva llarga etapa a l'estranger, a Colòmbia i l'exili a França, Vinyes sempre va utilitzar el català com a llengua de creació.

L'única publicació artística escrita en castellà és un conte curt, dedicat precisament a Gabriel García Márquez, "Un caballo en la alcoba".