Serra Ramoneda diu que "si volies col·locar títols, o passaves per les Caiman o no et menjaves una rosca"
Antoni Serra Ramoneda ha fet servir la comissió parlamentària d'investigació de la banca d'aquest dilluns per eludir responsabilitats, ja que "qui té funcions executives és el director". També ha deixat clar que li repugnaven les emissions de preferents des de les illes Caiman, però ha explicat que "si volies col·locar títols, o passaves per les Caiman amb la benedicció del Banc d'Espanya i el Ministeri d'Hisenda o no et menjaves una rosca".
Redacció
4 min
El president de Caixa Catalunya entre el 1984 i el 2005, Antoni Serra Ramoneda, ha recordat aquest dilluns que la funció executiva de la caixa d'estalvis l'exercia el director general, i el seu càrrec, no remunerat, tenia un perfil supervisor.
Serra Ramoneda ha fet referència a les emissions de preferents des de les illes Caiman, on ha afirmat que la domiciliació de Caixa Catalunya Preferential Inssuance Limited li repugnava, tot i que l'entitat no hi podia fer res més que col·locar aquests títols. "Sincerament em repugnava, però si volies col·locar títols, o passaves per les Caiman amb la benedicció del Banc d'Espanya i el Ministeri d'Hisenda, o no et menjaves una rosca", ha subratllat Serra Ramoneda. A la mateixa comissió d'investigació, l'exdirector general de l'entitat Josep Maria Loza ha estat l'encarregat de destapar aquesta pràctica i ha reiterat que les emissions eren legals.
L'expresident ha fet servir la comissió parlamentària d'investigació de la banca que s'ha celebrat aquest dilluns per eludir gran part de les responsabilitats en la crisi de Caixa Catalunya, ja que en aquestes entitats "qui té funcions executives és el director". Malgrat aquesta declaració, ha reconegut que sota la seva presència es van cometre "equivocacions", com dirigir en excés el negoci al sector immobiliari.
L'expresident ha assenyalat que "hauria d'haver estat més vehement a reduir la inversió immobiliària" i considera que el sistema espanyol va portar les entitats financeres a dedicar-se a l'habitatge durant anys, perquè l'immoble actuava de garantia davant l'impagament d'un crèdit A més, ha criticat durament el procés de fusions que va comportar el fi del sistema de caixes català i ha dit que està convençut que algunes d'aquestes entitats haurien sobreviscut amb ajudes puntuals.
Durant les dues dècades que Serra Ramoneda va ser president de Caixa Catalunya, va dur a terme la seva política d'expansió d'oficines per tot Espanya, però l'expresident ha destacat que durant el període de 2004-2008, aquest procés de creixement va continuar i d'una manera molt més intensa, augmentant substancialment el nombre de sucursals, crèdits i personal. "La caixa portava una dinàmica que va fer que en lloc d'aixecar el peu de l'accelerador, aquest continués ajustat, la qual cosa va conduir al fet que el 2008 apareguessin problemes", ha explicat.
Pel que fa a la compra de l'asseguradora MNA, Serra Ramoneda ha admès que va ser "una pífia gran" i que "tant de bo" Caixa Catalunya no hagués fet aquesta operació, que va comptar amb els dictàmens positius de diferents firmes d'auditors, "totes de nom estranger", que juraven que l'entitat "valia aquests diners".
L'expresident ha recordat que la seva arribada a l'antiga caixa d'estalvis va ser "com un accident laboral", on la seva missió era posar fi a la paràlisi de l'entitat, que en aquells anys estava intervinguda per la Generalitat, i evitar la desaparició de Caixa Catalunya per una lluita interna. A més ha volgut remarcar que com a president i conseller va cobrar un màxim de 73.000 euros nets en un any en concepte de dietes i que no va rebre cap tipus d'indemnització quan va cessar. I ha volgut afegir que "tres anys després d'anar-me'n jo, es va parlar de pagar al president 600.000 euros".
El primer de comparèixer en la comissió ha estat l'expresident Fernando Casado, que va dimitir tan sols tres mesos després del seu nomenament en comprovar que "tot el pes" de la gestió requeia en Adolf Todó, el llavors director general, i que no podria fer un canvi de governança que atorgués més poder al consell. Casado ha afirmat que "volia que el govern passés pel consell d'administració i el seu president, perquè llavors hi havia una cultura en la qual tot girava al voltant de les decisions del director general. Aquesta era la meva aportació, que hi hagués un equilibri de poder". A més, ha estat molt contundent sobre la situació actual de Catalunya Caixa, en afirmar que la seva viabilitat passa per "vendre-la al millor postor".
Serra Ramoneda ha fet referència a les emissions de preferents des de les illes Caiman, on ha afirmat que la domiciliació de Caixa Catalunya Preferential Inssuance Limited li repugnava, tot i que l'entitat no hi podia fer res més que col·locar aquests títols. "Sincerament em repugnava, però si volies col·locar títols, o passaves per les Caiman amb la benedicció del Banc d'Espanya i el Ministeri d'Hisenda, o no et menjaves una rosca", ha subratllat Serra Ramoneda. A la mateixa comissió d'investigació, l'exdirector general de l'entitat Josep Maria Loza ha estat l'encarregat de destapar aquesta pràctica i ha reiterat que les emissions eren legals.
L'expresident ha fet servir la comissió parlamentària d'investigació de la banca que s'ha celebrat aquest dilluns per eludir gran part de les responsabilitats en la crisi de Caixa Catalunya, ja que en aquestes entitats "qui té funcions executives és el director". Malgrat aquesta declaració, ha reconegut que sota la seva presència es van cometre "equivocacions", com dirigir en excés el negoci al sector immobiliari.
L'expresident ha assenyalat que "hauria d'haver estat més vehement a reduir la inversió immobiliària" i considera que el sistema espanyol va portar les entitats financeres a dedicar-se a l'habitatge durant anys, perquè l'immoble actuava de garantia davant l'impagament d'un crèdit A més, ha criticat durament el procés de fusions que va comportar el fi del sistema de caixes català i ha dit que està convençut que algunes d'aquestes entitats haurien sobreviscut amb ajudes puntuals.
Durant les dues dècades que Serra Ramoneda va ser president de Caixa Catalunya, va dur a terme la seva política d'expansió d'oficines per tot Espanya, però l'expresident ha destacat que durant el període de 2004-2008, aquest procés de creixement va continuar i d'una manera molt més intensa, augmentant substancialment el nombre de sucursals, crèdits i personal. "La caixa portava una dinàmica que va fer que en lloc d'aixecar el peu de l'accelerador, aquest continués ajustat, la qual cosa va conduir al fet que el 2008 apareguessin problemes", ha explicat.
Pel que fa a la compra de l'asseguradora MNA, Serra Ramoneda ha admès que va ser "una pífia gran" i que "tant de bo" Caixa Catalunya no hagués fet aquesta operació, que va comptar amb els dictàmens positius de diferents firmes d'auditors, "totes de nom estranger", que juraven que l'entitat "valia aquests diners".
L'expresident ha recordat que la seva arribada a l'antiga caixa d'estalvis va ser "com un accident laboral", on la seva missió era posar fi a la paràlisi de l'entitat, que en aquells anys estava intervinguda per la Generalitat, i evitar la desaparició de Caixa Catalunya per una lluita interna. A més ha volgut remarcar que com a president i conseller va cobrar un màxim de 73.000 euros nets en un any en concepte de dietes i que no va rebre cap tipus d'indemnització quan va cessar. I ha volgut afegir que "tres anys després d'anar-me'n jo, es va parlar de pagar al president 600.000 euros".
El primer de comparèixer en la comissió ha estat l'expresident Fernando Casado, que va dimitir tan sols tres mesos després del seu nomenament en comprovar que "tot el pes" de la gestió requeia en Adolf Todó, el llavors director general, i que no podria fer un canvi de governança que atorgués més poder al consell. Casado ha afirmat que "volia que el govern passés pel consell d'administració i el seu president, perquè llavors hi havia una cultura en la qual tot girava al voltant de les decisions del director general. Aquesta era la meva aportació, que hi hagués un equilibri de poder". A més, ha estat molt contundent sobre la situació actual de Catalunya Caixa, en afirmar que la seva viabilitat passa per "vendre-la al millor postor".
