Qui són i què pensen els 10 cardenals més ben posicionats per ser papa

"Habemus papam". Els 133 cardenals tancats a la Capella Sixtina han triat un nom que posarà fi a la incògnita sobre qui rellevarà Francesc.

Les llistes de cardenals papables circulen des del dia de la mort de Francesc, i inclouen noms tant de reformistes com de conservadors, els dos sectors que pugnen per liderar l'Església catòlica. 

N'hem triat deu entre els que més sonen, cinc de progressistes i cinc de conservadors:
 

Més enllà dels posicionaments sobre uns temes concrets, aquesta és la trajectòria d'aquests 10 papables a l'Església i quins punts tenen a favor i quins altres poden jugar a la contra: 
 

Pietro Parolin

Secretari d'Estat del Vaticà, de 70 anys. Un dels noms que més apareix en les travesses de papables a qui es veu com un home de consens conegut per tots els cardenals. 

Se'l considera de la mateixa línia que Francesc, i coincideix en la necessitat de fer canvis a l'Església, tot i que sempre ha expressat les seves opinions amb molta discreció. 

Com a diplomàtic del Vaticà ha apropat la Santa Seu a la Xina i és un gran coneixedor d'Orient i Llatinoamèrica després de ser nunci de Veneçuela.
 

Matteo Zuppi

Arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal italiana, de 69 anys, va ser l'enviat del papa Francesc per fer de mediador a la guerra d'Ucraïna i té experiència en la resolució de conflictes a Moçambic, Burundi o Guatemala. 

Se'l considera el perfil més proper a Francesc per l'atenció als més desfavorits i als migrants. També va aprovar com a president dels bisbes italians l'admissió de capellans homosexuals i la benedicció de parelles gais.

S'ha enfrontat diverses vegades amb cardenals contraris al papa Francesc i és molt proper a la comunitat laica de Sant Egidi.
 

Luis Antonio Tagle

Cardenal filipí de 67 anys, de l'ala reformista i molt proper a Francesc. Encarna una veu moderada i pot ser considerat un pont amb l'Àsia, una de les regions a l'alça en l'Església catòlica.

S'ha mostrat molt dur amb l'avortament, les pràctiques anticonceptives, l'eutanàsia o els abusos per part del clero, però també ha criticat la posició tradicional de l'Església contra els homosexuals i els divorciats.

El papa Benet XVI el va nomenar cardenal el 2012 i fa sis anys va deixar la diòcesi de Manila, d'on era arquebisbe, per viatjar a Roma i formar part de la cúria a les ordres de Francesc. 
 

Pierbattista Pizzaballa 

Patriarca llatí de Jerusalem, és la màxima autoritat catòlica i representant del papa a la zona. Als 60 anys, es considera massa jove per ser papa i en algunes posicions doctrinals és encara una incògnita què defensa.

Va ser nomenat cardenal per Francesc el 2023, poc abans dels atacs de Hamas que van donar peu a la guerra a Gaza. Tot i la proximitat amb les autoritats israelianes, no ha parat de demanar la pau, i fins i tot va fer el gest d'oferir-se com a ostatge a canvi d'alliberar nens israelians.
 

Robert Francis Prevost

Nord-americà, de 69 anys. Estret col·laborador del papa Francesc, el 2023 el va fer cardenal i el va posar al capdavant de l'organisme que escull els bisbes de tot el món i també de la comissió pontifícia per a l'Amèrica Llatina.

Ha defensat la idea d'un clero proper al poble i ha reclamat transparència i acompanyar les víctimes d'abusos sexuals a l'Església. 

L'edat --és un cardenal jove-- li pot jugar en contra, com també ser dels EUA --per allò de no donar més poder al país més poderós. Però el seu tarannà moderat pot ser un pont entre les faccions reformista i conservadora. 
 

Péter Erdő 

Arquebisbe de Budapest, de 72 anys. Cardenal des del 2003 (per Joan Pau II), va participar en el conclave del 2005 i també en el del 2013. Aquell any, el seu nom va sonar com a papable. 

És un dels cardenals més destacats de l'ala conservadora i és un perfil influent a Europa. La seva bona relació amb el govern de Viktor Orbán, però, li pot restar punts.  

Està en contra de l'acceptació de les parelles homosexuals i defensa els valors de l'Europa cristiana. En matèria d'immigració, va matisar la seva posició reticent a l'acollida arran de la petició del papa Francesc el 2015 per acollir i ajudar els refugiats.
 

Malcolm Ranjith

Arquebisbe de Colombo, a Sri Lanka, de 77 anys. Parla deu idiomes amb fluïdesa i és conegut per defensar que les misses s'haurien d'impartir en llatí. 

És un cardenal amb arrels al pontificat de Benet XVI (va ser nomenat arquebisbe i cardenal en el seu pontificat). Tot i haver-se mostrat proper a Francesc, té un enfocament més conservador i és un ferm opositor a les lleis que han intentat legalitzar l'homosexualitat a Sri Lanka. 

En aquest país, els catòlics són minoria, però Ranjith s'ha fet un nom exigint una investigació més efectiva dels atacs jihadistes que van patir el Diumenge de Pasqua del 2019. 
 

Raymond Leo Burke

Cardenal nord-americà, de 75 anys. Un dels representants de l'ala més conservadora i reaccionària. Va criticar el papa Francesc en diverses ocasions per la seva manera tan diferent d'entendre l'Església. 

És partidari de Donald Trump, a qui va donar suport el 2016 perquè defensava "els valors de l'Església". Rebutja l'obertura en temes com la comunitat LGBTI o el divorci, i es va mostrar en contra de donar l'eucaristia a polítics catòlics favorables a l'avortament. 

Burke és també ferm defensor de la missa tridentina: en llatí i amb el sacerdot donant l'esquena als fidels. 

Robert Sarah

Cardenal nascut a Guinea, de 79 anys, fa dècades que forma part de la cúria del Vaticà. Molt proper a Benet XVI (el va nomenar cardenal el 2010), ha estat una de les veus més crítiques contra el papa Francesc.

Va qualificar d'heretgia la benedicció de parelles homosexuals que va aprovar el pontífex i va signar una carta amb altres cardenals contra la visió de la família que tenia Francesc. És també un ferm defensor del celibat.

La seva exposició mediàtica i l'edat poden dificultar l'elecció com a papa. És molt actiu a les xarxes socials, amb més de 140.000 seguidors.
 

Willem Eijk 

Arquebisbe d'Utrecht (Països Baixos), de 71 anys. De pare protestant i mare catòlica, se li reconeix una capacitat per establir ponts entre diferents formes de pensament. 

Abans de ser sacerdot va estudiar medicina i va exercir de metge. Fent de capellà, es va doctorar amb una tesi sobre l'eutanàsia als Països Baixos i n'ha estat una veu crítica. També s'ha oposat a la benedicció de parelles homosexuals.

Per la falta de vocacions als Països Baixos va haver de tancar algunes esglésies, decisió que va generar crítiques.

Altres noms de cardenals papables

Els deu perfils de dalt són només una mostra dels noms que més sonen, però de cardenals papables n'hi poden haver molts més. I cal tenir en compte la dita que diu que "qui entra papa (al conclave), surt cardenal". 

Entre els que també apareixen a les travesses, hi ha l'arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan, que ja era un dels cardenals que sonava pel conclave del 2013. 

L'arquebisbe de Kinshasa (República Democràtica del Congo), Fridolin Ambongo Besungu, és un altre dels candidats que sonen, però es veu molt difícil que el proper papa pugui ser africà.

També apareixen en algunes travesses l'arquebisbe de Marsella, Jean-Marc Aveline, el d'Estocolm, Anders Arborelius, o el de Rabat, Cristóbal López Romero.

Entre els cardenals espanyols, hi ha qui anomena l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que es va autodescartar, i el salesià Ángel Fernández Artime.