Trenta-dos periodistes van morir l'any 2000 en l'exercici de la seva professió
Des de començament d'any, quatre periodistes han mort en l'exercici de la seva professió. Tres han estat assassinats, a Kuwait, les Filipines i el Paraguai, i el quart ha mort en un atac de la guerrilla kosovar a Macedònia. Aquestes morts s'afegeixen a les trenta-dues que hi va haver durant el 2000 i que recull l'informe anual de Reporters sense Fronteres sobre la llibertat d'informació al món. L'informe s'ha fet públic avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, i posa de manifest que aquest dret es continua vulnerant impunement, sobretot al Tercer Món.
2 min
Informar és, a molts llocs del món, una feina perillosa. No tan sols en conflictes bèl·lics, on el risc de patir-ne les conseqüències és evident, sinó també en països on es pot silenciar un periodista o un mitjà amb total impunitat. Avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, l'ONG Reporters sense Fronteres ha fet públic el seu tradicional informe, en què denuncia, amb xifres i noms, la greu situació que passa la informació als països on aquest dret fonamental no es respecta. Censures directes, tancament de mitjans, confiscacions, són, desgraciadament, els mals menors. Els números, un any més, són colpidors. Durant el 2000, 32 periodistes van morir mentre treballaven o van ser assassinats perquè deixessin de fer-ho. 74 més estan empresonats per motius directament relacionats amb informacions que havien publicat. La llista de països on s'ataca la llibertat d'informació és molt llarga. Als noms ja tristament habituals, com la Xina, Rússia, Birmània, l'Iran, el Congo o Cuba, s'hi afegeix aquest any Espanya, amb la campanya d'ETA contra la premsa. Normalment, però, els països on un periodista pot ser empresonat o mort per informar són aquells on la llibertat de premsa és una més de les llibertats que hi falten. L'informe sobre la llibertat de premsa al món denuncia que en els últims anys han disminuït els atacs per part dels representants oficials d'un estat, però que ha augmentat en la mateixa proporció l'anomenada "violència privatitzada", és a dir, la que exerceixen les màfies de delinqüents, els grups de pressió o els moviments fonamentalistes de qualsevol signe.
