Tanca la capella ardent del papa Francesc, que han visitat gairebé 250.000 fidels

La basílica de Sant Pere del Vaticà ha tancat les portes a les set de la tarda. Aquest divendres ha estat l'últim dia en què els fidels podien accedir a la capella ardent del papa Francesc.

Des que es va obrir la capella ardent, dimecres al matí, unes 250.000 persones s'han acostat a retre un últim homenatge a Francesc, el primer papa americà, que va morir Dilluns de Pasqua, després de 12 anys i 47 dies de papat.

Les llargues cues d'aquests dies han donat pas a la cerimònia privada de tancament del fèretre amb el cos del pontífex; una cerimònia a la qual només han pogut accedir els cardenals i els residents de la Ciutat del Vaticà. El Vaticà ha distribuït algunes imatges de la cerimònia.

Es pot veure com és el fèretre que conté les despulles del papa Francesc. Un taüt senzill, amb una gran creu blanca gravada i marcat amb l'escut pontifici. 

Com a dada anecdòtica, s'ha informat que Francesc hi reposarà amb unes sabates usades, que feia servir sovint. 

Acabada la cerimònia de tancament del fèretre, han començat els preparatius per organitzar el funeral, que es farà aquest dissabte a les 10 del matí.

Durant tot el divendres s'han format llargues cues per arribar fins a l'altar major, on hi havia el fèretre. Al migdia, la cua per arribar davant del taüt era d'unes dues o tres hores. 

"Una sensació molt forta"

Entre les persones que han volgut aprofitar aquest últim dia hi havia Patricio Castriota, argentí --com Francesc--, que parla d'un "comiat molt trist".

Explica que "és una sensació molt forta" ser al Vaticà per dir adeu a "un papa que va tenir moltes bones intencions per a l'Església catòlica" i que "va intentar netejar tot allò dolent".

Les llargues cues per acomiadar Francesc han estat, si fa no fa, tan multitudinàries com les que es van registrar arran de la mort del seu predecessor, Benet XVI, el desembre del 2022, quan era papa emèrit.

Queden lluny, en qualsevol cas, de la gran mobilització que va generar la mort de Joan Pau II, l'abril del 2005, després de gairebé 27 anys i mig de papat.

Es calcula que quatre milions de persones van viatjar llavors a Roma per visitar la capella ardent o seguir els funerals de Joan Pau II, fet que constituiria el pelegrinatge més multitudinari del cristianisme. A més, la missa de rèquiem per acomiadar-lo va ser la reunió de caps d'estat i de govern més gran de la història.

Sense assolir aquelles xifres, mandataris d'arreu del món han arribat aquest divendres a Roma i alguns han signat el llibre de condolences per la mort de Francesc.

Mentrestant, al Vaticà, els 149 cardenals que ja han arribat d'arreu del món celebren la quarta congregació des de la mort de Francesc per tirar endavant els preparatius de la seva successió, que es farà en un conclave que encara no té data, però que va agafant forma, i que ha de començar entre 15 i 20 dies després de la mort del papa.

La presència de tots aquests mandataris i, en general, la celebració dels funerals ha complicat la mobilitat a Roma ja aquest divendres, pels talls de circulació en diversos carrers i per l'establiment d'un perímetre de seguretat a l'interior del qual no s'ha pogut accedir amb determinats objectes com ampolles, paraigües o carmanyoles.

Una mobilitat que serà encara més difícil dissabte, per fer possible el seguici fúnebre de Francesc. El seguici que sortirà del Vaticà per la galeria Príncep Amadeu de Savoia i travessarà el riu Tíber fins al Corso Vittorio Emmanuelle, per on arribarà a la plaça Venècia. Allà tombarà a la dreta per la via dels fòrums imperials i seguirà per la plaça del Colosseu i la Via Labicana, des d'on tombarà a l'esquerra per la Via Merulana fins a la plaça de Santa Maria Major.

Tot plegat, un recorregut d'uns sis quilòmetres que estarà tallat al trànsit i al llarg del qual està previst instal·lar-hi quatre pantalles gegants de vídeo per facilitar el seguiment del seguici fúnebre.