Trumpisme a la valenciana, l'estratègia política de la dana

L'estratègia política que Carlos Mazón i el govern valencià van iniciar hores després de la catàstrofe de la dana va ser "negar la realitat, presentar-se com a vencedors i atacar". Això és el que la politòloga Anna López, que acaba de publicar el llibre "L'extrema dreta a Europa", denomina "trumpisme a la valenciana".

Del lideratge del president valencià durant la dana se'n poden diferenciar dos moments. Durant les primeres hores Mazón es va mostrar com un líder col·laboratiu que agraïa al president espanyol la seva gestió; un posicionament que, com apunta aquesta politòloga, dura unes hores fins que s'adona de la responsabilitat que pot tenir.

Llavors comença el viratge. Mazón segueix l'estratègia del PP en altres crisis, com la de l'11M o l'accident del metro a València, "no assumir cap responsabilitat, inocular un relat alternatiu a l'opinió pública i trobar els responsables en les víctimes, demonitzant-les o menyspreant-les, o en altres administracions o organismes, com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer".

Des de llavors, l'estratègia política de Mazón ha estat no dimitir i guanyar temps. Temps perquè la jutgessa no elevi el cas al Tribunal Superior, perquè no l'imputin. Temps, potser, perquè el 13 de juliol, complerts els dos anys com a cap del Consell, s'asseguraria un sou de 75.000 euros anuals durant dos anys. I mentre guanya temps, detalla Anna López, practica l'anormalitat i la desinformació institucional.

"A les rodes de premsa del govern no es parla d'educació, de sanitat, de dependència... És fa una defensa de la gestió de Mazón i Salomé Pradas."

El president valencià no pot trepitjar el carrer sense crits de dimissió, i la seva agenda és poc transparent. La catàstrofe ha debilitat la seva figura. La pressió social, amb diverses manifestacions al carrer demanant la seva dimissió; la pressió política i un procés judicial amb 228 morts, posen en el punt de mira la gestió del seu govern i el seu paper.

Un "actiu tòxic per al PP"

El president del seu partit, Alberto Feijóo, no el pot deixar caure. Si Mazón cau, s'han de convocar eleccions o proposar un recanvi, però sense el vistiplau d'Abascal sembla inviable. Mazón, descriu Anna López, és un "actiu tòxic per al PP". 

La seva debilitat ha fet, també, que tornin a emergir figures del PP valencià reclamant comandar el partit. Francisco Camps, en un acte amb 1.500 persones, s'hi posiciona. 

Carlos Mazón amb un govern en minoria ha de mantenir l'estabilitat recolzant-se en un soci necessari i fidel, Vox. 

El País Valencià ha estat la regió europea on un partit conservador, el PP, ha pactat més ràpidament un govern amb l'extrema dreta. Setze dies va tardar Carlos Mazón a entendre's amb Carlos Flores; als Països Baixos es va tardar cinc mesos i mig.

Aquella entesa li ha permès governar durant tot aquest temps, amb trencament de govern inclòs. Mazón s'aguanta a la presidència gràcies a Vox. I Vox necessita que el president es mantingui al càrrec perquè s'ha demostrat que "quan més temps estigui al davant de l'opinió pública, més danya al PP i, per tant, Vox és el que creix", explica Anna López.

Seguint aquest argument, relata que després de més de quatre eleccions amb Vox com a actor rellevant, s'ha demostrat que la transferència de vots és del PP a Vox, no a l'inrevés. I quan arriba una crisi com aquesta, Vox continua creixent. Per a aquesta analista, Mazón és la cara de la negligència i a Abascal li interessa que continuï per així augmentar en vots. El problema, diu, "és que al PP no li interessa Vox, però no té una altra opció". 

Vox és l'actor polític que més ha condicionat l'agenda valenciana. "La història des del final de la II Guerra Mundial, període en què s'han format més de 80 governs de coalició amb l'extrema dreta, ha demostrat que pactar amb ells reforça la utilitat de votar-los perquè imposen el seu relat i radicalitzen l'espai polític".

"Vox pot fer fagocitar el partit conservador o pot crear noves formes de radicalitat política, però la ferida més profunda és la normalització del seu discurs."

Una oposició noquejada 

Davant d'una crisi política, social i institucional, l'oposició podria haver-ne tret rèdit. De moment les enquestes apunten que no és així.

Per a l'oposició hi ha un punt d'inflexió entre l'abans i el després de la dana. En la legislatura sorgida després d'eleccions, l'oposició va agafar embranzida contra un govern pactat amb l'extrema dreta. Després de la dana s'ha produït, apunta Anna López, un estancament.

"Dins de les Corts valencianes s'hi fa un bon treball, preguntant, recavant informació, obrint un debat sobre la necessitat de convocar eleccions... El problema és que amb aquest context de polarització els discursos de l'oposició no arriben a la població", assegura. 

"L'únic discurs que s'està imposant és el del PP, que té l'altaveu de la Generalitat, i el de Vox."

Segons analitza, al PSPV li ha mancat comunicació política i practicar la política a peu de carrer. 

"Diana Morant no té un pla per recórrer els 70 municipis afectats. No es pot quedar només amb el discurs", afirma.

També ha mancat el suport dels líders espanyols de Podem o el PSOE, que no han trepitjat les zones afectades, ni els comissaris europeus, que sí que ho van fer el 2019 per les inundacions del Baix Segura. I això ha deixat l'oposició en un paper secundari. 

Pel que fa a Compromís, s'ha vist afectat per la desafecció política generada per la dana. Amb la catàstrofe, la concepció de la política com una eina per resoldre els problemes s'ha alterat, i això, explica, "ha afectat tots els partits".

"Per això no veiem una pujada en la intenció de vots a l'oposició. I sobretot a Compromís, que, a més, no forma part de la reconstrucció. La percepció de la ciutadana és que els polítics són un actiu tòxic."

El País Valencià, una delegació d'Hongria 

No se sap quant durarà l'impacte de la dana. Segons les enquestes, el desgast del PP, que ha rendibilitzat Vox, es va minimitzar amb l'anunci de Donald Trump sobre els aranzels. Però després Vox ha continuat sumant suport a costa del PP valencià. 

"Si que hi ha una transferència de vots, d'un votant del PP que està desencantat. Però no hi ha transvasament de vots entre blocs, cap a l'oposició."

La debilitat del president, amb els continus canvis de discurs, també ha tingut impacte en les institucions i en la mateixa Generalitat: "Això ha creat una ferida, ha generat desafecció política. Hi ha una enquesta de 40db del gener del 2025 que confirma que els valencians són els que tenen més desafecció cap a les institucions. Un 60% afirmen no sentir-se representats per les institucions, quasi 20 punts per sobre de la mitjana de l'Estat."

Segons Anna López, aquesta dependència que té Mazón de Vox, aguditzada per la dana, podria tenir un impacte inèdit en el sistema democràtic.

Explica que Carlos Mazón no només ha estat el líder que més ràpid ha pactat amb l'extrema dreta, sinó també el que més concessions li ha fet en un temps més reduït: "En l'àmbit de la immigració, la igualtat, el col·lectiu LGTBI, la memòria històrica... I ara, amb els nous pressupostos, que s'aprovaran a finals de maig, ens trobarem amb una situació inèdita a l'estat espanyol: la democràcia liberal i pluralista es pot començar a erosionar si s'aproven les esmenes de Vox."

L'extrema dreta ja s'ha institucionalitzat. Ara, des de fora del govern, demostra que no cal tenir consellers per tenir un impacte directe en la política govern.

Als nous pressupostos, si s'aproven les esmenes de Vox, se suprimiran les ajudes a les entitats de víctimes del franquisme, es reduiran o s'eliminaran les ajudes a col·lectius LGTBIQ+ i es premiarà, a canvi, els col·lectius contraris a l'avortament. S'aprovarà la creació d'una oficina antiocupació i l'extrema dreta vol, també, una retallada del 50% en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de mig milió d'euros en els sindicats i de 50.000 en la patronal. Demana una partida per fer proves als menors migrants sobre la seva edat --dotada amb 100.000 euros-- i una altra de 5,5 milions per retornar-los al seu país d'origen.

L'objectiu d'Abascal, segons argumenta l'autora de "L'extrema dreta a Europa", és com el de les altres extremes dretes. Vol transformar les democràcies en altres sistemes, en un autoritarisme electoral com el cas d'Hongria, per exemple. I per això el seu objectiu "és convertir el País Valencià en una delegació d'Hongria".