Rajoy diu que l'Estatut és "l'inici de la fi de l'Estat" i De la Vega l'inclou a la Constitució

La sessió l'ha obert el president de la cambra, Manuel Marín, que ha donat la benvinguda en català a l'àmplia delegació catalana que assisteix al ple des de la tribuna de convidats amb un "avui pot ser un gran dia", recordant les paraules de Serrat. Una delegació encapçalada pel president Pasqual Maragall i formada per mig centenar de diputats, líders parlamentaris, consellers i altres personalitats. Entre ells hi ha l'expresident Jordi Pujol, o el president del Parlament, Ernest Benach. El gran absent és el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va tenir divendres passat una angina de pit. Tot seguit s'ha obert el debat. En un principi s'havia especulat que, per la importància de la sessió, seria el mateix president espanyol qui prendria la paraula en primer lloc en nom del govern espanyol, però finalment no serà fins a la tramitació al Senat que ho faci. Així doncs, en nom de l'executiu ha parlat la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, que ha defensat que el text s'emmarca en la Constitució i que l'enforteix, i ha destacat les bonances de la reforma per a Catalunya i per a tot Espanya. De la Vega ha advertit que és una trama dir que la reforma posa en perill l'Estat i trenca Espanya, i ha rebutjat la dialèctica de confrontació de l'oposició. A continuació ha pres la paraula el líder del principal partit de l'oposició, amb una argumentació totalment contrària a la de l'executiu espanyol. Mariano Rajoy ha dit que la reforma és "objectivament inconstitucional" perquè contradiu la Carta Magna i suposa la "fallida de la seva lletra i el seu esperit". Per tot això, ha assegurat, "ens trobem en l'inici de la fi de l'Estat". El líder dels populars ha tingut qualificatius molt durs contra la reforma, de la qual ha dit que està "mal feta" o que és una "font de conflictes jurídics" "impregnada d'incertesa". Rajoy també ha retret a Zapatero que no hagi estat present "en el debat més important de la legislatura". Pel que fa a les intervencions dels grups catalans, des de CiU, Josep Antoni Duran Lleida ha dit que el text que s'aprovarà ha de durar molts anys i ha elogiat la contribució feta per la federació nacionalista, però sense citar el pacte Zapatero-Mas. Pel líder nacionalista, l'Estatut representa més i millors competències i defineix Catalunya com el que és, una nació. Malgrat les diferències que tenen amb Esquerra, els retrets els ha dirigit tots al PP per la seva campanya en contra de l'Estatut, basada en falsedats -assegura- que han obert ferides que trigaran a cicatritzar. El portaveu d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat que el text sortit de la Comissió Constitucional és bo per a Espanya, però no per a Catalunya. Puigcercós ha acusat el PP de crear un clima de crispació i de condicionar, amb la seva actitud, el govern i el PSOE, cosa que ha impedit, al seu parer, que el text final compleixi les expectatives de la societat catalana. ERC creu, però, que el panorama obert ara amb l'alto el foc d'ETA dóna una oportunitat al PP "per no deixar Catalunya en el camí" i permetre aleshores a l'executiu millorar la reforma. La posició d'ERC en contra de l'Estatut consensuat al Congrés es deu principalment -segons Puigcercós- al fet que no respon a les necessitats de Catalunya d'un nou sistema de finançament que quedi al marge de les diferents conjuntures polítiques que hi pugui haver a l'Estat. I Joan Herrera, com han fet els seus predecessors de CiU i ERC, tampoc ha estalviat crítiques al PP. De tota manera, el diputat d'Iniciativa ha volgut destacar les bondats del nou Estatut. Herrera ha fet una menció especial al títol de drets i deures, amb el qual Iniciativa se sent especialment implicada, afirmant que l'eix de l'Estatut passa per la dignitat de les persones i un millor finançament per dedicar més recursos a les polítiques socials.