Simon Gronowski, el nen que la mare va llançar del tren per salvar-lo d'Auschwitz
Als 93 anys, diu que no ha odiat mai i ha sabut perdonar com pocs saben perdonar: la seva experiència ha inspirat l'òpera "Push"
El 19 d'abril del 1943, Simon Gronowski era un nen d'11 anys. Aquell dia va tornar a néixer. Diu que la seva mare li va donar la vida quan el va parir i ho va tornar a fer aquell dilluns quan el va llançar d'un tren en marxa que el duia cap a la mort segura del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau.
Amb 93 anys a l'esquena, té ben present aquell moment, que va ser l'últim amb la seva mare i la seva germana. També anaven al mateix vagó de bestiar d'aquell tren ple de jueus. Totes dues van morir en una cambra de gas.
El Simon va córrer camps a través fins a arribar a un poble. Encara eren a Bèlgica, d'on era la seva família. Va trucar a la porta d'una llar modesta i el van ajudar a tornar a casa, amb el seu pare, a qui els nazis no havien trobat per detenir-lo.
"Vaig plorar molt, però no he tingut mai odi ni esperit de venjança. L'odi és una malaltia que no he tingut mai."
No ha odiat mai, diu, i ha sabut perdonar com pocs saben perdonar. L'oficial nazi que el va deportar cap al camp de concentració el va anar a trobar al cap d'uns anys per demanar-li perdó. I el Simon el va perdonar.
La seva és la història d'una de les cares més fosques de la humanitat, la de l'Holocaust, però també ho és d'una de les cares més lluminoses: la de la bondat humana.
Gronowski ha estat a Catalunya aquest cap de setmana: a Sabadell s'ha presentat l'òpera "Push", inspirada en la seva història.