Subcontractació a la construcció: què hi diu la llei i per què els sindicats volen més controls

La gestió de les subcontractacions en la construcció encara és motiu de polèmica, gairebé vint anys després d'aprovar-se la llei que ho regula. La norma, del 2006, limita les subcontractacions amb l'objectiu de reduir els accidents de treball. Però el fenomen continua viu i es donen casos d'empreses especialitzades a proveir les grans obres de mà d'obra immigrant.

Fa vint anys que es va aprovar una llei que limitava la subcontractació a tres nivells com a màxim. Però el respecte a la llei és més que relatiu.

La inspecció de treball a Catalunya ha aixecat 86 actes d'infracció de la cadena de subcontractació els últims tres anys i ha imposat multes per valor de 212.000 euros, segons dades a les quals ha tingut accés TV3.

El president del Gremi de Constructors de Barcelona, Josep Antoni Martínez Zaplana, admet que Inspecció de Treball trobi irregularitats en algunes empreses, però destaca que la llei va introduir un control exhaustiu sobre la subcontractació.

"És possible que s'hagin trobat anomalies en algunes empreses", explica, "però la norma va provocar més control per part de les constructores sobre la seva subcontractació".

"Des del gremi, el que fem és promoure, informar i formar les nostres empreses perquè sàpiguen les seves limitacions en la subcontractació. Això no treu això que possiblement alguna hagi fet alguna cosa que no toca.", assegura Zaplana.

Les sancions funcionen?

Sergio Morán, de la federació Hàbitat de CCOO, afirma que la capacitat dissuasiva de les sancions és relativa per a algunes empreses, que poden arribar a reservar capitals per pagar les sancions.

"La capacitat dissuasiva que tenen les sancions, les actes que puguin aixecar, a segons quines empreses no els fa cap efecte."

Apunta que "els incompliments reiteratius no poden ser simplement objecte de sanció" i demana accions més contundents per part de les administracions.

"Hi ha un moment en què algú ha de dir que aquesta organització no pot continuar desenvolupant la seva activitat", reclama Morán. "Des d'un punt de vista d'autoritat, de posar-hi mitjans per atendre tot el que són aquests incompliments, caldria més efectius, més recursos", demana.

Subcontractació i grans obres

Les obres per la construcció del nou estadi del Futbol Club Barcelona són les més grans de la ciutat i donen feina a 3.500 obrers.

L'empresa adjudicatària de les obres és la constructora turca Limak, però aquesta només té una petita part dels treballadors. La majoria treballen per un conjunt de tres-centes empreses que donen serveis a la principal en diferents nivells de subcontractació.

Al carrer, a l'hora de dinar, els treballadors expliquen amb espontaneïtat que fan feina per un laboratori de control de qualitat o per una empresa especialitzada en treballs amb metall i fusteria.

A les obres de l'estació de la Sagrera hi treballen actualment uns 300 obrers, però hi ha hagut moments en què superaven el miler de persones.

Les subcontractacions d'una obra han de quedar reflectides en un llibre oficial a cada obra i han d'estar justificades per una especialitat. Sergio Morán denuncia que en alguns casos aquests llibres inclouen anotacions d'empreses que només aporten mà d'obra. "No hi ha gens de pudor" per part de la persona que ha omplert el llibre. I demana que, per permetre un millor control, aquests registres haurien d'estar digitalitzats". 

"Tu no pots subcontractar una empresa perquè et doni treballadors a l'engròs, i els vaig ficant aquí o allà on em sembl."

Per la seva banda, la patronal defensa que el fenomen es pot donar en algunes obres, però ho acota a casos excepcionals; "dins del que seria el llibre de subcontractació i la direcció facultativa, podria donar-se el cas que de manera excepcional es pogués permetre la subcontractació d'un tipus de mà d'obra molt concret per fer un tipus de feina", argumenta Martínez Zaplana. 

"Portem el mateix control que amb els nostres treballadors propis. Què vol dir? Busquem que tingui tota la seva reglamentació laboral, la seva reglamentació fiscal, les seves formacions i que estiguin capacitats per poder treballar a l'obra". 

Mà d'obra immigrant

Gairebé una tercera part del milió i mig de treballadors de la construcció a Espanya són immigrants. Això és així perquè, després de la crisi del 2008, el sector es va contraure i molts dels professionals van anar a altres sectors o es van acabar jubilant.

Aquesta nova mà d'obra de la construcció està molt poc familiaritzada amb els seus drets laborals i és víctima d'explotació fent jornades més llargues de les que els correspon sense rebre una remuneració extraordinària, segons es denuncia des de la part sindical.

Per Morán, aquesta precarietat també té a veure amb la falta d'informació i presència dels sindicats: "Al final, això va lligat a una precarietat que ve del desconeixement, de la falta de representació dels treballadors, d'assessorament, sobretot dels treballadors que venen de fora, la immigració."

Això crea un marc de relacions on és molt difícil sentir-se segur, sentir-se respectat en els teus drets. És la realitat que tenim.

Des de la patronal, insisteixen que són pràctiques a erradicar: "El fet que hi hagi més feina provoca que molta gent, aliena al nostre sector, s'apunta a moments d'oportunitat", explica Martínez Zaplana, "però les nostres empreses agremiades o els que d'alguna forma tenen la regulació, com a responsables de l'obra i responsables de les seves empreses, no poden tenir aquesta negligència".

La sinistralitat en els anys de la bombolla immobiliària estava disparada i es produïen unes 300 morts cada any al sector de la construcció. Ara, la mortalitat a la construcció s'ha reduït a la meitat d'aquella xifra, en consonància amb la reducció d'un sector que aleshores va tenir unes dimensions extraordinàries.