Troben la sola d'una sandàlia romana de talla 48 per a un home d'uns 2 metres a Anglaterra
El mur d'Adrià era una de les defenses romanes més importants, el límit britànic de l'imperi romà, al nord d'Anglaterra. Les guarnicions destacades en els forts situats al llarg de la muralla eren importants i no seria estrany que s'hi destinessin els millors soldats, tant per la seva destresa com per la seva talla.
Ara, una troballa podria corroborar-ho. Es tracta de la sola d'una sandàlia romana de fa 2.000 anys que fa 32 centímetres, el que correspon a una talla 48 de calçat actual. Els arqueòlegs han calculat que podria pertànyer a un home d'uns dos metres d'alçada, una talla molt gran per l'època.
Aquesta és una de les dues soles de sandàlia que s'ha trobat a les excavacions del jaciment Magna, un dels forts que defensaven el mur romà a Northumberland, a la frontera de l'antiga Britànnia, dirigit per l'equip arqueològic Vindolanta Trust.
Segons el diari d'excavacions, el 19 de maig, la Jo, una voluntària del jaciment, va trobar la "llesca" sorprenent.
Sempre és emocionant trobar alguna cosa que no s'hagi tocat en 2.000 anys, però una sabata és un objecte tan personal; realment et posa en contacte amb la gent que vivia al fort.
Aquell dia també es va trobar una altra sola de sandàlia. En aquest cas li falta un tros de la punta dels dits, però també sembla bastant llarga.
Aquesta conserva totes les capes de la sola intactes, així com la part del taló encara enganxada i la majoria dels claus de la sola exterior, detalls importants pels arqueòlegs perquè mostren com es feien les sabates romanes.
Es van utilitzar múltiples capes de cuir per formar la sola, unides amb corretges, costures i claus.
Uns claus que reforcen la sola i servien perquè el calçat s'agafés més al terreny, cosa que es troba en molts estils de sabates romanes, expliquen els arqueòlegs.
En canvi, la sola del 48 està sencera, però només és una de les capes de cuir de la sandàlia.
Com era el propietari de la sandàlia gegant?
Aquesta seria la sabata més grossa que s'ha trobat a les excavacions de Vindolanda i la que està portant a fer més conjectures de com era i qui era l'home que la portava.
Els experts han calculat que hauria d'haver fet entre 1,95 i 2 metres d'alçada, com ara Gerard Piqué o el Felip VI, tot i que no arriben al 48 de peu.
La revista National Geographic ha comparat la sola romana amb la talla de sabates que calcen actors que han interpretat temibles guerrers, com Arnold Schwarzenegger, que té un 45 de peu i fa 1,88 metres d'alçada. La revista diu que un dels peus més grossos, que superaria el peu del soldat romà, és el del llegendari exjugador de bàsquet de l'NBA, Shaquille O'Neal, que calça un 57 i fa 2,16 metres d'alçada.
Però si tenim en compte que Pau Gasol, amb la mateixa alçada que O'Neal, calça un 47, o el fet que Messi, amb 1,70, calça un 43 i Cristiano Ronaldo, amb 1,88, fa un 41,5, és difícil determinar com era el propietari romà de la sandàlia.
Se suposa que pertanyia a un soldat, ja que s'ha trobat en un dels forts auxiliars del de Vindolanda, situat a 11 quilòmetres, un destacament amb força activitat militar, però també podria ser d'un civil. Ara, arqueòlegs i científics hauran d'estudiar aquesta peça i aportar més pistes.
Un fossat "trenca turmells"
Els voluntaris i arqueòlegs del jaciment Magna, on hi ha el museu de l'Exèrcit Romà, s'han hagut d'enfangar per fer aquesta troballa.
El fang i els llims que l'omplien han conservat les soles i altres restes de sabates que s'hi han trobat. El llot és un mitjà anaeròbic, és a dir, on no penetra l'oxigen i, per tant, no hi poden viure els bacteris i altres organismes que degraden les restes orgàniques com el cuir.
L'excavació s'ha fet en una zona de la muralla nord on s'han posat al descobert l'estructura de les defenses com ara un sistema de fosses anomenada "trenca turmells".
Es tracta d'una rasa estreta i profunda, coberta d'aigua, que seria gairebé invisible pels enemics, però també pels soldats, com el que va deixar-hi la seva enorme sandàlia. Si s'hi ficava el peu, quedaria atrapat i, amb la inèrcia del cos, acabaria trencant el turmell i deixant fora de combat el soldat que hi havia caigut.
El mur d'Adrià
Entre el 122 i el 127 dC es va construir aquesta defensa per ordre de l'emperador Adrià, per defensar-se dels caledonis.
El mur fa 80 milles romanes, 117,5 quilòmetres, i va de costa a costa --del mar d'Irlanda al riu Tyne, que desemboca al mar del Nord--, en la part més estreta de l'illa, allà on hi ha l'actual frontera amb Escòcia, un territori que mai va ser romanitzat.
El mur d'Adrià es pot resseguir en molts trams, on hi ha forts o torres de vigilància i terraplens on s'excaven les restes amagades. El 1987 la UNESCO el va declarar Patrimoni de la Humanitat.
