Rigau respon davant del jutge pel 9-N
Fa gairebé un any, Joana Ortega i Irene Rigau participaven en la consulta alternativa del 9-N. Aquest dimarts, totes dues declaren davant d'un jutge per aquell acte, que havia estat suspès pel Constitucional.
La primera a respondre davant del jutge ha estat la consellera d'Ensenyament en funcions, que ha arribat al TSJC poc abans de les 10 del matí acompanyada pel govern en ple, i polítics i membres de la candidatura de Junts pel Sí i la CUP.
Nombroses persones s'han concentrat als voltants per mostrar-li suport i han estat cridant "Independència" durant tot el camí mentre picaven de mans. Al final, ja davant les portes del jutjat, els acompanyants de Rigau, amb Romeva, Forcadell, Baños, Llach o Marina Geli, entre d'altres, s'hi han sumat.
Rigau: "Complia un mandat parlamentari"
Rigau ha fet una declaració molt breu, ha optat per respondre només a les preguntes del jutge i ha mantingut que formalment ningú els va requerir que aturessin el procés participatiu amb què ella va participar com a consellera d'Educació en relació amb l'obertura d'escoles i instituts per votar.
En una roda de premsa posterior, la consellera en funcions ha explicat que ha comparegut tranquil·la, perquè està convençuda que no va fer "res negatiu", i que ha exposat davant del jutge que el 9-N "complia un mandat parlamentari".
A la tarda, Ortega també declararà, com a responsable del dispositiu muntat pel Departament de Governació. La fiscalia les acusa, com el president Mas, de prevaricació, desobediència, usurpació de funcions i malversació de fons. Per aquests delictes, podrien ser inhabilitades i fins i tot condemnades a presó.
Mentre que Rigau i Ortega passaran pel TSJC aquest dimarts, el president Mas no ho farà fins dijous.
La querella
La querella es va presentar tot i l'oposició dels fiscals catalans. Assenyala que la suspensió era clara i afectava tota actuació destinada a impulsar l'anomenat "procés participatiu". I, segons la Fiscalia, això és el que va fer la Generalitat.
El fiscal en cap de Catalunya, José María Romero de Tejada, va querellar-se contra Mas, Ortega i Rigau per ordre del llavors fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, malgrat la negativa de la majoria de la Junta de Fiscals de Sala de Catalunya, en un episodi que va provocar una forta crisi a la Fiscalia.
El ple del TSJC va acordar admetre a tràmit, el desembre del 2014, les querelles per presumpta desobediència a les ordres del Tribunal Constitucional per haver organitzat el procés participatiu. El tribunal va agrupar totes les denúncies sobre el 9-N en la querella més antiga, que és la presentada per Manos Limpias.
