Trump inicia la deportació massiva d'immigrants: primeres batudes i 500 detinguts
Per reforçar les actuacions, ha disposat un gran desplegament d'efectius policials i militars, i en un dels decrets permet als agents d'Immigració entrar a espais sensibles com esglésies, escoles i hospitals
Tal com va prometre durant la campanya electoral, Donald Trump ha engegat una operació massiva contra la immigració irregular pocs dies després de prendre possessió de la presidència i d'ocupar la Casa Blanca.
El president nord-americà va anunciar dilluns, durant la presa de possessió, que declarava l'emergència a la frontera sud i que hi enviava tropes mentre prometia l'expulsió dels "estrangers criminals".
Aquest dijous, la Casa Blanca ha donat dades de prop d'un miler de detencions i ordres de detenció, i de centenars d'immigrants deportats a la frontera amb Mèxic. En les últimes hores, també s'han engegat batudes per detenir immigrants arreu dels Estats Units.

Les mesures decretades per Trump han generat protestes contra la política antiimmigració, i també el primer revés judicial del flamant president: un jutge federal ha bloquejat l'ordre de negar la ciutadania automàtica als fills d'immigrants nascuts als Estats Units.
A més, fiscals demòcrates d'11 estats han declarat que no participaran en la posada en marxa de les noves lleis d'immigració després que un comunicat del nou executiu amenacés els funcionaris que no les compleixin.
Com a conseqüencia dels primers moviments legals de Trump, molts albergs que atenen els immigrants nouvinguts han estat tancats i una nova llei autoritza la policia a entrar en llocs com esglésies, escoles o hospitals, considerats inviolables i refugis segurs, per perseguir aquestes persones.
Mentrestant, al pont fronterer entre Ciudad Juárez i El Paso, s'hi han concentrat activistes defensors dels drets dels immigrants, que demanen al govern mexicà que doni permisos laborals als que són a Mèxic després d'haver-los cancel·lat les cites migratòries als Estats Units.
Mig miler de detencions
No hi ha dades concretes dels immigrants que ja han estat retornats, però l'agència d'Immigració i Duanes dels Estats Units (ICE) ha donat dades de 538 detencions i 373 ordres de detenció, que també han estat comunicades per la Casa Blanca aquesta matinada.
Una estona abans, la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, s'havia fet ressò de la qüestió amb uns missatges a X en què parlava de l'"operació de deportació massiva més gran de la història" i explicava que "l'administració Trump ha deportat centenars d'immigrants il·legals criminals" amb avions militars.
Aquest matí, en un altre missatge a X, il·lustrat amb fotografies en què es veia un grup de persones conduïdes a un avió de l'exèrcit, Leavitt ha afegit:
"El president Trump està enviant un missatge ferm i clar al món sencer: si entres il·legalment als Estats Units, t'enfrontaràs amb greus conseqüències."
Entre els que posen en dubte la legalitat d'aquestes detencions i conseqüents deportacions, hi ha Ras Baraka, l'alcalde de Newark, la ciutat més poblada de Nova Jersey, coneguda com a "santuari" de protecció dels migrants.
En un comunicat, ha denunciat que els agents d'Immigració han detingut sense cap ordre "residents sense papers i ciutadans nord-americans" en un establiment comercial.
"Un dels detinguts és un veterà militar nord-americà que va patir la indignitat de qüestionar la legitimitat de la seva documentació militar", diu Baraka.
També que l'atac viola els drets dels ciutadans segons la Constitució dels Estats Units: "Newark no es quedarà de braços mentre la gent és terroritzada il·legalment."
D'altra banda, el portaveu de l'ICE ha dit que s'està investigant l'incident.
Trump vol batre el record de deportacions
La immigració és la gran obsessió de Trump, i la seva política d'immigarció vol ser la més radical, però els seus resultats no superen els de les administracions de Biden i Obama
Durant el seu primer mandat Trump es va comprometre a deportar entre 2 i 3 milions d'indocumentats però amb prou feines va arribar al milió. L'any en què més en va fer va ser el 2019, amb 267.300.
Però Joe Biden l'ha superat amb 271.500 durant el seu últim any, el 2024. Ara bé, ni Biden ni Trump superen Barack Obama. El 2012, el seu segon mandat, les deportacions van superar les 400.000 marcant el rècord del segle.

Ara, l'objectiu de Donald Trump és superar aquestes xifres.
Desplegament de tropes
Per reforçar totes les actuacions que s'han decretat, Trump ha disposat un gran desplegament d'efectius policials i militars, que representen un augment del 60% en el nombre de forces actives sobre el terreny.
Dimecres, uns 1.500 militars es van començar a desplegar a la frontera amb Mèxic, mentre el secretari de Defensa en funcions, Robert Salesses, anuanciava que havia autoritzat les tropes, helicòpters i personal necessari com analistes d'intel·ligència que ajudin a les tasques de detecció i control.
El Pentàgon proporcionarà també transport aeri militar per donar suport als vols de deportació de més de 5.000 "estrangers il·legals" des de San Diego, a Califòrnia, i El Paso, a Texas, detinguts per les autoritats de duanes i protecció fronterera.
Nacionalitat als fills d'immigrants
Trump ha posat tota la maquinària en marxa però una de les mesures del paquet de decrets firmats en matèria d'immigració ha estat aturada per un jutge federal. El magistrat de Seattle John C. Coughenour ha bloquejat temporalment l'ordre executiva amb la que Trump negava el dret d'obtenir la ciutadania norda-americana als fills d'immigrants nascuts als EUA. El jutge considera l'ordre "descaradament inconstitucional".
L'esmena 14 de la Constitució estableix que tota persona nascuda a sòl nord-americà obté automàticament la nacionalitat, independentment de l'estatus migratori dels seus pares.
El decret de Trump dictamina que les persones nascudes als EUA de pares indocumentats o amb un estatus legal "temporal" -com una visa de treball- no podran obtenir la ciutadania.

A la pràctica, més de 150.000 nounats cada any, no podrien obtenir el passaport ni accedir a drets bàsics perquè no tindrien la ciutadania i tampoc podrien treballar legalment al país, argumenten els estats demòcrates que han presentat la demanda.
La resolució del jutge respon a 4 --Washington, Arizona, Illinois i Oregon-- dels 22 estats demòcrates que han demandat l'intent de Trump d'acabar amb aquest dret. També s'han presentat almenys sis demandes per impugnar-la, la majoria de grups de drets civils.
La resolució de Seattle estarà en vigor durant 14 dies, mentre el jutge estudia si emet una mesura preliminar de llarga durada. Durant aquest termini es poden interposar recursos en contra. "Òbviament apel·larem", ha respost Trump sobre la sentència.
Amenaces a governs estatals i locals
Una coalició d'11 fiscals generals dels EUA han enviat una declaració conjunta on deixen clar que els governs locals i estatals d'aquests estats no participaran en la posada en marxa de les lleis d'immigració, que ha disposat el president Trump.
Els fiscals de Nova York, Califòrnia, Colorado, Connecticut, Hawaii, Illinois, Maryland, Massachusetts, Nou Mèxic, Rhode Island i Vermont, responen a les amenaces del memoràndum enviat pel fiscal general adjunt en funcions, Emil Bove, als funcionaris governamentals que no compleixin les ordres migratòries dictades pel nou executiu.
"La llei federal prohibeix als actors estatals i locals resistir, obstruir o no complir de qualsevol altra forma amb les ordres legals relacionades amb la immigració."
Els fiscals demòcrates han advertit el govern de Trump que la Constitució dels EUA "impedeix que el govern federal ordeni als estats fer complir les lleis federals. I que el president "no pot reescriure unilateralment la Constitució" ni emetre "amenaces preocupants" de fer ús de l'autoritat i els recursos del Departament de Justícia com a arma "per atacar els servidors públics que actuïn en compliment de les lleis dels seus estats".
Els fiscals recorden a Bove que aquest equilibri de poder entre el govern federal i els governs estatals "és una pedra angular del nostre sistema nord-americà de federalisme".
Tancament d'albergs i violació de refugis
Entre les mesures signades per Trump aquest dilluns en prendre possessió del càrrec hi ha l'ordre que suspèn els fons per a programes d'assistència a immigrants del Servei de Refugi del Departament de Seguretat Nacional.
Això afecta molts albergs que acullen immigrants nouvinguts al país, després de passar per les autoritats fronteres. Aquest dijous molts d'aquests albergs estan tancats com el de Casa Alitas, de Tucson, a Arizona que ha servit de model a molts altres albergs fronterers per immigrants. Els agents de la patrulla Fronterera han deixat de portar-los els migrants i si no hi ha ningú per atendre, l'administració deixa de pagar el manteniment del servei.
"Veiem que tindrem uns quatre anys molt durs, el tancament de la frontera, el tancament dels albergs no acabarà amb la migració irregular", ha dit l'activista Kat Rodríguez, que durant molts anys ha treballat a Casa Alitas al comtat de Pima.
Els últims sis anys s'estima que els albergs d'aquest comtat han assistit a més de mig milió de migrants, evitant que aquests quedessin desemparats als carrers. El tancament deixa els establiments en una situació precària que, segons l'administrador del comtat Pima, John Lesher, no poden assumir.
També atenen els immigrants nouvinguts les congregacions religioses com la de l'església cristiana El Buen Pastor, a Mesa, Arizona, on durant 7 anys acullen i donen menjar, internet i un sostre als migrants que ajuden a integrar-se al país.
Un dels decrets de Trump també els afecta perquè permet als agents d'Immigració entrar a espais sensibles com esglésies, escoles i hospitals.
"Crec que això és un ultratge a la llibertat de religió. Perquè les esglésies són un lloc on adorem a Déu i venim a servir Déu també. I tenir la presència d'autoritats armades dins de l'Església crearà caos i terror" diu el pastor Héctor Ramírez.
Esglésies com El Buen Pastor ara s'estan preparant per si als agents de l'ICE arriben a les seves portes i volen entrar. Ramírez assegura que complirà la llei, però s'està preparant legalment. "Com a pastors no podem lluitar contra les autoritats perquè la paraula del Senyor diu que els hem de respectar. No obstant, això no vol dir que ens hem de fer enrere de braços plegats. Com a organització també tenim els nostres advocats", ha dit.
S'obren diversos fronts contra la política d'immigració de Trump.