La banda ha apostat des de l'inici per un missatge clarament feminista i reivindicatiu (Roba Estesa/Roc Pont)

Roba Estesa dirà adeu després d'una dècada de festa i reivindicació feminista i LGTBIQ+

Les autores d'himnes generacionals com "Viu", "Una altra ronda" o "Les criades" s'acomiadaran el 12 de desembre a Barcelona

RedaccióActualitzat

Roba Estesa diu adeu després de més d'una dècada fent sonar als escenaris d'arreu del país la seva música festiva i reivindicativa a parts iguals.

A través de les xarxes socials, el grup ha anunciat que s'acomiadarà amb un últim concert molt especial el 12 de desembre a Barcelona que han anomenat "L'última estesa". La cita serà a la sala Paral·lel 62 i les entrades sortiran a la venda aquest dimecres a les 12 del migdia.

"La roba es recull, però les cançons es queden; que les històries continuïn i no deixem mai de parlar del que ens importa", reflexionen en el vídeo difós a través d'Instagram:

Amb un inici marcat pel so de l'acordió, la banda tarragonina ha anat evolucionant des del que elles mateixes defineixen com a "folk calentó" de cançons com "Les criades" fins a consolidar-se amb àlbums amb producció electrònica ("Dolors" el 2020 i "Rosa permanent" el 2021) que fusionen la tradició amb les bases de so urbà, amb tocs de reggaeton, rock, pop, cúmbia o folk mediterrani.

La cantant Gemma Polo ho explicava així ara fa un any, en una entrevista durant la presentació del seu quart i últim disc, "De lo bo, lo millor":

"La meitat de la banda no és la mateixa, hem canviat a nivell de gustos musicals i de com pensem el projecte, però crec que és una cosa prou orgànica que els hi passa a totes les bandes. Sempre diem que Roba Estesa és el que ens agrada a les que som Roba Estesa, el que escoltem i ens motiva."


Música compromesa

Però si una cosa no ha canviat en tots aquests anys ha estat el contingut de les lletres, amb un fort component feminista i molt atent a les reivindicacions del col·lectiu LGTBIQ+. Roba Estesa va ser el primer grup català format íntegrament per dones i identitats dissidents que va saltar a la primera línia de l'escena musical del país, i han cantat sobre tot allò que les travessa: l'amor, el desig, la vulnerabilitat, la ràbia, la col·lectivitat i les identitats.

"Van ser precursores a articular un discurs feminista queer combatiu i incòmode, en un moment en què aquesta lluita no estava tan establerta ni ningú n'era tan conscient", recorden des de la discogràfica Halley Records. 

Això s'ha traduït, també, amb el paper d'Eiden Sánchez, intèrpret en llengua de signes catalana que participa activament en els directes.

De fet, els concerts i el contacte amb el públic sempre han estat el punt fort de la banda, que ha actuat en festes majors, sales i festivals dels Països Catalans, Euskal Herria i d'arreu de l'Estat.

 

Abans d'acomiadar-se, el grup encara té previst fer parada en més d'una desena de localitats. Podeu consultar l'agenda aquí.
 

Els inicis, el 2011

Roba Estesa va néixer l'any 2014 com una evolució d'Ai, carai!, que havia començat a caminar el 2011 movent-se entre la música folk-tradicional, la rumba i la cançó d'autor, amb referents com Gertrudis, La Troba Kung-Fú, La Carrau, Obrint Pas o Ebri Knight.

L'any 2015 van guanyar el Concurs Sons de la Mediterrània i van fer el primer concert de gran format al Festival La Flama de Sabadell. El seu primer disc, el 2016, recollia cançons com "Viu", "Una altra ronda" o "Les criades", que han esdevingut himnes generacionals.


L'any 2017 van obtenir quatre premis Enderrock que van suposar un revulsiu per a la banda, ja present en molts cartells de la nit catalana. Després d'això van arribar temes com "La nit és nostra", "Cant de lluita", "Ràbia" o "Amb calma", de l'últim disc, amb la col·laboració d'Antònia Font.


Amb l'anunci del comiat, Roba Estesa posa punt final a una trajectòria de més d'una dècada que ha obert camí i ha trencat esquemes i tabús en l'escena musical catalana.

 

ARXIVAT A:
Música
Anar al contingut