Trobat a Anglaterra un bosc fossilitzat de fa 390 milions d'anys, el més antic mai identificat
Un equip de científics ha trobat en uns penya-segats de la costa sud-oest d'Anglaterra el bosc fossilitzat més antic descobert fins ara a tot el planeta.
Data de fa 390 milions d'anys i els investigadors, de les universitats de Cambridge i Cardiff, al Regne Unit, creuen que seria uns quatre milions d'anys anteriors al que fins ara es pensava que era el més antic, descobert a l'estat de Nova York, als Estats Units.
La troballa, que ha estat publicada a la revista "Journal of the Geological Society", ha sorprès els científics, que pensaven que en aquest tram de la costa anglesa no hi havia fòssils de plantes importants. En canvi, ara es demostra com els primers arbres van ajudar a donar forma als paisatges, fa centenars de milions d'anys, i a estabilitzar les ribes dels rius i les costes.
Els fòssils, descoberts en una zona de pedra arenosa prop de Minehead, al sud del canal de Bristol, són arbres fossilitzats, coneguts com "Calamophyton", semblants a una palmera, però de tronc prim i buit per dins, sense fulles i amb les branques cobertes per centenars d'estructures semblants a petites branques. Aquests arbres feien entre 2 i 4 metres d'alçada, molt menor que la dels seus descendents.
Període devonià
El bosc data del període devonià, fa entre 419 i 358 milions d'anys, el moment de la gran expansió de la vida a la Terra. Al final d'aquesta era van aparèixer les primeres plantes amb llavors i els primers animals terrestres -la majoria artròpodes- hi estaven ben establerts.
Segons un dels autors principals de l'estudi, Neil Davies, del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Cambridge, encara es coneixen pocs aspectes sobre com eren els primers boscos, però sí que el període devonià va canviar la vida a la Terra, de dalt a baix:
Va canviar la manera en què l'aigua i la terra interactuaven entre elles, ja que els arbres i altres plantes van ajudar a estabilitzar els sediments a través dels seus sistemes d'arrels.
Durant aquest període, la zona on s'ha identificat aquest bosc fòssil no estava unida a la resta d'Anglaterra, sinó que es trobava més al sud, connectada amb parts de les actuals Alemanya i Bèlgica, on també s'han trobat fòssils semblants del devonià.
Un bosc "estrany"
El treball de camp s'ha fet en una zona on hi ha els penya-segats més alts i inaccessibles d'Anglaterra, entre les costes de Devon i Somerset. Allà s'hi han identificat plantes fossilitzades i restes vegetals, troncs d'arbres fossilitzats, restes d'arrels i estructures sedimentàries conservades dins de la pedra arenosa.
Durant el devonià, aquesta zona era una plana semiàrida, travessada per petits canals fluvials que baixaven des de les muntanyes, cap al nord-oest.
Davies explica que en aquell temps encara no hi havia ni sotabosc, ni herba, i que aquests arbres, densament poblats, deixaven caure nombroses i petites branques, cosa que va tenir un gran impacte en el paisatge.
Era un bosc bastant estrany, no s'assemblava a cap bosc que poguem veure avui dia.
És en aquest període quan comencen a créixer plantes a terra i a aparèixer capes de sediment, per primer cop i gràcies a les abundants restes d'aquests arbres. Aquests sediments van afectar els cursos fluvials.
Una etapa clau en el desenvolupament de la Terra, segons Neil Davies, ja que els rius van començar a moure's de manera diferent a com ho havien fet fins llavors, "convertint-se en la gran força erosiva que són actualment".
